<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>LlegeixB@rcelona</title>
	<atom:link href="http://www.llegeixbarcelona.net/feed" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.llegeixbarcelona.net</link>
	<description>Altre lloc gestionat amb el WordPress</description>
	<lastBuildDate>Wed, 22 Feb 2012 14:27:48 +0000</lastBuildDate>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.0.1</generator>
		<item>
		<title>Recordem a&#8230;Rosalía de Castro</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7320</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7320#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 21 Feb 2012 00:45:43 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Biblioteca Mercè Rodoreda</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Poesia]]></category>
		<category><![CDATA[Efemèrides]]></category>
		<category><![CDATA[Rosalía de Castro]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7320</guid>
		<description><![CDATA[Aquest any es celebren 175 anys del naixement de
 Rosalía de Castro


Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista, va néixer a Santiago de Compostel·la, el 24 de febrer de 1837. La seva mare era d’una família de la baixa noblesa i el seu pare sacerdot, tot i que en la seva partida de naixement consta com a filla de pares desconeguts. Hi ha poca informació sobre els seus estudis, o si realment els va tenir, es sap que li agradaven els versos, el dibuix i la música.
El 1856 es trasllada a ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<h2><span style="text-decoration: underline;">Aquest any es celebren 175 anys del naixement de</span></h2>
<h2><span style="text-decoration: underline;"> Rosalía de Castr<a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Rosalía-de-Castro.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-7323" title="Rosalía de Castro" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Rosalía-de-Castro-232x300.jpg" alt="" width="232" height="300" /></a>o</span></h2>
<h1><span style="text-decoration: underline;"><br />
</span></h1>
<p><a title="http://sinera.diba.cat/search~S17*cat/?searchtype=a&amp;searcharg=Castro%2C+Rosal%C3%ADa+de&amp;searchscope=10&amp;sortdropdown=-&amp;SORT=R&amp;extended=0&amp;SUBMIT=Cerca&amp;searchlimits=&amp;searchorigarg=aCastro%2C+Rosal{u00ED}a+de" href="http://" target="_blank"><strong>Rosalía de Castro</strong></a>,<strong> </strong>poetessa i novel·lista, va<strong> </strong>néixer a Santiago de Compostel·la, el 24 de febrer de 1837. La seva mare era d’una família de la baixa noblesa i el seu pare sacerdot, tot i que en la seva partida de naixement consta com a filla de pares desconeguts. Hi ha poca informació sobre els seus estudis, o si realment els va tenir, es sap que li agradaven els versos, el dibuix i la música.</p>
<p>El 1856 es trasllada a viure a Madrid, on va conèixer a Manuel Murguía, amb qui es va casar dos anys més tard. Gràcies a ell entra en contacte amb Bécquer. Rosalía va tenir 7 fills, i el matrimoni va viure entre Madrid i Simancas. Sembla ser que no va ser feliç amb el seu marit, tot i que, va ser ell, qui la va convèncer per publicar la seva obra. La salut de Rosalía va ser sempre dèbil, i va viure dedicada a la seva família i la seva llar.</p>
<p>El 1857 va publicar el seu primer poemari, <strong><em>La Flor</em></strong>, després van seguir <strong><em>Cantares gallegos</em> </strong>al 1863, i <strong><em>Follas Novas</em></strong> al 1880, ambdós escrits en gallec. Gràcies a <em>Cantares gallegos</em> l’autora es va convertir en una de les principals figures del anomenat “Rexurdimento” (renaixement cultural de la literatura gallega). El llibre amb reminiscències de la lírica galaic-portuguesa, va reunir poemes de caire popular i reivindicatiu, amb importants innovacions mètriques. A <em>Follas Novas,</em> ofereix un missatge de denúncia social, i<em> </em>a la vegada contempla el món i la humanitat amb infelicitat i dolor. Els seus versos també desprenen pinzellades intimistes.</p>
<p><em>En las orillas del Sar</em>, una de les seves obres més importants, es va publicar en castellà el 1884. Els seus poemes, suposen l’entrada a la lírica moderna. Ens trobem amb versos de to íntim i tràgic que trenquen amb les formes mètriques tradicionals i d’intensa ressonància humana. Aquest llibre va ser l’últim que Rosalía va publicar en vida, ja que el 1885 va morir de càncer.</p>
<p>La seva poesia, gira entorn de diversos temes: la seva visió tradicional de la Galícia rural, el contingut metafísic pròxim a la filosofia existencial, i la denúncia de les condicions de vida dels pagesos gallecs, que els obliguen a l’emigració.</p>
<p>Rosalía també va ser autora de diverses novel·les, tot i que no va destacar en aquest camp. Entre d’altres obres en prosa trobem: <em>La hija del mar </em>(1859), <em>Flavio</em> (1861), <em>Ruinas</em> (1866) o <em>El primer loco</em> (1881).</p>
<p>Rosalía de Castro és considerada en l’actualitat, juntament amb Gustavo Adolfo Bécquer, com la precursora de la poesia espanyola moderna.</p>
<p>Més informació sobre Rosalía de Castro:</p>
<p><a title="http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/rosaliadecastro/" href="http://" target="_blank">Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes</a></p>
<p><a title="http://www.rosaliadecastro.com/web_f.htm" href="http://" target="_blank">Rosalía de Castro</a><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Rosalía-de-Castro.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-7323" title="Rosalía de Castro" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Rosalía-de-Castro-232x300.jpg" alt="" width="232" height="300" /></a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7320/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>La Biblioteca d’El Carmel recomana… novel·la barcelonina amb solera</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7327</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7327#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 20 Feb 2012 10:05:06 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Biblioteca El Carmel-Juan Marsé</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Novel·la barcelonina]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Ignasi Agustí]]></category>
		<category><![CDATA[novel·la barcelonina]]></category>
		<category><![CDATA[Recomanacions de lectura]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7327</guid>
		<description><![CDATA[L’escriptor amb solera d’avui és Ignasi Agustí (1913-1974).
Agustí, com molts escriptors d’aquella època combinava el periodisme amb l’escriptura de novel·les i poesies. Va ser director de la revista setmanal Destino, durant uns mesos de Tele/eXprés i col·laborador durant els anys 60 de la revista Triunfo. Des de 1962 fins 1971 fou el president de l&#8217;Ateneu Barcelonès.
Comença escrivint poemes en català, el recull de poesies El veler (1932) el drama en vers L&#8217;esfondrada (1934) i la narració Benaventurats els lladres (1935)
 La seva obra més coneguda és la sèrie La ceniza fue árbol, ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><strong>L’escriptor amb solera d’avui és Ignasi Agustí (1913-1974).</strong></p>
<p>Agustí, com molts escriptors d’aquella època combinava el periodisme amb l’escriptura de novel·les i poesies. Va ser director de la revista setmanal Destino, durant uns mesos de Tele/eXprés i col·laborador durant els anys 60 de la revista Triunfo. Des de 1962 fins 1971 fou el president de <strong><a href="http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/index.html" target="_self">l&#8217;Ateneu Barcelonès</a></strong>.</p>
<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Imatge-nova.jpg"><img class="size-medium wp-image-7342 alignleft" title="Mariona Rebull" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Imatge-nova-300x211.jpg" alt="" width="300" height="211" /></a>Comença escrivint poemes en català, el recull de poesies <em><strong>El veler</strong></em> (1932) el drama en vers <em><strong>L&#8217;esfondrada</strong></em> (1934) i la narració <em><strong>Benaventurats els lladres</strong></em> (1935)</p>
<p> La seva obra més coneguda és la sèrie <em><strong>La ceniza fue árbol</strong></em>, on dibuixa la societat barcelonina de finals de segle XIX fins la Guerra civil espanyola. Narra la història de Joaquim Rius, casat amb Marina Rebull, personatges de la burgesia industrial catalana. Tota l’obra és un fidel reflex de l’evolució de la indústria familiar de l’època, amb una primera generació que la posa en marxa, una segona que la consolida i una tercera que es dedica a malbaratar els guanys amb luxes fins que l’acaba destruint. La novel·la es va fer famosa gràcies a TVE, que en va fer una versió per capítols anomenada <em><strong>La saga dels Rius.</strong></em></p>
<p> Ignasi Agustí també és autor de la novel·la <strong><em>Surcos</em> </strong>(9143) i del llibre de memòries <strong><em>Ganas de hablar</em></strong> (1974).</p>
<p>A la biblioteca trobareu els següents títols: <a href="http://sinera.diba.cat/record=b1208702~S17*cat">Mariona Rebull</a>; <a href="http://sinera.diba.cat/record=b1018146~S17*cat">19 de Julio: la ceniza fue árbol</a>; <a href="http://sinera.diba.cat/record=b1018147~S17*cat">Desiderio : la ceniza fue árbol</a>;  <a href="http://sinera.diba.cat/record=b1030945~S17*cat">El viudo Rius: la ceniza fue árbol</a>; <a href="http://sinera.diba.cat/record=b1079167~S17*cat">Ganas de hablar</a>; <a href="http://sinera.diba.cat/record=b1507977~S17*cat">Novela IV</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7327/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Ruta Literària Nada II</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7091</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7091#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 19 Feb 2012 15:56:46 +0000</pubDate>
		<dc:creator>BAB</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Etapes]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>
		<category><![CDATA[Itineraris literaris]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX]]></category>
		<category><![CDATA[Nada]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7091</guid>
		<description><![CDATA[Aquesta història està explicada en primera persona per la protagonista mateixa, en el futur, mentre recorda les experiències viscudes a Barcelona, no per l’Andrea acabada de sortir d&#8217;aquesta ciutat, sinó per una Andrea madura, que a la llarga s&#8217;ha adonat que realment sí que es va dur alguna cosa del carrer d&#8217;Aribau. Això es denota en el comentari &#8220;com a mínim, així creia llavors &#8230;&#8221;, amb el qual la narradora deixa clara una diferència d&#8217;opinió respecte a ella mateixa de jove. El punt de vista de Carmen Laforet és òbviament ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Aquesta història està explicada en primera persona per la protagonista mateixa, en el futur, mentre recorda les experiències viscudes a Barcelona, no per l’Andrea acabada de sortir d&#8217;aquesta ciutat, sinó per una Andrea madura, que a la llarga s&#8217;ha adonat que realment sí que es va dur alguna cosa del carrer d&#8217;Aribau. Això es denota en el comentari &#8220;com a mínim, així creia llavors &#8230;&#8221;, amb el qual la narradora deixa clara una diferència d&#8217;opinió respecte a ella mateixa de jove. El punt de vista de Carmen Laforet és òbviament el mateix que el d&#8217;Andrea, un punt de vista carregat de tristesa des del que denuncia tota la misèria soferta per la societat espanyola dels anys quaranta. Amb aquesta novel•la, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Carmen_Laforet">Carmen Laforet</a> ha estat relacionada amb la corrent literària, sorgida a la postguerra, anomenada existencialisme.</p>
<p>“…después de viaje largo y cansado, me empezaba a circular en las piernas entumecidas y con una sonrisa de asombro miraba la gran estación de Francia y los grupos que se formaban entre las personas que estaban aguardando el expreso y los que llegábamos con tres horas de retraso”. (p.11)</p>
<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/estacio-de-fran´ça.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-7152" title="estacio de fran´ça" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/estacio-de-fran´ça-200x300.jpg" alt="" width="200" height="300" /></a></p>
<p>“El coche dio media vuelta a la plaza Universidad y recuerdo que el bello edificio me conmovió como un grave saludo de bienvenida”. (p.12)</p>
<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/pl-universitat-anys40.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-7131" title="pl universitat anys40" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/pl-universitat-anys40-300x190.jpg" alt="" width="300" height="190" /></a></p>
<p>“Enfilamos la calle Aribau, donde vivían mis parientes, con sus plátanos llenos aquel octubre de espeso verdor y su silencio vívido de la respiración de mil almas detrás de los balcones apagados”. (p. 12)</p>
<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/carrer-Aribau.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-7132" title="carrer Aribau" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/carrer-Aribau-300x196.jpg" alt="" width="300" height="196" /></a></p>
<p>“Entonces supe lo que deseaba: quería ver la  Catedral envuelta en el encanto y el misterio de la noche. Sin pensarlo más me lancé hacia la oscuridad de las callejas que la rodean. Nada podían calmar y maravillar mi imaginación como aquella ciudad gótica…”. (p.114)</p>
<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/catedral2.jpg"><img class="aligncenter size-full wp-image-7156" title="Catedral de Barcelona" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/catedral2.jpg" alt="" width="189" height="266" /></a></p>
<p>“Me detuve en medio de Vía Layetana y miré hacia el alto edificio en cuyo último piso vivía mi amiga”. (p.13)</p>
<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/via-laietana.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-7133" title="via laietana" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/via-laietana-300x194.jpg" alt="" width="300" height="194" /></a></p>
<p>“La misma Vía Layetana, con su suave declive desde la plaza Urquinaona, donde el cielo se deslustraba con el color rojo de la luz artificial, hasta el gran edificio de correos y el puerto, bañados en sombras, argentados por la luz estelar sobre las llamas blancas de los faroles, aumentaba mi perplejidad”.  (p.114)<br />
<small>Ver <a style="color: #0000ff; text-align: left;" href="http://maps.google.es/maps/ms?msid=216204505355543105563.0004b7b07743f10aa1b55&amp;msa=0&amp;hl=es&amp;ie=UTF8&amp;t=m&amp;ll=41.383764,2.172117&amp;spn=0.02254,0.036478&amp;z=14&amp;source=embed">Ruta literària Nada II</a> en un mapa más grande</small></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7091/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Finalistes del Premi Crexells 2012</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7361</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7361#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 17 Feb 2012 19:29:33 +0000</pubDate>
		<dc:creator>BAB</dc:creator>
				<category><![CDATA[Activitats]]></category>
		<category><![CDATA[Ateneu Barcelonès]]></category>
		<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Ateneu Barcelonés]]></category>
		<category><![CDATA[Carme Arnau]]></category>
		<category><![CDATA[Eduard Màrquez]]></category>
		<category><![CDATA[Fundació Agbar]]></category>
		<category><![CDATA[Jaume Cabré]]></category>
		<category><![CDATA[LLuís Reales]]></category>
		<category><![CDATA[Marta Rojals]]></category>
		<category><![CDATA[Pilar Argudo]]></category>
		<category><![CDATA[Premi Crexells]]></category>
		<category><![CDATA[Premi Crexells 2011]]></category>
		<category><![CDATA[Ramon Pla i Arxé]]></category>
		<category><![CDATA[Revetlla Literària]]></category>
		<category><![CDATA[Ricard Ruiz]]></category>
		<category><![CDATA[Xavier Pla]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7361</guid>
		<description><![CDATA[Les novel·les &#8220;Jo confesso&#8221; de Jaume Cabré, &#8220;L’últim dia abans de  demà&#8221; d’Eduard Márquez i &#8220;Primavera, estiu, etcètera&#8221; de Marta Rojals, han estat  proclamades finalistes del Premi Crexells 2012 que atorga l&#8217;Ateneu  Barcelonès.
El jurat del Premi Crexells, compost per Pilar Argudo,  Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla i Arxé, secretari, i Lluís  Reales, president, ha seleccionat aquestes obres com les tres millors novel·les  en català publicades durant el 2011.
Enguany, el Crexells, el premi  novel.lístic més antic en llengua catalana, celebra la ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><strong>Les novel·les &#8220;Jo confesso&#8221; de Jaume Cabré, &#8220;L’últim dia abans de  demà&#8221; d’Eduard Márquez i &#8220;Primavera, estiu, etcètera&#8221; de Marta Rojals, han estat  proclamades finalistes del Premi Crexells 2012 que atorga l&#8217;Ateneu  Barcelonès.</strong></p>
<p>El jurat del <a href="http://crexells.ateneubcn.org/">Premi Crexells,</a> compost per Pilar Argudo,  Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla i Arxé, secretari, i Lluís  Reales, president, ha seleccionat aquestes obres com les tres millors novel·les  en català publicades durant el 2011.</p>
<p>Enguany, el Crexells, el premi  novel.lístic més antic en llengua catalana, celebra la seva XLI edició. I  aposta, de nou, pel foment de la lectura i una dimensió més participativa. Per  aquest motiu, i com a novetat destacada, la votació s’ampliarà als lectors de  Biblioteques de Barcelona, que juntament amb els socis de l’Ateneu, escolliran  l’obra guanyadora.</p>
<p>Durant els propers mesos, l’<a href="http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/index.html">Ateneu Barcelonès </a> programarà un cicle d’activitats obert a tothom per a donar a conèixer les tres  novel·les que opten a aquest premi, patrocinat des de fa tres anys per la  <a href="http://www.fundacionagbar.org/es/page.asp?id=1">Fundació Agbar</a>. Un cicle que permetrà als ciutadans conèixer cada autor i la  seva obra, de la mà dels propis escriptors i crítics literaris.</p>
<p>Des del  2 de maig fins al 18 juny, tindrà lloc el període de votació per escollir el  Premi Crexells d’aquesta quarantaunena edició. El guanyador del Premi Crexells  2012 serà proclamat el 22 de juny, a <em>La Revetlla Literària</em> de l’Ateneu  Barcelonés.</p>
<p>A la <a href="http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/index.html">Biblioteca de l&#8217;Ateneu Barcelonès</a>, teniu diversos  exemplars disponibles en préstec de les obres finalistes al Premi Crexells. Us  convidem a llegir-los i a participar en la votació de la millor obra publicada  en català l&#8217;any 2011, us convidem a participar al Premi Crexells!</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7361/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Barcelona cròniques</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7346</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7346#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 17 Feb 2012 00:56:03 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Biblioteca El Carmel-Juan Marsé</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Novel·la barcelonina]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Barcelona cròniques]]></category>
		<category><![CDATA[Recomanacions de webs]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7346</guid>
		<description><![CDATA[Us volem recomanar blocs i webs on podrem seguir el dia a dia de la nostra ciutat. Avui ens aturem al bloc BARCELONA CRÒNIQUES, gestionat per Guillem Carbonell.
A Barcelona cròniques trobareu el pols de la ciutat dia a dia, d&#8217;allò que hi passa des de l&#8217;anècdota més quotidiana i al fet més inverssemblant. En paraules del seu autor: &#8221;escric cròniques, contra-cròniques i difonc informacions i xafarderies des de guillemcarbonell.cat, aquest blog que ara en la seva nova etapa anomenem “Barcelona cròniques”. M’encanta escriure’l, Internet em permet desenvolupar de manera amateur la vocació ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/dibuix.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-7348" title="Barcelona Cròniques" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/dibuix-300x172.jpg" alt="" width="300" height="172" /></a>Us volem recomanar blocs i webs on podrem seguir el dia a dia de la nostra ciutat. Avui ens aturem al bloc <a href="http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/" target="_self">BARCELONA CRÒNIQUES</a>, gestionat per Guillem Carbonell.</p>
<p>A <a href="http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/" target="_self">Barcelona cròniques</a> trobareu el pols de la ciutat dia a dia, d&#8217;allò que hi passa des de l&#8217;anècdota més quotidiana i al fet més inverssemblant. En paraules del seu autor: &#8221;<em>escric cròniques, contra-cròniques i difonc informacions i xafarderies des de guillemcarbonell.cat, aquest blog que ara en la seva nova etapa anomenem “Barcelona cròniques”. M’encanta escriure’l, Internet em permet desenvolupar de manera amateur la vocació innata de cronista, que com jo ho entenc vol dir observar el que ens envolta i explicar-ho amb estil propi i subjectivitat. Espero que us hi trobeu còmodes i que us agradin les meves cròniques sobre coses que passen en el món i el temps en què ens ha tocat viure</em>&#8220;.</p>
<p>No us el perdeu, estareu assabentats de tot i més!</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7346/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Novetats bibliogràfiques de Poesia a la biblioteca Mercè Rodoreda</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7308</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7308#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 16 Feb 2012 01:31:12 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Biblioteca Mercè Rodoreda</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Novetats bibliogràfiques]]></category>
		<category><![CDATA[Poesia]]></category>
		<category><![CDATA[Novetats bibliogràfiques de poesia]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7308</guid>
		<description><![CDATA[Les noves adquisicions bibliogràfiques de la secció de Poesia ja són disponibles a la biblioteca Guinardó- Mercè Rodoreda.
Us presentem aquí una mostra.
Guia de novetats_poesia_Febrer2012
]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Les noves adquisicions bibliogràfiques de la secció de Poesia ja són disponibles a la biblioteca Guinardó- Mercè Rodoreda.</p>
<p>Us presentem aquí una mostra.</p>
<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/novetats_poesia_Febrer2012.pdf" target="_blank">Guia de novetats_poesia_Febrer2012</a><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Novetats.Poesia.Febrer.2012.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-7310" title="Novetats.Poesia.Febrer.2012" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/Novetats.Poesia.Febrer.2012-189x300.jpg" alt="" width="189" height="300" /></a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7308/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Autor del mes: David Castillo (3a part)</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7226</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7226#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 14 Feb 2012 14:00:14 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Biblioteca Mercè Rodoreda</dc:creator>
				<category><![CDATA[Autor del mes]]></category>
		<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Poesia]]></category>
		<category><![CDATA[David Castillo]]></category>
		<category><![CDATA[Poeta del mes]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7226</guid>
		<description><![CDATA[Continuem parlant de David Castillo.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis literaris com el Premi Joan Crexells per la novel·la El cel de l’infern al 1999, el Premi Sant Jordi per No miris enrere al 2001 o el Premi Cadaqués-Quima Jaume pel poemari Esquena nua l’any 2006. Una antologia de la seva obra poètica en italià, Il presente abandonatto (2006), va obtenir el Premi Internacional Tratti.
David Castillo va ser un dels responsables de la programació del Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) durant els primers ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Continuem parlant de <strong>D</strong><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/David_Castillo3.11.jpg"><img class="size-medium wp-image-7232 alignleft" title="David_Castillo3.1" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/02/David_Castillo3.11-290x300.jpg" alt="David Castillo" width="290" height="300" /></a><strong>avid Castillo</strong>.</p>
<p style="text-align: justify;">Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis literaris com el Premi Joan Crexells per la novel·la <a title="El Cel de l'infern. Barcelona : Proa, 2009" href="http://sinera.diba.cat/record=b1147431~S10*cat" target="_blank"><em>El</em><em> cel de l’infern</em></a> al 1999, el Premi Sant Jordi per<em> <a title="No miris enrere. Barcelona : Proa, 2002" href="http://sinera.diba.cat/record=b1242701~S10*cat" target="_blank">N</a></em><a title="No miris enrere. Barcelona : Proa, 2002" href="http://sinera.diba.cat/record=b1242701~S10*cat" target="_blank"><em>o miris enrere</em></a> al 2001 o el Premi Cadaqués-Quima Jaume pel poemari <a title="Esquena nua. Barcelona : Proa, 2006" href="http://sinera.diba.cat/record=b1419039~S10*cat" target="_blank"><em>Esquena nua</em></a> l’any 2006. Una antologia de la seva obra poètica en italià, <em>Il presente abandonatto</em> (2006), va obtenir el Premi Internacional Tratti.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>David Castillo</strong> va ser un dels responsables de la programació del <a title="Barcelona Poesia" href="http://barcelonapoesia.blogspot.com/" target="_blank">Barcelona Poesia</a> (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) durant els primers anys i fins al 2008.<br />
La seva poesia es caracteritza per una sincerat rigorosa, la concisió en la forma i la presència d’escenaris urbans, en especial de la seva ciutat, Barcelona, ja que <strong>Castillo</strong> parla dels barris que millor coneix i més estima: el Carmel, Poblenou, la Barceloneta, Horta o les Glòries.</p>
<blockquote style="text-align: justify;">
<p style="text-align: center;"><strong>Àlex Broch <em> </em>sobre la poesia de David Castillo</strong></p>
<p style="text-align: justify;"><em>“…<em>El món poètic que particularitza la poesia de David Castillo, del qual ell és protagonista i testimoni, arrela, ideològicament, en els moviments llibertaris i anarquistes dels anys setanta i primers vuitanta i en les manifestacions contraculturals que generaren. Aquest és el món de referència que trobem en la poesia de David Castillo. O, en tot cas, un dels eixos principals que l’expliquen perquè, d’aquesta descripció genèrica, sorgeixen els matisos que en construeixen la diversitat</em>…”</em></p>
<p><em> </em><em> </em></p></blockquote>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7226/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Espai Barcelona &#8211; Barraquisme, la Barcelona desapareguda</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7068</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7068#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 13 Feb 2012 09:00:43 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Biblioteca El Carmel-Juan Marsé</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Espai Barcelona]]></category>
		<category><![CDATA[Recomanacions de lectura]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7068</guid>
		<description><![CDATA[ És cert que si expliquem als nostres infants que allà on ara hi ha la platja de la Barceloneta, o els cuidats jardins de Montjuïc, abans s’hi amuntegaven barraques on vivien milers de persones, potser es pensarien que els hi estem explicant un conte.
Ara que Barcelona és sinònim de disseny,  arquitectura, rutes modernistes i turisme, volem fer memòria i recuperar la història potser més oblidada de la nostra ciutat.
Amb aquesta exposició i guia bibliogràfica volem retre homenatge a aquells que van patir aquest fenomen urbà i van lluitar per ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/01/mosaic-barraques-1.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-7069" title="mosaic barraques 1" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/01/mosaic-barraques-1-150x300.jpg" alt="" width="150" height="300" /></a> És cert que si expliquem als nostres infants que allà on ara hi ha la platja de la Barceloneta, o els cuidats jardins de Montjuïc, abans s’hi amuntegaven barraques on vivien milers de persones, potser es pensarien que els hi estem explicant un conte.<br />
Ara que Barcelona és sinònim de disseny,  arquitectura, rutes modernistes i turisme, volem fer memòria i recuperar la història potser més oblidada de la nostra ciutat.</p>
<p>Amb aquesta exposició i guia bibliogràfica volem retre homenatge a aquells que van patir aquest fenomen urbà i van lluitar per que fos possible la bonica ciutat que gaudim avui dia.</p>
<p>Podeu consultar la nostra selecció bibliogràfica en aquesta <a href="http://issuu.com/biblioteca_elcarmeljuanmarse/docs/barraquisme ">guia</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7068/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Ruta Literària Nada I</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7088</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7088#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 12 Feb 2012 15:17:54 +0000</pubDate>
		<dc:creator>BAB</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Etapes]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>
		<category><![CDATA[Itineraris literaris]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Carmen Laforet]]></category>
		<category><![CDATA[editorial Destino]]></category>
		<category><![CDATA[Premi Fastenrath]]></category>
		<category><![CDATA[Premi Nadal]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7088</guid>
		<description><![CDATA[Nada / Carmen Laforet. Barcelona : Destino, 2004. Demaneu la reserva d’aquest document.
Us presentem la novel•la de la que farem ruta les properes setmanes. Es tracta de Nada de l’escriptora barcelonina Carmen Laforet, publicada per primera vegada per Destino el 1944. Nada és una novel•la és una novel•la de caràcter existencialista on l’autora reflecteix l&#8217;estancament i la pobresa en què es trobava l&#8217;Espanya de la postguerra. L&#8217;obra va cridar l&#8217;atenció no només per la joventut de l&#8217;autora, que aleshores tenia 23 anys, sinó també per la descripció que va fer ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><em>Nada</em> / Carmen Laforet. Barcelona : Destino, 2004. <a href="http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/apartats/menuprincipal/gestions_en_linia/reserva_llibres_documents/index.html">Demaneu la reserva d’aquest document.</a></p>
<p>Us presentem la novel•la de la que farem ruta les properes setmanes. Es tracta de <em>Nada</em> de l’escriptora barcelonina <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Carmen_Laforet">Carmen Laforet</a>, publicada per primera vegada per <a href="http://www.planetadelibros.com/editorial-ediciones-destino-7.html">Destino</a> el 1944. <em>Nada</em> és una novel•la és una novel•la de caràcter existencialista on l’autora reflecteix l&#8217;estancament i la pobresa en què es trobava l&#8217;Espanya de la postguerra. L&#8217;obra va cridar l&#8217;atenció no només per la joventut de l&#8217;autora, que aleshores tenia 23 anys, sinó també per la descripció que va fer de la societat d&#8217;aquella època. Aquesta obra, escrita amb un estil literari que va suposar una renovació en la prosa de l&#8217;època, va saber transmetre la lenta desaparició de la petita burgesia després de la Guerra Civil. La novel•la va guanyar el<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Premio_Nadal"> Premi Nadal</a> el 6 de gener de 1945; més tard, el 1948, va obtenir el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Fastenrath">Premi Fastenrath</a> de la <a href="http://www.rae.es/rae.html">Reial Acadèmia Espanyola</a>. Ha estat traduïda a quinze idiomes.</p>
<p>Altres documents que poden interessar:</p>
<p><em>Música Blanca</em> / Cristina Cerezales Laforet. Barcelona : Destino, 2009. Demaneu la reserva d’aquest document.</p>
<p><em>Vidas literarias: Carmen Laforet</em> /Teresa Rosenvinge ; Benjamin Prado. Barcelona : Omega, 2003. . Demaneu la reserva d’aquest document.</p>
<p><em>Puedo contar contigo : correspondencia</em> / Carmen Laforet. Barcelona : Destino, 2003. Demaneu la reserva d’aquest document.</p>
<p><em>Carmen Laforet : una mujer en fuga</em> / Anna Caballé e Israel Rolón. Barcelona : RBA, 2010. Demaneu la reserva d’aquest document.</p>
<p><em>Mujeres de la posguerra</em> / Inmaculada de la Fuente. Barcelona : Planeta, 2002. Demaneu la reserva d’aquest document.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7088/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>La Biblioteca del Carmel recomana&#8230; Diario de un hombre humillado</title>
		<link>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/6932</link>
		<comments>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/6932#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 10 Feb 2012 00:27:01 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Biblioteca El Carmel-Juan Marsé</dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacat]]></category>
		<category><![CDATA[Novel·la barcelonina]]></category>
		<category><![CDATA[Novetat]]></category>
		<category><![CDATA[Recomanacions de lectura]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llegeixbarcelona.net/?p=6932</guid>
		<description><![CDATA[Diario de un hombre humillado ens explica la història d’un home, que en cap moment sabem com es diu, tot i que s’ens dona la descripció física i l’anem coneixent pels fets que relata i per una sèrie de reflexions unes vegades enginyoses i d&#8217;altres vegades delirants.
El protagonista de la novel·la ha decidit assumir la seva banalitat. Després de la mort dels seus pares té l’expectativa de rebre una gran herència i decideix passar el temps emborratxant-se a diferents bars i en un d’ells coneix el Chino, un delinqüent, per ...]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/01/diario-de-un-hombre-humillado-felix-de-azua-trabalibros.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-6933" title="diario-de-un-hombre-humillado-felix-de-azua-trabalibros" src="http://www.llegeixbarcelona.net/wp-content/uploads/2012/01/diario-de-un-hombre-humillado-felix-de-azua-trabalibros.jpg" alt="" width="182" height="280" /></a><em>Diario de un hombre humillado</em> ens explica la història d’un home, que en cap moment sabem com es diu, tot i que s’ens dona la descripció física i l’anem coneixent pels fets que relata i per una sèrie de reflexions unes vegades enginyoses i d&#8217;altres vegades delirants.</p>
<p>El protagonista de la novel·la ha decidit assumir la seva banalitat. Després de la mort dels seus pares té l’expectativa de rebre una gran herència i decideix passar el temps emborratxant-se a diferents bars i en un d’ells coneix el Chino, un delinqüent, per al qual acabarà treballant.</p>
<p>La Barcelona que reflecteix el llibre està centrada principalment en els districtes de l’Eixample, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi, i cal destacar algunes reflexions que fa el protagonista sobre la ciutat.</p>
<p>Félix de Azúa ens presenta un diari, que convida a una lectura reposada, on l’autor demostra un gran domini del llenguatge. Comença al gener i acaba el 20 d’agost. Finalment, cal destacar que el llibre va guanyar el premi Herralde de novel·la el novembre de 1987.</p>
<p><a href="http://sinera.diba.cat/record=b1201621~S17*cat" target="_self">BIBLIOTEQUES ON PODEU AGAFAR EN PRÉSTEC AQUESTA NOVEL·LA</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.llegeixbarcelona.net/archives/6932/feed</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>

