Pàg. 318-319:
El transatlàntic Ciudad de Cádiz de la companyia Transmediterránea, cedit pel generós marquès consort de Comillas, s’allunyava amb lentitud. A coberta, la banda de música del batalló tocava la marxa reial, que es distorsionava estranyament per efecte de la calitja. Eren dos quarts de quatre i el sol queia a plom.
Mentrestant, al moll, la policia vigilava de prop. No volien que es repetissin els incidents d’altres dies, amb la multitud incitant els soldats embarcats a llençar les armes a l’aigua. Dos dies enrere, durant un altre embarcament de tropa, …

La tradició marinera ens parla del patró Aranya, aquell que embarcava els altres i ell es quedava en terra. Els vells expliquen que així com avui hi ha germandats que auxilien econòmicament els associats malalts, abans hi havia agrupaments de pescadors i gent de mar que quan un bastiment tenia una avaria el feien adobar pel seu compte i si es perdia o negava, donaven diners al seu patró perquè en pogués fer construir o comprar un altre. Aquesta mena de germandats venien a ésser com les entitats que avui …

Apunts sobre el viatge en tramvia de la Nonnita Serrallac:
Pàg. 40:
“Va pujar al tramvia que feia el recorregut del passeig de Colom i continuava tot al llarg del Paral·lel.”
Pàg. 121:
“Les oficines de can Gatell estaven situades a l’últim pis d’una casa del passeig de Colom. A cada replà hi havia un negoci relacionat amb l’activitat portuària. En aquella zona era força normal.”
Pàgs. 326-327:
“Abans d’agafar l’avinguda de Colom la Nonnita Serrallac va veure un gran cartell que deia: “En aquest solar, el Banc Hispano-Colonial aixecarà la seva nova seu central. Inauguració …

La plaça que comentem, que forma l’entrada de l’església, havia estat cementiri dels mercedaris i porta fins fa poc el nom de Fossar de la Mercè. Un any, per Tots Sants, va produir-s’hi una escena violenta. Un grup de mallorquins i un altre de genovesos van discutir-se. Aquests van empaitar arma en ma un mallorquí. En veure’s perseguit es refugia al fossar, que estava ple de gent que feia oració pels difunts allí enterrats. Els de dins del fossar, en veure que passava, van tractar de tancar la porta, però …

Desprès de visitar l’antic emplaçament de l’Illa de Maians ens adrecem a la Plaça de la Mercè:
Pàg. 102:
“A finals de 1899, però, va resoldre de plantar el poble i, tal com s’ha dit, anar-se’n a Barcelona. Això era per la diada de Sant Esteve. Van celebrar el canvi d’any i abans d’acabar el mes de gener de 1900, ella i tot el seguici estaven instal·lats en un palauet de la plaça de la Mercè. Pagat al comptat i amb duros de plata sorgits
d’un cofret ple. També com els pirates. Era …

Antiga illa litoral de Barcelona situada prop de la costa, aproximadament a l’espai ocupat actualment pel Port Vell.
Formada pels corrents predominants del nord-est, era un dels impediments per a la construcció i desenvolupament del port. Amb el progrés de la sedimentació, i especialment arran de la construcció del moll de la Santa Creu (s. XV) quedà incorporada a terra ferma. El 1985 el seu caràcter de lloc històric oblidat inspirà el títol d’un llibre de Quim Monzó.
Font: Enciclopèdia de Barcelona vol 3. Directors: Ramon Alberch i Fugueras …

Un dels protagonistes fa referència a l’Illa de Maians, desaparescuda al S. XV amb la construcció del Moll de la Santa Creu:
“-A l’horitzó, Gatius: a la nova Barcelona, un barri fet de nou, artificial. Encara els banquers no se n’hauran adonat que ja haurem fet una ciutat marina enfocada bàsicament al món dels negocis: hi haurà les seus dels mateixos bancs i de grans associacions, oficines i despatxos, dependències municipals i estatals, potser
hospitals i clíniques… I grans mansions d’estiueig. El lloc es dirà “Illa Gambús”.
Dominarem tot el que es mogui …

“L’actual passeig d’En Colom té origen en l’antiga Muralla de Mar, construïda com a defensa ciutadana dels atacs bèl·lics que poguessin venir per la banda marítima.
A mitjan segle XIV el Consell va manar arrencar les argolles que la gent tenien clavades a la muralla en el tros compres des de la Drassana fins a la muralla nova de Sant Daniel, espai que compren des del Pla de Palau, on hi havia l’antiga Drassana. També l’anomenaven Esperó de Llevant. Fou construït a mitjan segle XIV, a jutjar per unes crides fetes …

Pàgs. 387-388:
“Són ells, els seus mortets, tots, arrenglerats a la frontera del barri, com si no gosessin traspassar una línia imaginària, al final de la ferida oberta que és l’esplanada de la futura Via Laietana.
(…) Des de la coberta de l’lda, els tramvies que passaven per l’avinguda de Colom es veien petits, lents i quadradets: la llunyania simplificava les línies. Gairebé li feia l’efecte que en sentia el grinyol de les rodes sobre les vies. De sobte, per la part de la Rambla, es va sentir una explosió gran seguida …

Els barris de Sant Pere i Santa Caterina són situats entre la Via Laietana, el carrer de Trafalgar, el passeig de Lluis Companys i el carrer del Rec. Deuen el nom a Sant Pere de les Puelles, monestir benedictí femení fundat al segle X , i al convent de Santa Caterina, d’orde dominicà, el qual, bastit a mitjans del segle XIII fou un dels importants conjunts conventuals gòtics de la ciutat.
Han estat històricament barris alhora nobiliaris i d’artesans. Hi havia nombrosos palaus gòtics i casals, com els …