Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris

La Felicitat: Etapa 26. Primera part

19 març 2010 2.723 views Sense Comentaris

L’església de Sant Miquel del Port és un dels primers edificis de la Barceloneta. Començada el 1753, el any mateix de la fundació del barri, s’ havia acabat el 1755.

L’obra la dirigí l’arquitecte Damià Ribes segons el projecte de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño, representat durant la construcció del temple pel també enginyer militar Francisco Paredes.

En la disposició de la façana es poden distingir clarament les característiques principals de les esglésies barroques. Dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes, destaca la part central emfasitzada per una fornícula i un gran frontó a la part superior. A la fornícula hi havia la imatge de Sant Miquel, obra de l’escultor Pere Costa, i als extrems del primer pis figuraven les imatges de sant Elm i santa Maria de Cervelló -patrons de la marina catalana- fetes per Carles Grau. Totes fores destruïdes el 1936, però actualment s’hi ha tornat a col·locar la imatge de Sant Miquel. La planta de l’ església era inicialment quadrada, amb una cúpula central que descansava sobre quatre grans pilars, però entre el 1850 i el 1853 va ser reformada per l’arquitecte Elies Rogent, el qual adoptà la solució de tres naus separades per pilars i columnes. A més feu construir una nova cúpula en el fals creuer i el campanar.

La campana fou donació de l’industrial metal·lúrgic instal·lat al barri Francesc Lacambra. Al 1936 uns revolucionaris van lligar una corda a la única campana de l’església i després la van llençar al mar. En acabar la guerra civil, la campana va ser recuperada per un home granota que es va submergir en les aigües davant del carrer de la Maquinista. La campana tenia una inscripció que, traduïda del llatí deia “Allunya Sant Miquel, de la tempesta, als que van equivocats. José Barnola la hizo. Barcelona 1775”

A l’interior hi destacava el mausoleu, de marbre, del capità general Don Juan Miguel de Guzmán Dávalos i Spinola, marquès de la Mina, l’home que havia promogut la creació del barri. El sepulcre desaparegué el 1936, any en què l’església passà a ser un magatzem. També és interessant comentar que al llarg dels segles XVIII i XIX, l’església de Sant Miquel del Port va estar molt vinculada a les activitats marineres. Així, alguns gremis de mar hi tenien altar i ornaments propis i moltes vegades hi celebraven les seves reunions.



Església de Sant Miquel del Port

Església de Sant Miquel del Port


Fonts:
– La Barceloneta origen i transformació d’un barri 1753-1994. Districte de Ciutat Vella, 1994.
– Garcia-Martin, Mario. El barrio de la playa de Barcelona que la voz común llamó Barceloneta. Catalana de Gas 1989.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.