Dimarts 10 de desembre a les 19 hores la Biblioteca celebrarà la seva darrera sessió de l’any 2019. El llibre que comentarem serà Fuig era el més bell que teníem de Marta Marín-Dòmine.
L’AUTORA
Marta Marín-Dòmine és una escriptora catalana i canadenca, realitzadora de documentals i instal·lacions artístiques, traductora i professora de literatura i cultura peninsular espanyola, així com estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a Ontàrio, al Canada. És també directora del Centre for memory and testimony studies de la mateixa universitat. Fugir era el més bell que …

BARCELONA BALLA. Dels salons aristocràtics a les sales de concert / Ferran Aisa. Barcelona : Base, 2011.
Als barcelonins i les barcelonines els agrada parlar de la seva ciutat, els agrada que se l’anomeni i s’estarrufa quan se li reconeixen la seva història i els seus valors. Hom pot interpretar, equivocadament, que aquest cofoisme és una mena de viure reclosa en ella mateixa, però també es poden fer altres lectures. La Ciutat necessita, un cop i un altre, refermar la seva autoestima, una lleu referència negativa cap a ella, pot deixar …

Dimecres passat es van lliurar els premis del concurs literari  Lletres Joves HG adreçats a joves entre 16 i 25 anys.
L’acte va tenir lloc a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé i va comptar amb l’actuació d’Hypatia i Yuhniversia, que van interpretar els poemes guanyadors de l’edició anterior, i del grup Lluïsos Horta + TdC Teatre, que van representar l’obra El carrer de Campoamor, de Marcel Bosch, segon premi Lletres Joves 2018 en la categoria de microteatre.
Aquest és el palmarès de l’edició d’enguany dels premis Lletres Joves HG:
Microteatre
Primer premi per a Pol …

Segrest amb filipina / Teresa Pàmies.- Barcelona: Destino, 1986.
Aquest és un llibre diferent i sobretot sorprenent. Teresa Pàmies va aconseguir reconeixement pels seus llibres més “polítics”, llibres on es recordava la guerra civil i sobretot l’exili d’esquerres que va marcar la seva vida a partir de 1939. Podríem dir que Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) va fer una mena d’autoficció abans que el terme es poses de moda. No és cap crítica, i el valor dels seus llibres és indiscutible, però avui no toca això. A Segrest amb filipina Teresa Pàmies …

Ens ha deixat fa poc temps la poeta del silenci, pintora, amiga de les llengües, professora d’idiomes durant molts anys, ateneista, amb un somriure als llavis i una guspira d’intensitat en la mirada, que regalava a cor que vols, sense aldarulls ni presses, als que la coneixíem i l’estimàvem. Vestia sovint de negre i amb un cor generós i obert a aquells que injustament patien. Escrivia poemes, tankes, haikus, amb un lema que va acabar tornant-se amb el far de la seva vida, el que Píndar  ens va oferir amb …