EL PARAL·LEL I EL POBLE SEC – I
EL PARAL·LEL
Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa / Miquel Badenas i Rico. Pròleg: Josep Zafortesa i Delgado, President de l’Ass, d’Amics del Paral·lel. Barcelona : Amarantos, 1993
Amb el llibre que comentem avui iniciem una trilogia dedicada al Paral·lel i el seu barri el Poble Sec, escrita per Miquel Badenas i Rico. Aquesta trilogia no es publicarà de manera consecutiva però com a indicador de la seva continuïtat durà el títol i el número que encapçala aquest escrit.
Miquel Badenas i Rico (1926 – ?) és la tercera generació d’una família arrelada al barri del Poble Sec, quan escriu aquest llibre, l’autor, té 66 anys i s’ha esmicolat l’esplendor del Paral·lel i en el moment de publicació del llibre, l’any 1993, el Paral·lel està pendent d’una remodelació urbanística que com podem comprovar actualment el va deixar desproveït de tota personalitat.
Abans d’endinsar-nos en la gènesi de la creació del Paral·lel i el Poble Sec cal tenir en compte que Barcelona era considerada una plaça militar i la última paraula la tenia aquest estament. La gent vivia dins les muralles i a mitjans del s. XIX aquesta situació era insostenible per els ciutadans i la pressió popular va aconseguir que s’enderroqués la tercera muralla (Drassanes), ja que fins el castell de Montjuic i fins a Sants tot era muntanya. El primer projecte el va guanyà Antoni Rovira i Trias però per Real Decret (ja el tenim aquí) s’obligà ha adoptar el Pla d’Ildefons Cerdà, tot i les gestions de l’Ajuntament per fer valer la decisió popular a favor de Rovira i Trias, així doncs L’Avinguda del Paral·lel i el Poble Sec sorgeixen l’any 1859 arran d’aquesta necessitat urbanística d’ampliar la ciutat fora muralles, no sense haver dificultats burocràtiques i la reticència militar. L’autor deixa palès l’abús d’autoritat.
El llibre que ens ocupa està estructurat per temes i aplega no solament la vida quotidiana del Poble Sec sinó també la seves peculiaritats i posarem com exemple les fonts que aplegava el barri, que essent una muntanya ja podem deduir que n’hi havia un munt: la font de la Satalia, del Gat, Tres Pins, Guatlla, d’en Pessetes perquè s’hi va trobar un olla amb monedes d’or, Vista Alegre, del Geperut, del Tiró i d’altres. A totes les fonts hi havia el seu merendero i fins hi tot a la font del Gat s’hi podia ballar i d’aquesta font mena la cançó Marieta de l’ull viu. Després d’aquesta primera part l’autor s’endinsa en el Paral·lel com a zona d’oci, amb els seus cafès, teatres, bars, carrers, artistes i en tot allò que va significar el Paral·lel des mitjans s. XIX fins el s.XX travessant les dècades ’20, ’30, ’40 i ’50 i alhora la seva gradual decadència.
Quan a l’escriptura d’en Miquel Badenas hem de dir que és fluïda i expositivament nítida.
I per acabar voldríem destacar que la lectura d’aquest llibre i dels dos que seguiran traspuen l’amor que Miquel Badenas professa pel seu barri i pensem que allò que el motiva és la voluntat de preservar la memòria del Paral·lel com espai únic d’oci i d’un barri i que, alhora, contribueix a engrossir la memòria de la ciutat.
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!