La Barcelona inquietant i les seves històries terrorífiques/ Joan de Déu Prats. Barcelona: Angle,2016
Joan de Déu Prats va néixer el 1962. Va estudiar Periodisme i és escriptor.Ha publicat més de 100 llibres per nens, joves i adults. Ha fet adaptacions d’operes a contes infantils, de contes clàssics a obres de teatre i traduccions de castellà a català.  Ha col·laborat amb les revistes El Drall, El Triàngle, El Jueves, La Puta Mili, Humor a tope, Zipi-Zape, Cavall Fort i Tretzevents i en els diaris Avui, El Periódico, La Vanguardia i …

Sin causa aparente/Empar Fernández. Barcelona: Plataforma, 2011
Empar Fernández és una escriptora, columnista de premsa i professora d’ història catalana nascuda a Barcelona l’any 1962. És Llicenciada en Psicologia Clínica i en Història Comtemporània. Actualment és professora en un institut de secundària de Sant Feliu de Llobregat. Té una amplia obra, en la qual principalment destaca el gènere negre.
Sin causa aparente és una novel·la publicada el 2011. La història comença quan un matí que Matías va cap a casa amb el seu fill, i rep la notícia, que Raquel, la seva …

Tatuaje / Manuel Vázquez Montalbán; Hernán Migoya; Bartomeu Seguí.- Barcelona: Norma, 2017.
La soledad del mánager /  Manuel Vázquez Montalbán; Hernán Migoya; Bartomeu Seguí.- Barcelona: Norma, 2019.
És poc explicable, i bastant imperdonable, que l’immortal personatge per Manuel Vázquez Montalbán, el detectiu Pepe Carvalho, no tingués una versió en còmic. Carvalho ha estat adaptat al cinema i la televisió,  amb resultats opinables, però s’havia mantingut allunyat de les vinyetes del novè art… fins fa poc.
Algú va tenir la feliç idea de presentar Hernán Migoya i Daniel Vázquez (fill de Manuel Vázquez Montalbán) i …

UNA VEU RECUPERADA
De la vida que passa. Albina Francitorra i Aleñà. Ed. Llop Roig, Barcelona  2020.
És força probable que una part dels lectors de Montserrat Roig ignorin que el seu pare, Tomàs Roig i Llop, va ser un escriptor prolífic, autor de novel·les, teatre, assaigs, memòries i articles. Però deuen ser encara moltes més les persones que no saben que la mare, Albina Francitorra (Barcelona, 1912 – 2013), també va conrear la dedicació a les lletres, especialment –però no exclusivament– durant la seva joventut. Així doncs, resulta evident que l’excel·lent …

La nostra passejada per la Barcelona de Les històries naturals de Joan Perucho ha acabat, però podeu recuperar totes les etapes que us llistem aquí sota mateix així com descarregar-vos l’itinerari complet en format pdf així com accedir al mapa virtual (clicant l’enllaç i/o escanejant el codi qr).
– Presentació: http://www.llegeixbarcelona.net/archives/34924
– Etapa 1- Reial Acadèmia de Ciències i Arts: http://www.llegeixbarcelona.net/?p=34928
– Etapa 2- La Casa Gralla: http://www.llegeixbarcelona.net/archives/34932
– Etapa 3 – Carrer de Ferran: http://www.llegeixbarcelona.net/archives/34938
– Etapa 4 – Placeta de Sant Just i Carrer de Lledó: http://www.llegeixbarcelona.net/?p=34943
– Etapa 5 – Plaça de toros …

“Gràcia és una vila d’una absoluta tradició liberal, la qual, anys més tard, s’hauria de concretar i personalitzar simbòlicament, en la seva famosa campana i en el popular setmanari evocador de la gloriosa torre del rellotge.”
El lligam de Joan Perucho amb la Vila de Gràcia va més enllà de l’àmbit literari ja que hi neix l’any 1920. El descriu com un barri combatiu políticament i hi crea localitzacions imaginàries com el Cafè de la Llibertat, un local situat al carrer de La Virtut on es reunien els elements progressistes de …

“Hom surt de Barcelona pel portal de Sant Antoni, i després de travessar un camps de conreu, es deixa la mar a l’esquerra, per seguir un camí ben traçat, ample, amb frondosos arbres que deixen entreveure, a cada costat, diversos pobles: Sants, Sant Boi, Sarrià, Sant Just i Esplugues. Hom passa a l’Hospitalet i, de seguida, a Sant Feliu.”
El Portal de Sant Antoni es trobava al costat del baluard del mateix nom, flanquejat per dues torres de planta poligonal: la de Sant Urbà i la de Sant Ivó. El portal …

“Es pensà en la fonda de Les Quatre Nacions com la més adequada i més moderna, encara que no eren particularment satisfactoris els serveis d’hoteleria a Barcelona, en aquell temps, i Francesc Avinyó i Barba, el físic, que era, a més, estampador d’indianes al Poble Nou, afirmà que pagaria un refresc, a l’arribada dels viatgers, al cafè del Perú.”

La fonda de Les Quatre Nacions, actualment Hotel Cuatro Naciones, és l’hotel més antic de la ciutat i fins al 1900 va ser el més luxós. La història de l’establiment es remunta …

“Desembocà al Pla de les Comèdies, on grups de menestrals i de pagesos comentaven els esdeveniments de la guerra carlina. Hi havia cecs que venien romanços, i unes dones espitregades oferien per dos xavos el retrat del general Mina i la litografia il·luminada del seu estómac devorat per un càncer.”
Actual plaça del Teatre, durant el segle XIX era coneguda com a Pla de les Comèdies, front del Teatre Principal, el més antic de Barcelona, que fou inaugurat el 1598 amb el nom de Casa de les Comèdies. Destruït per un …

“Havia arribat al Baluard de les Puces. A la caserna de les Drassanes, una mica més amunt, la tropa maniobrava i, pel seu aspecte i per les precaucions que prenia la guarda, alguna cosa no marxava com calia a la ciutat.”
La Torre de les Puces era una de les torres de la muralla medieval i moderna de Barcelona, emplaçada al costat de l’actual Monument a Colom. Data del segle XIV i formaria part del segon perímetre de muralles de la ciutat que envoltaven la muralla romana, inoperant des del punt …