La Felicitat: Etapa 24. Primera part
“Es protestava per les medalletes i escapularis regalats als soldats, cosa que va posar nerviosa a la classe treballadora, que a més a més, en la majoria d’ocasions era reàcia a aquest catolicisme paternalista. El text deia: << Aquesta classe de protestes són inútils. Els clergues no es resignen fàcilment a desaprofitar l’ocació de mostrar-se cruels amb la víctima >>.
Salvador Canals, a la seva monografia sobre els fets va relatar l’enfrontament entre les Damas Rojas del Partido Radical i les dones dels burgesos de la ciutat. Així, una de les Damas provocarà incidents al port a crits de: “Ja poden fer mitins que mentrestant se’ls emporten”.
Aquesta provocació d’oferir escapularis, medalletes i tabac de les empreses de Comillas, monopolistes de la producció, a aquells que en els seus propis bucs anaven a desfenser els seus propis interessos, ple de ràbia de la classe treballadora. La veu popular va fer còrrer una altra gran veritat: els Comillas eren els grans empresaris de la redempció del servei militar per als rics, una empresa certament productiva que els rentava força beneficis.
A més, les fotografies de les dames ben vestides acomiadant els soldats pobrement ataviats van aparèixer a la premsa gràfica d’aquells dies gràcies al fotògraf Frederic Ballell i algunts altres. Les il·lustres dames els obsequiaban a més amb medalles barates de la Verge del Carme, patrona dels mariners. Algunes acompanyades per sacerdots, beneïen als soldats. Dames encorsetades feien caritat a aquells qeu anaven a defensar els seus interessos, a aquells que la ràbia portaria a la revolta ciutadana de vaga general.”
Font: Marin, Dolors. La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna. Esfera de los libros, 2009.
Deixa el teu comentari!