Comentaris per LlegeixB@rcelona http://www.llegeixbarcelona.net Altre lloc gestionat amb el WordPress Wed, 09 May 2012 08:43:26 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.1 Comentari de LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Autor del mes: Arthur Conan Doyle, 125è aniversari de la publicació de “Estudi en escarlata” a Autor del mes: Edgar Allan Poe http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7618#comment-2659 LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Autor del mes: Arthur Conan Doyle, 125è aniversari de la publicació de “Estudi en escarlata” Wed, 09 May 2012 08:43:26 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7618#comment-2659 [...] de l’investigador cerebral. El seu predecessor és Auguste Dupin, personatge creat per Edgar Allan Poe, molt similar a Holmes per la seva excèntrica personalitat, però que mai va aconseguir la mateixa [...] [...] de l’investigador cerebral. El seu predecessor és Auguste Dupin, personatge creat per Edgar Allan Poe, molt similar a Holmes per la seva excèntrica personalitat, però que mai va aconseguir la mateixa [...]

]]> Comentari de Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda a Cicle de poesia:De pensament, paraula i obra. Vinyet Panyella http://www.llegeixbarcelona.net/archives/8027#comment-2656 Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda Fri, 20 Apr 2012 16:42:50 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=8027#comment-2656 Dins del cicle <strong>De pensament, paraula, i obra</strong> ens visità a la Biblioteca Guinardó–Mercè Rodoreda la poetessa sitgetana <strong>Vinyet Panyella</strong> en un acte conduït per l’Eduard Sanahuja. Autodefinida en paraules seves com a <em>“poeta lenta, sense presses”</em> però molt curosa amb les paraules, imatges i mètrica utilitzada, confessa un compromís íntim amb la llengua catalana com a eina d’expressió poètica durant tota la seva carrera. Eduard Sanahuja destacà que ja a l’inici de l’obra de la Vinyet Panyella es denota una veu poètica sòlida i marcada, un estil personal amb el qual ha arribat fins avui dia. Aquest estil –segons Sanahuja– és el d’una poesia marcadament paisatgística –però més aviat descriptiva d’un paisatge interior que no pas exterior–, emboirada, on els límits queden difuminats com a les natures mortes, en referència a la influència de la pintura (una de les grans passions de l’autora) a la seva obra. Un nodrit grup d’assistents vam repassar amb l’autora la seva trajectòria professional com a poeta il·lustrant-la amb algunes de les seves composicions; trajectòria que s’entrecreua sovint amb d’altres facetes de Vinyet Panyella com ara la d’investigadora, documentalista, biògrafa i comissària d’exposicions d’art. La primera experiència poètica de Vinyet Panyella aflora en l’adolescència, amb la descoberta dels clàssics catalans contemporanis com Joan Vinyoli i Salvat-Papasseit. Després d’un in-pass durant els anys vuitanta en els quals es dedica a la recerca i abandona l’escriptura, reprenent aquesta necessitat més endavant i decidint ser poeta. Especialment interessant fou la definició de “Poesia” feta per Vinyet Panyella arran d’una qüestió de l’Eduard Sanahuja. L’autora definí la Poesia com quelcom més enllà de la consolació, com una raó de ser. <em>“La poesia és la vida en sí mateixa, la vida veritable on habita l’ésser. Fora d’ella jo no hi visc. Quan incorpores la poesia a la teva vida, s’estableix una osmosi que s’ha de saber conjugar, perquè és per a tota la vida”</em>. La poesia és doncs una opció vital. En el recital que acompanyava la conversa, es repassaren composicions de diversos poemaris de Vinyet Panyella. Una poesia primerenca a <em>Memorial de platges</em>, composicions derivades dels viatges i experiències viscudes (Jardí d’ambre, Miralls de marbre, París-Viena), la vinculació a les arts plàstiques (Taller Cézanne, Aprenent a mirar, Exposició antològica, El mar que se m’enduu). I un emotiu comiat amb Sang pressa. Una altra vetllada poètica magnífica dins del cicle <strong>De Pensament, paraula i obra</strong>. Dins del cicle De pensament, paraula, i obra ens visità a la Biblioteca Guinardó–Mercè Rodoreda la poetessa sitgetana Vinyet Panyella en un acte conduït per l’Eduard Sanahuja.
Autodefinida en paraules seves com a “poeta lenta, sense presses” però molt curosa amb les paraules, imatges i mètrica utilitzada, confessa un compromís íntim amb la llengua catalana com a eina d’expressió poètica durant tota la seva carrera. Eduard Sanahuja destacà que ja a l’inici de l’obra de la Vinyet Panyella es denota una veu poètica sòlida i marcada, un estil personal amb el qual ha arribat fins avui dia.
Aquest estil –segons Sanahuja– és el d’una poesia marcadament paisatgística –però més aviat descriptiva d’un paisatge interior que no pas exterior–, emboirada, on els límits queden difuminats com a les natures mortes, en referència a la influència de la pintura (una de les grans passions de l’autora) a la seva obra.
Un nodrit grup d’assistents vam repassar amb l’autora la seva trajectòria professional com a poeta il·lustrant-la amb algunes de les seves composicions; trajectòria que s’entrecreua sovint amb d’altres facetes de Vinyet Panyella com ara la d’investigadora, documentalista, biògrafa i comissària d’exposicions d’art.
La primera experiència poètica de Vinyet Panyella aflora en l’adolescència, amb la descoberta dels clàssics catalans contemporanis com Joan Vinyoli i Salvat-Papasseit. Després d’un in-pass durant els anys vuitanta en els quals es dedica a la recerca i abandona l’escriptura, reprenent aquesta necessitat més endavant i decidint ser poeta.
Especialment interessant fou la definició de “Poesia” feta per Vinyet Panyella arran d’una qüestió de l’Eduard Sanahuja. L’autora definí la Poesia com quelcom més enllà de la consolació, com una raó de ser. “La poesia és la vida en sí mateixa, la vida veritable on habita l’ésser. Fora d’ella jo no hi visc. Quan incorpores la poesia a la teva vida, s’estableix una osmosi que s’ha de saber conjugar, perquè és per a tota la vida”. La poesia és doncs una opció vital.
En el recital que acompanyava la conversa, es repassaren composicions de diversos poemaris de Vinyet Panyella. Una poesia primerenca a Memorial de platges, composicions derivades dels viatges i experiències viscudes (Jardí d’ambre, Miralls de marbre, París-Viena), la vinculació a les arts plàstiques (Taller Cézanne, Aprenent a mirar, Exposició antològica, El mar que se m’enduu). I un emotiu comiat amb Sang pressa.
Una altra vetllada poètica magnífica dins del cicle De Pensament, paraula i obra.

]]> Comentari de Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda a Cicle de poesia:De pensament, paraula i obra. Joaquín Marco http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7460#comment-2648 Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda Fri, 23 Mar 2012 18:40:39 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7460#comment-2648 Dins del cicle De pensament, paraula, i obra vam gaudir el passat 22 de març a la sala d’actes de la Biblioteca Guinardó–Mercè Rodoreda d’un magnífic recital poètic resseguint la trajectòria creativa de Joaquín Marco. Presentat pel president de l’Aula de Poesia, en Jordi Virallonga, com <em>“el millor tot terreny de la literatura que hem tingut al país”</em> donada la importància dels seus estudis sobre literatura oral i hispanisme, tot i que això no ha d’ocultar la seva qualitat com a poeta; art que sempre ha practicat. El recital es va estructurar en sis grans blocs temàtics, amb els quals s’il·lustraren les temàtiques i èpoques més representatives de l’autor. S’inicià amb els records d’una infància viscuda a una Barcelona castigada per la Guerra Civil primer i per la llarga postguerra més tard. L’autor plasmà aquests flaixos que habiten la seva memòria: els raids aeris, l’aire encès per les bombes, les explosions... al poema <em>Bombardeo</em>; i l’escassetat de l’estraperlo, d’aquell “<em>pan negro, pan triste, pan cansado</em>” d’<em>Aquellos tiempos, !ah!</em>. Per il·lustrar la seva poesia de temàtica amorosa, Joaquín Marco recità el poema <em>Ángel de la guarda</em>. Un poema que reflecteix clarament com Marco ataca el tema de l’Amor; no pas des d’un punt de vista platònic, sinó que a més de sentimental també ho és de carnal, com a <em>Se amaban</em>. Un aspecte important en la poesia de Joaquín Marco és la seva qualitat de poeta urbà i barceloní, el que fa que en la seva poesia Barcelona sigui l’espai poètic principal. A <em>Cuando anochece</em> podem percebre perfectament com i qui era present en l’antic Districte V, actual Raval: franquisme, desigualtat, clandestinitat i quotidianitat. Els següents tres blocs tractaren les influències de l’autor, tant moral com artísticament (Antonio Machado, Blas de Otero, Celaya); la temàtica de la decadència i el deteriorament, no només circumscrit a les persones sinó també als objectes i al paisatge. I per últim, es tractar un tret definitori de la poesia de Joaquín Marco, com és l’ús de la ironia, a la qual definí com a eina que <em>“permet l’allunyament davant dels excessos romàntics”</em>, plasmat amb el poema <em>XVII</em> d’<em>El significado de nuestro presente</em> (1983). En el torn de preguntes dels assistents a l’acte, es formularen qüestions al voltant del seu estil, caracteritzat pel vers lliure com a mitjà per desprendre’s de la retòrica (mètrica i rima tancades) i donar musicalitat a l’obra. Així mateix, en Joaquín Marco sentencià que per al seu entendre –i recolzant-se en les noves plataformes– el futur de la poesia estava en ser llegida/escoltada. Per altra banda, també es va tractar de la seva tasca com a editor a Ocnos, en obres com Pameos i meopas de Júlio Cortázar. Per finalitzar l’acte, Joaquín Marco ens va anunciar la molt propera publicació d’un nou poemari que portarà el títol de <em>Variaciones sobre un mismo paisaje</em>, on porta a terme variacions sobre temes recurrents de la poesia, recitant-nos alguns dels poemes que hi formaran part. Dins del cicle De pensament, paraula, i obra vam gaudir el passat 22 de març a la sala d’actes de la Biblioteca Guinardó–Mercè Rodoreda d’un magnífic recital poètic resseguint la trajectòria creativa de Joaquín Marco.
Presentat pel president de l’Aula de Poesia, en Jordi Virallonga, com “el millor tot terreny de la literatura que hem tingut al país” donada la importància dels seus estudis sobre literatura oral i hispanisme, tot i que això no ha d’ocultar la seva qualitat com a poeta; art que sempre ha practicat.
El recital es va estructurar en sis grans blocs temàtics, amb els quals s’il·lustraren les temàtiques i èpoques més representatives de l’autor.
S’inicià amb els records d’una infància viscuda a una Barcelona castigada per la Guerra Civil primer i per la llarga postguerra més tard. L’autor plasmà aquests flaixos que habiten la seva memòria: els raids aeris, l’aire encès per les bombes, les explosions… al poema Bombardeo; i l’escassetat de l’estraperlo, d’aquell “pan negro, pan triste, pan cansado” d’Aquellos tiempos, !ah!.
Per il·lustrar la seva poesia de temàtica amorosa, Joaquín Marco recità el poema Ángel de la guarda. Un poema que reflecteix clarament com Marco ataca el tema de l’Amor; no pas des d’un punt de vista platònic, sinó que a més de sentimental també ho és de carnal, com a Se amaban.
Un aspecte important en la poesia de Joaquín Marco és la seva qualitat de poeta urbà i barceloní, el que fa que en la seva poesia Barcelona sigui l’espai poètic principal. A Cuando anochece podem percebre perfectament com i qui era present en l’antic Districte V, actual Raval: franquisme, desigualtat, clandestinitat i quotidianitat.
Els següents tres blocs tractaren les influències de l’autor, tant moral com artísticament (Antonio Machado, Blas de Otero, Celaya); la temàtica de la decadència i el deteriorament, no només circumscrit a les persones sinó també als objectes i al paisatge. I per últim, es tractar un tret definitori de la poesia de Joaquín Marco, com és l’ús de la ironia, a la qual definí com a eina que “permet l’allunyament davant dels excessos romàntics”, plasmat amb el poema XVII d’El significado de nuestro presente (1983).
En el torn de preguntes dels assistents a l’acte, es formularen qüestions al voltant del seu estil, caracteritzat pel vers lliure com a mitjà per desprendre’s de la retòrica (mètrica i rima tancades) i donar musicalitat a l’obra. Així mateix, en Joaquín Marco sentencià que per al seu entendre –i recolzant-se en les noves plataformes– el futur de la poesia estava en ser llegida/escoltada. Per altra banda, també es va tractar de la seva tasca com a editor a Ocnos, en obres com Pameos i meopas de Júlio Cortázar.
Per finalitzar l’acte, Joaquín Marco ens va anunciar la molt propera publicació d’un nou poemari que portarà el títol de Variaciones sobre un mismo paisaje, on porta a terme variacions sobre temes recurrents de la poesia, recitant-nos alguns dels poemes que hi formaran part.

]]> Comentari de Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda a Celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb Narcís Comadira http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7619#comment-2647 Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda Wed, 21 Mar 2012 18:54:29 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7619#comment-2647 Hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb en Narcís Comadira, i acompanyats de l'Albert Lladó i un bon nombre d'amics. La vigília d'aquesta data tan assenyalada per a nosaltres vam celebrar un col·loqui al voltant del fet poètic i la tasca creativa, tal i com és entesa per en Narcís Comadira. Així vam parlar de com és el procés de creació poètica de l’autor, caracteritzat en un primer moment per una inèrcia inicial fruit –potser– de la inspiració (a qui l’autor qualificà d’esquerpa i imprevisible, però necessària), sense tempos ni terminis. Més endavant, es poleix l’escrit, es corregeix i anota. És una tasca d’insistència on la qualitat ve donada per l’autoexigència. Per altra banda, també es parlà de la necessitat que la poesia respongui a una forma, entesa com a “fre de l’art” per tal de no caure en l’autocomplaença ni la divagació. La vetllada va acabà amb un petit recital poètic, on el mateix autor va llegir el seu poema “Quatre paraules” creat expressament per a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, sent llegit a continuació en castellà, anglès, francès, romanès, mandarí i àrab. Us agraïm la vostra assistència i us esperem en propers esdeveniments. Hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb en Narcís Comadira, i acompanyats de l’Albert Lladó i un bon nombre d’amics.
La vigília d’aquesta data tan assenyalada per a nosaltres vam celebrar un col·loqui al voltant del fet poètic i la tasca creativa, tal i com és entesa per en Narcís Comadira. Així vam parlar de com és el procés de creació poètica de l’autor, caracteritzat en un primer moment per una inèrcia inicial fruit –potser– de la inspiració (a qui l’autor qualificà d’esquerpa i imprevisible, però necessària), sense tempos ni terminis. Més endavant, es poleix l’escrit, es corregeix i anota. És una tasca d’insistència on la qualitat ve donada per l’autoexigència. Per altra banda, també es parlà de la necessitat que la poesia respongui a una forma, entesa com a “fre de l’art” per tal de no caure en l’autocomplaença ni la divagació.
La vetllada va acabà amb un petit recital poètic, on el mateix autor va llegir el seu poema “Quatre paraules” creat expressament per a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, sent llegit a continuació en castellà, anglès, francès, romanès, mandarí i àrab.
Us agraïm la vostra assistència i us esperem en propers esdeveniments.

]]> Comentari de admin a Paraula de Dona: activitats al voltant de la poesia i la feminitat http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7545#comment-2641 admin Thu, 08 Mar 2012 16:22:43 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7545#comment-2641 Una trentena de persones vàrem gaudir dimecres a la tarda de la magnífica posada en escèna de la Gemma Reguant i l'Anna Alemany en el recital poètic Dones Sonores. Amb un shekere (maraca africana) a mode de separador, la Gemma Reguant concatenà de forma amena i viva, versos de grans poetesses catalanes d'avui i de sempre. Versos d'estil i temàtica diversa que abastaren de l'amor i l'erotisme a la quotidianitat i la Natura; de la Mort al vitalisme, i a l'afirmació de la dona i la seva feminitat. Una velada exquisida que culminà amb aroma de romaní, flor del record i la memòria, el vespre abans del dia on recordem i retem homenatge a les Dones. Un veritable plaer per tots el que vàrem assistir. Una trentena de persones vàrem gaudir dimecres a la tarda de la magnífica posada en escèna de la Gemma Reguant i l’Anna Alemany en el recital poètic Dones Sonores.
Amb un shekere (maraca africana) a mode de separador, la Gemma Reguant concatenà de forma amena i viva, versos de grans poetesses catalanes d’avui i de sempre. Versos d’estil i temàtica diversa que abastaren de l’amor i l’erotisme a la quotidianitat i la Natura; de la Mort al vitalisme, i a l’afirmació de la dona i la seva feminitat.
Una velada exquisida que culminà amb aroma de romaní, flor del record i la memòria, el vespre abans del dia on recordem i retem homenatge a les Dones.
Un veritable plaer per tots el que vàrem assistir.

]]> Comentari de Palimp a Autor del mes: José Sanchis Sinisterra http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7470#comment-2638 Palimp Wed, 29 Feb 2012 20:42:38 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7470#comment-2638 Un auténtico genio, tiene piezas imprescindibles, menos conocido de lo que se merece. Un auténtico genio, tiene piezas imprescindibles, menos conocido de lo que se merece.

]]> Comentari de cristina a La Biblioteca d’El Carmel recomana… novel·la barcelonina amb solera http://www.llegeixbarcelona.net/archives/7327#comment-2634 cristina Tue, 21 Feb 2012 17:01:37 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=7327#comment-2634 Hola: La dona d'en Rius era Mariona (no Marina)i l'any de publicació no pot ser el 9143 (en tot cas 1943), oi? Hola:

La dona d’en Rius era Mariona (no Marina)i l’any de publicació no pot ser el 9143 (en tot cas 1943), oi?

]]> Comentari de LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Enriqueta Martí: itinerari complet a Enriqueta Martí. Etapa 4 http://www.llegeixbarcelona.net/archives/2778#comment-2627 LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Enriqueta Martí: itinerari complet Fri, 10 Feb 2012 15:31:56 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=2778#comment-2627 [...] Enriqueta Martí. Etapa 4: l’Enriqueta és descoberta [...] [...] Enriqueta Martí. Etapa 4: l’Enriqueta és descoberta [...]

]]> Comentari de LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Enriqueta Martí: itinerari complet a Enriqueta Martí. Etapa 1 http://www.llegeixbarcelona.net/archives/2550#comment-2626 LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Enriqueta Martí: itinerari complet Fri, 10 Feb 2012 15:31:39 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=2550#comment-2626 [...] Enriqueta Martí. Etapa 1: l’Enriqueta anterior a la Vampira de Barcelona [...] [...] Enriqueta Martí. Etapa 1: l’Enriqueta anterior a la Vampira de Barcelona [...]

]]> Comentari de LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Enriqueta Martí: itinerari complet a Enriqueta Martí. Etapa 0. Les obres i els autors http://www.llegeixbarcelona.net/archives/2363#comment-2625 LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Enriqueta Martí: itinerari complet Fri, 10 Feb 2012 15:30:29 +0000 http://www.llegeixbarcelona.net/?p=2363#comment-2625 [...] Enriqueta Martí. Etapa 0: les obres i els autors [...] [...] Enriqueta Martí. Etapa 0: les obres i els autors [...]

]]>