Inici » Arxiu

Entrades etiquetades amb: La Felicitat

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[31 març 2010 | Sense comentaris | ]

Va nèixer el 1958 al barri de Sant Andreu de Barcelona. És llicenciat en Filologia Catalana. Ha estat director de teatre i entre altres obres va dirigir El gran màgic d’Oz. Exerceix professionalment com a crític, traductor i novelista. També ha escrit guions per les películ·les Anita no perd el tren y Amor idiota, del director Ventura Pons.

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[27 març 2010 | Sense comentaris | ]

El Pequín era una barriada de barraques situada a la platja del Poblenou, a tocar de Sant Adrià del Besòs, a l’espai comprès entre el mur del ferrocarril, la riera d’ Horta i el mar. Sembla que el seu origen es remunta al moment en que s’establiren diverses famílies xineses que emigraren de les illes Filipines i arribaren a Barcelona cap al 1870; d’ aquí el toponímic Pequín. Segons un plànol del 1930, la barriada era formada bàsicament per un carrer llarg, anomenat de Sant Salvador, el carrer de …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[26 març 2010 | Sense comentaris | ]

Entre la desembocadura de la riera d’Horta, a llevant, i la del torrent del Bogatell a ponent, entre la platja i la via del tren a França per Mataró, hi havia el barri de Pequín, dit així perquè els seus primers pobladors havien estat orientals. Estava constituït per les barraques més miserables, brutes i insalubres de Barcelona: enmig d’aigües estancades i abocadors, estructures de canya i trossos de fusta, llaunes, caixons, cartrons, parracs de roba, etc.
Els seus habitants, indigents i pobres de solemnitat, convivien amb els animals dins les barraques, …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[23 març 2010 | Sense comentaris | ]

Pàg. 280:
“Al cap de vint minuts pensava fer arribar a la mestressa de can Gambús l’avís del segrest amb la demanda de rescat. En aquell precís instant, la dona es trobava al Parc Güell. Era fàcil de saber perquè havia sortit a tots els diaris. Com a membre del Comitè de Dames de la Creu Roja de Barcelona, era una de les organitzadores d’una revetlla per recaptar fons per a beneficència. Un ambient de gresca i d’anonimat ideal per fer-li arribar la nota.”

Ver La Felicitat – Altres localitzacions (Parc Güell) …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[19 març 2010 | Sense comentaris | ]

L’església de Sant Miquel del Port és un dels primers edificis de la Barceloneta. Començada el 1753, el any mateix de la fundació del barri, s’ havia acabat el 1755.
L’obra la dirigí l’arquitecte Damià Ribes segons el projecte de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño, representat durant la construcció del temple pel també enginyer militar Francisco Paredes.
En la disposició de la façana es poden distingir clarament les característiques principals de les esglésies barroques. Dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes, destaca la part central …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[18 març 2010 | Sense comentaris | ]

Ens aturem a l’Església de Sant Miguel Del Port:
Pàg. 83:
Mossèn Maroto, de la parròquia de Sant Miquel, assegut a taula, tenia un petit sant crist a una mà i un rosegó de pa a l’altra. El santcrist era una talla de fusta feta amb més bona intenció que art per un pescador de la Barceloneta. N’havia fet donació per una promesa. Va agafar un tros de formatge de la taula, el va queixalar, va queixalar el pa i va tornar a examinar el santcrist, tot mastegant.
Havia de trobar un lloc …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[17 març 2010 | Sense comentaris | ]

En el darrer tram del nostre itinerari ens acostem al barri de la Barceloneta:
Pàg. 82:
“Va recollir la maleta en una botiga de pianos del carrer Ample, on la hi guardaven perdeu cèntims diaris. Quan van veure’l entrar d’aquella manera, la hi van lliurar en silenci i es van negar a cobrar-li res. Va aconseguir d’arribar a la pensió de la Barceloneta on s’havia allotjat. Amb aquells dos rals aconseguiria convèncer’ls perquè l’hi deixessin dormir.”
“-No me’n vaig sortir. Ni com a artista, ni, encara menys, com a arquitecte, municipal o no. …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[16 març 2010 | Sense comentaris | ]

“Es protestava per les medalletes i escapularis regalats als soldats, cosa que va posar nerviosa a la classe treballadora, que a més a més, en la majoria d’ocasions era reàcia a aquest catolicisme paternalista. El text deia: >.
Salvador Canals, a la seva monografia sobre els fets va relatar l’enfrontament entre les Damas Rojas del Partido Radical i les dones dels burgesos de la ciutat. Així, una de les Damas provocarà incidents al port a crits de: “Ja poden fer mitins que mentrestant se’ls emporten”.
Aquesta provocació d’oferir escapularis, medalletes i tabac …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[15 març 2010 | Sense comentaris | ]

Pàg. 318-319:
El transatlàntic Ciudad de Cádiz de la companyia Transmediterránea, cedit pel generós marquès consort de Comillas, s’allunyava amb lentitud. A coberta, la banda de música del batalló tocava la marxa reial, que es distorsionava estranyament per efecte de la calitja. Eren dos quarts de quatre i el sol queia a plom.
Mentrestant, al moll, la policia vigilava de prop. No volien que es repetissin els incidents d’altres dies, amb la multitud incitant els soldats embarcats a llençar les armes a l’aigua. Dos dies enrere, durant un altre embarcament de tropa, …

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris »

[12 març 2010 | Sense comentaris | ]

La tradició marinera ens parla del patró Aranya, aquell que embarcava els altres i ell es quedava en terra. Els vells expliquen que així com avui hi ha germandats que auxilien econòmicament els associats malalts, abans hi havia agrupaments de pescadors i gent de mar que quan un bastiment tenia una avaria el feien adobar pel seu compte i si es perdia o negava, donaven diners al seu patró perquè en pogués fer construir o comprar un altre. Aquesta mena de germandats venien a ésser com les entitats que avui …