PETIT TAST D’UN GRAN MENÚ
G.K. Chesterton. Cristianisme, pensament social i literatura. Edició i tria de textos de Sílvia Coll-Vinent. Viena Edicions. Barcelona, 2017.
Gilbert Keith Chesterton (1874 – 1936) era un home alt i cepat que pesava més de cent quilos. Però la seva personalitat intel·lectual no era menys exuberant que la seva corpenta: posseïdor d’una cultura enciclopèdica, atret per tota mena de coneixements, escriptor prolífic que va conrear la major part de gèneres literaris i polemista temible, havia nascut en el si d’una família de comerciants en un districte …

LA NEU FECUNDA
Gabriel Janer Manila. Ha nevat sobre Yesterday. Ed. Proa. Barcelona, 2016. Demaneu la reserva d’aquest document
El gènere memorialístic té molts lectors devots, ja que permet conèixer, a través d’un fil conductor biogràfic, la lletra menuda d’una societat determinada. A mesura que el curs inexorable del temps es va enduent la presència física dels protagonistes, va quedant per a la posteritat la memòria de literats, artistes, científics, empresaris o polítics –dones i homes de les més diverses branques d’activitat–, fixada en uns textos que reflecteixen la seva experiència viscuda en …

CANTAR L’ÀNIMA D’UNA CIUTAT
José Luis García Herrera. Bella ciutat vella. Edicions Saragossa. Barcelona, 2015.
Les ciutats guarden, com un tresor, el patrimoni dels escriptors que n’han cantat les excel·lències: de Buenos Aires a Istambul, de Nova York a Alexandria, totes les grans urbs del món han acollit la mirada àvida de poetes que s’han amarat de la seva essència. A Barcelona no li han mancat tampoc veus que l’hagin cantada: Verdaguer, Maragall, Sagarra, Carner, Brossa, i molts altres poetes, s’han deixat perdre pels seus carrers, parcs, mercats i cafès, n’han respirat …

SHAKESPEARE, INTEMPORAL
Jordi Balló i Xavier Pérez. El món, un escenari. Ed. Anagrama. Barcelona, 2015. Demaneu la reserva d’aquest document.
Jordi Balló (Figueres, 1954) i Xavier Pérez (Barcelona, 1962) són amics, professors a la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i autors d’un llibre com La llavor immortal (1995), un estudi de la història del cinema a la llum de la mitologia clàssica, que combina l’originalitat del plantejament, el rigor metodològic i la claredat expositiva i que, reeditat en diverses ocasions, ha esdevingut una obra de referència en el seu …

EL GOIG DE LES PETITES COSES
Xuan Bello. Unes quantes coses boniques. Traducció de l’asturià de Jordi Raventós. Adesiara Editorial. Martorell. 2015.
Per a una gran majoria de ciutadans d’aquest país –inclòs un nombre significatiu dels que es dediquen als afers de la cultura–, la llengua asturiana és un concepte més aviat borrós. I, tanmateix, l’asturià és parlat amb regularitat per una tercera part de la població d’aquest territori (a més d’algunes comarques lleoneses, on també se n’hi parla una variant) i compresa, encara que no en sigui el vehicle habitual d’expressió, …

QUAN LA POESIA VIVIA A VALÈNCIA
Ausiàs March, Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi. Tres poetes del Segle d’Or. A cura de Rosa Borràs i Vicent Borràs. Alzira : Bromera, 2014.
El Compromís de Casp, amb totes les conseqüències polítiques i socials que se’n van derivar, va ocasionar també un desplaçament gradual dels nuclis culturals catalans de  Barcelona cap a València. Aquesta circumstància va donar peu a una brillant florida literària, de la qual són exponents rellevants, a més de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (1405-1465), L’Espill …

ENTRE L’ÈPICA I L’ÈTICA
Jordi Tomàs. El mar dels traïdors. Ed. 62 Labutxaca. Barcelona, 2014. Demaneu la reserva d’aquest document
No n‘hi ha prou de tenir la voluntat i el coratge de defensar una causa justa; cal fer-ho també –i potser abans que res– amb les dosis indispensables d’intel·ligència que li atorguin alguna probabilitat real d’èxit, sempre que es busqui alguna cosa més que el martiri infructuós; vet aquí un pensament que se’ns pot acudir després de la lectura d’aquesta novel·la. Però aquesta reflexió, i qualsevol altra que ens susciti, no són producte …

La caiguda de Barcelona, 1939.
d’Estanislau Torres.
Pagès Editors. Lleida, 2014. Demaneu la reserva d’aquest document.
EL PRINCIPI DE LA FI
Estanislau Torres (Barcelona, 1926) és un il·lustre veterà de les lletres catalanes, amb un recorregut extens que es projecta, des d’un ja llunyà 1959 en què va publicar Fum d’ara i, sis anys després, quan va guanyar el Sant Jordi per La derrota, fins als dies més recents, encara en plena activitat creativa. Integrant d’una d’aquelles generacions obligades a viure directament la tragèdia de la guerra civil, una part significativa de la seva obra …

RETRAT DE L’ARTISTA INCOMPRÈS
El fracassat
de Martí Domínguez
Ed. Proa. Barcelona, 2013. Demaneu la reserva d’aquest document.
Novel·lar episodis d’una història individual o col·lectiva és un exercici agraït, però no exempt de paranys. Agraït perquè, d’antuvi, el narrador disposa d’un material que s’ha revelat atractiu, divertit o commovedor –o totes aquestes coses alhora– i s’estalvia l’esforç, no pas petit, de crear una història del no-res (en el supòsit que, stricto sensu, això sigui mai possible…). Així mateix, l’interès per uns fets ja poc o molt coneguts prèviament pel lector afavoreixen que es pugui captar …

HIGIENE DEMOCRÀTICA
Ridao, Joan. Contra la corrupció. Angle Editorial. Barcelona, 2013. Demaneu la reserva d’aquest document
Fins i tot en els anys en què la seva dedicació a la política era més intensa i exercida des de la primera línia (va ser secretari general d’ERC, diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats), va saber mantenir una imatge ponderada i dialogant. Ara, ocupat en la docència i l’escriptura, Joan Ridao (Rubí, 1967), doctor en Ciències Polítiques i llicenciat en Dret, posa la seva experiència i la seva formació al servei d’unes …