La Felicitat: Etapa 26. Quarta part
El Pequín era una barriada de barraques situada a la platja del Poblenou, a tocar de Sant Adrià del Besòs, a l’espai comprès entre el mur del ferrocarril, la riera d’ Horta i el mar. Sembla que el seu origen es remunta al moment en que s’establiren diverses famílies xineses que emigraren de les illes Filipines i arribaren a Barcelona cap al 1870; d’ aquí el toponímic Pequín. Segons un plànol del 1930, la barriada era formada bàsicament per un carrer llarg, anomenat de Sant Salvador, el carrer de Santa Maria i un parell de places. També tenia dues fonts públiques.
La degradació del barri era esfereïdora: els pequinesos malvivien en cabanes i barraques fetes de material sobrant com ara llaunes, fusta, canyes o teules. Cap al 1898 era habitat per unes 700 persones, cap de les quals no tenia trets orientals. La majoria vivia de la pesca i de la venda de les deixalles que aconseguia arreplegar.
L’any 1902 s’hi construïren l’església de Sant Pere Pescador, un dispensari, una escola i un centre social. El 1906 hi establí una seu el Partit Radical, amb una escola, un cafè, un teatre i, el 1915, una cooperativa de consum. El 1909, arran de la Setmana Tràgica, l’església fou cremada. A partir del mateix any el barri disposà d’una Casa del Pueblo.
El 1929 hi havia unes seixanta casetes i quaranta barraques, i tot i la misèria, el barri gaudia de certa vitalitat. Però després dels temporals del 1930 i el 1932 començà la decadència, i molts habitants marxaren a altres platges barcelonines. A la degradació intrínseca del barri, cal sumar-hi la provocada per l’abocament de deixalles a la línia de la costa. Tot i això, el 1946 el barri havia crescut i tenia 378 barraques, que no desaparegueren, però , fins el 1974, any en que la població fou traslladada al nou barri de la Mina.
Font: Enciclopèdia de Barcelona vol 3. Directors: Ramon Alberch i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales. Enciclopèdia catalana 2006
Deixa el teu comentari!