LA RECERCA ETERNA
La ciutat de Déu. Joan Calsina. Columna Edicions, 2018.
Amb aquesta novel·la, que es va veure afavorida amb la Beca a la Creació Literària Emili Teixidor, el poeta, traductor i docent Joan Calsina Forrellad (Sabadell, 1983), s’estrena com a autor narratiu.
El fil conductor de l’obra està constituït per la narració d’un viatge, llarg i carregat d’incerteses; el que ha d’emprendre el franciscà Giovanni de Pian del Càrpine, atenent un encàrrec diplomàtic de la més alta autoritat del món cristià, el Sant Pare de Roma. Situat al cor de l’Europa …

Amb aquest suggerent títol s’ha reunit en forma d’antologia poètica una selecció de la poesia de Miquel-Lluís Muntané. L’ateneista i activista cultural des de fa ja molts anys ha anat, llibre a llibre, oferint als seus lectors un itinerari ètic amb una poesia profunda i a la vegada propera que arribava al moll de l’os de la sensibilitat fent-se ressò d’un llegat, del que el mateix Miquel-Lluís n’ha deixat testimoni a partir de cites que encapçalaren alguns dels seus poemes des de Salvador Espriu a Josep Palau i Fabre, a …

DES DE LA PÀTRIA PETITA
Lluís Foix. El que la terra m’ha donat. Columna Edicions. Barcelona, 2017
Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) és una persona intel·ligent i ponderada, a qui ni l’èxit professional, ni els contactes a alt nivell, ni els viatges a través dels quatre punts cardinals no han alterat l’escala de valors. Amic dels seus amics i fidel a una manera sòbria d’entendre la vida, en els últims anys el veterà periodista s’ha endinsat pels camins de la narrativa de no ficció amb títols com ara La marinada sempre …

PETIT TAST D’UN GRAN MENÚ
G.K. Chesterton. Cristianisme, pensament social i literatura. Edició i tria de textos de Sílvia Coll-Vinent. Viena Edicions. Barcelona, 2017.
Gilbert Keith Chesterton (1874 – 1936) era un home alt i cepat que pesava més de cent quilos. Però la seva personalitat intel·lectual no era menys exuberant que la seva corpenta: posseïdor d’una cultura enciclopèdica, atret per tota mena de coneixements, escriptor prolífic que va conrear la major part de gèneres literaris i polemista temible, havia nascut en el si d’una família de comerciants en un districte …

LA NEU FECUNDA
Gabriel Janer Manila. Ha nevat sobre Yesterday. Ed. Proa. Barcelona, 2016. Demaneu la reserva d’aquest document
El gènere memorialístic té molts lectors devots, ja que permet conèixer, a través d’un fil conductor biogràfic, la lletra menuda d’una societat determinada. A mesura que el curs inexorable del temps es va enduent la presència física dels protagonistes, va quedant per a la posteritat la memòria de literats, artistes, científics, empresaris o polítics –dones i homes de les més diverses branques d’activitat–, fixada en uns textos que reflecteixen la seva experiència viscuda en …

CANTAR L’ÀNIMA D’UNA CIUTAT
José Luis García Herrera. Bella ciutat vella. Edicions Saragossa. Barcelona, 2015.
Les ciutats guarden, com un tresor, el patrimoni dels escriptors que n’han cantat les excel·lències: de Buenos Aires a Istambul, de Nova York a Alexandria, totes les grans urbs del món han acollit la mirada àvida de poetes que s’han amarat de la seva essència. A Barcelona no li han mancat tampoc veus que l’hagin cantada: Verdaguer, Maragall, Sagarra, Carner, Brossa, i molts altres poetes, s’han deixat perdre pels seus carrers, parcs, mercats i cafès, n’han respirat …

SHAKESPEARE, INTEMPORAL
Jordi Balló i Xavier Pérez. El món, un escenari. Ed. Anagrama. Barcelona, 2015. Demaneu la reserva d’aquest document.
Jordi Balló (Figueres, 1954) i Xavier Pérez (Barcelona, 1962) són amics, professors a la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i autors d’un llibre com La llavor immortal (1995), un estudi de la història del cinema a la llum de la mitologia clàssica, que combina l’originalitat del plantejament, el rigor metodològic i la claredat expositiva i que, reeditat en diverses ocasions, ha esdevingut una obra de referència en el seu …

EL GOIG DE LES PETITES COSES
Xuan Bello. Unes quantes coses boniques. Traducció de l’asturià de Jordi Raventós. Adesiara Editorial. Martorell. 2015.
Per a una gran majoria de ciutadans d’aquest país –inclòs un nombre significatiu dels que es dediquen als afers de la cultura–, la llengua asturiana és un concepte més aviat borrós. I, tanmateix, l’asturià és parlat amb regularitat per una tercera part de la població d’aquest territori (a més d’algunes comarques lleoneses, on també se n’hi parla una variant) i compresa, encara que no en sigui el vehicle habitual d’expressió, …

QUAN LA POESIA VIVIA A VALÈNCIA
Ausiàs March, Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi. Tres poetes del Segle d’Or. A cura de Rosa Borràs i Vicent Borràs. Alzira : Bromera, 2014.
El Compromís de Casp, amb totes les conseqüències polítiques i socials que se’n van derivar, va ocasionar també un desplaçament gradual dels nuclis culturals catalans de  Barcelona cap a València. Aquesta circumstància va donar peu a una brillant florida literària, de la qual són exponents rellevants, a més de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (1405-1465), L’Espill …

ENTRE L’ÈPICA I L’ÈTICA
Jordi Tomàs. El mar dels traïdors. Ed. 62 Labutxaca. Barcelona, 2014. Demaneu la reserva d’aquest document
No n‘hi ha prou de tenir la voluntat i el coratge de defensar una causa justa; cal fer-ho també –i potser abans que res– amb les dosis indispensables d’intel·ligència que li atorguin alguna probabilitat real d’èxit, sempre que es busqui alguna cosa més que el martiri infructuós; vet aquí un pensament que se’ns pot acudir després de la lectura d’aquesta novel·la. Però aquesta reflexió, i qualsevol altra que ens susciti, no són producte …