Nascut a Barcelona al gener de 1933, va ser adoptat tot néixer pel matrimoni Marsé. Passa la infància i la joventut a Barcelona, on comença a treballar d’aprenent de joier als 13 anys.

A la dècada dels 60 marxa a Paris i a la tornada publica la seva primera obra, Esta cara de la luna, avui repudiada per l’autor. Tres anys més tard obté el premi Biblioteca Breve amb Últimas tardes con Teresa. 
A 1978 guanya el premi Planeta amb La muchacha de las bragas de oro. A la dècada del vuitanta …

Última etapa:
Acabem a la Plaça Reial i amb l’itinerari sencer:

Mostra Últimas tardes con Teresa en un mapa més gran
‘Esta noche la invitó a tomar una copa en Jamboree. A Teresa le encantó la idea de mostrarse en compañía del murciano en la cava de la plaza Real.’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 85
Demà, dia de Sant Jordi, parlarem del recent Premi Cervantes 2009.

Fa prop de 50 anys que el Pastís va obrir les seves portes. Imitació dels locals del port de Marsella, podem escoltar entre les seves parets jazz, tangos, música francesa. També se celebren jornades poètiques.
Com no podia ser d’una altra manera, Juan Marsè reflexa l’ambient del bar en els anys 60-70 en l’obra.
‘Anduvo durante más de una hora y media, preguntó en el Saint-Germain (la voz cavernosa y entrañable quiso retenerle presentándole a una nueva camarera, una muchacha de rostro anguloso y férvido que aseguraba conocerle desde hacía años), …

Quinzena etapa:
Ens desplacem fins a les Rambles, concretament a la Plaça del Teatre:
Mostra Últimas tardes con Teresa – Quinzena Parada en un mapa més gran
‘Saltó del paseo al arroyo rozando el suelo con los pies, maniobrando con habilidad, y, en medio del ruido infernal del motor, encogido como un gato, enfiló Ramblas arriba hasta desaparecer más allá de la plaza del Teatro.’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 85

El Monument a Colom va ser construïda en el seu homenatge. A l’interior de la columna hi ha un ascensor que permet pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l’estàtua, des d’on es divisa la ciutat. La Viquipèdia podreu trobar el significat de Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar

Camí la Plaça del Teatre

Demà ens anem a la plaça del Teatre.

Catorzena etapa:
Deixem Gràcia i ens ananem fins el monument a Colom. Podeu agafar el metro (De Pla. Lesseps a Drassanes) o bé podeu baixar a peu, durant prop d’una hora passareu pel Passeig de Gràcia i de les Rambles:
Ver Últimas tardes con Teresa – Catorzena Parada en un mapa més gran
Cita literaria:
‘Más tarde, los rambleros empezaron a escasear, algunos se inmovilizaban en medio del paseo, reflexionaban, dudaban (…) Habían observado muy atentamente, pero sin demostrar ningún interés ni ansiedad, sino como en una fijación accidental de las pupilas provocada …

El Roxy era un cinema de Barcelona ubicat a la plaça Lesseps. El Roxy sempre ha estat present a l’obra de Marsé. Veiem aquests dos fragment de El fantasma del Roxy, inclòs dins la recopilació de relats Teniente Bravo:
Pàg. 55:
“En la platea del Roxy y en la sesión de tarde, hace muchos años.”
Pàg. 56:
“Se desploma en la plaza de Lesseps la fachada del cine en medio de una roja polvareda, el techo se abate sobre el patio de butacas, el escenario permanece erguido un instante, se rasgan y desprenden y …

Tretzena etapa:
Plaça Lesseps, recentment inaugurada.
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘-No sé. La señorita es un poco rara… -le dijo ella una tarde al salir del cine Roxy, en un tono indiferente, absorta en el tráfico de la plaza Lesseps-. Se ha vuelto rara, antes no era así.’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 118
Demà, una mica d’història de com aquesta plaça Lesseps sempre ha tingut un paper important a l’obra de Marsé.

Dotzena etapa:
Carrer Mare de Déu de la Salut, 75 Club de Tennis La Salut. Just darrera la plaça agafem el carrer Mare de Déu de la Salut fins arribar al club
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘- Me gusta tu barrio.
-¿Ves aquellas pistas de tenis, allá abajo, entre los árboles? – Manolo señalaba con el brazo-. Es el Club de Tenis La Salud. De niño trabajé en las pistas, recogía pelotas, como Santana…a que nunca habéis estado aquí?’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 232

La plaça Sanllehy, inagurada l’any 1928, porta el nom de Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona, 1847 – 1911). Polític, financer i advocat. Alcalde de Barcelona (1906-1909). Fou president de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona i tres vegades president del Cercle del Liceu. Podeu més informació a la Graciapèdia.
Pel que fa la nostra obra, tenim un altre fragment:
“En la plaza Sanllehy había un gran entoldado con baile y atracciones. Compraron helados y gorritos de papel, bailaron y recorrieron varias calles.”
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, …