el lector opina
SHAKESPEARE, INTEMPORAL
Jordi Balló i Xavier Pérez. El món, un escenari. Ed. Anagrama. Barcelona, 2015. Demaneu la reserva d’aquest document.
Jordi Balló (Figueres, 1954) i Xavier Pérez (Barcelona, 1962) són amics, professors a la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i autors d’un llibre com La llavor immortal (1995), un estudi de la història del cinema a la llum de la mitologia clàssica, que combina l’originalitat del plantejament, el rigor metodològic i la claredat expositiva i que, reeditat en diverses ocasions, ha esdevingut una obra de referència en el seu camp.
Ara, després d’alguns anys d’elaboració minuciosa, aquest duet d‘experts ha posat en circulació un treball en què aborden el deute que tenen amb William Shakespeare les obres contemporànies de ficció per al mitjà audiovisual, i ens mostren la manera com es pot reconèixer l’empremta del geni de Stratford en molts dels recursos i tècniques que fan servir els guionistes actuals de sèries i llargmetratges. El món, un escenari projecta una mirada calidoscòpica que, a través de diferents estadis temporals i estètics, posa de manifest la modernitat inqüestionable dels models shakespearians.
Segons la dita clàssica, “no hi ha res de nou sota el sol”. Efectivament, en el fons dels guions i de les estratègies narratives que triomfen en el nostre temps, s’hi amaguen fórmules que ja van revelar, segles enrere, la seva validesa. I és que l’excel·lència dels grans creadors es fa palesa en la seva capacitat de mostrar-se’ns permanentment vigents o, el que és el mateix, de continuar, molts i molts anys després d’haver passat per aquest món, parlant-nos de manera que ens commou i ens apassiona; desentrellar les claus d’aquesta vigència constitueix un repte apassionant que dóna la mesura de l’ambició intel·lectual, però també de la preparació, dels seus autors, ja que no és possible abordar un projecte d’aquestes característiques sense posseir, a més d’un coneixement extens del mitjà audiovisual, un bagatge sòlid en matèries com la literatura, l’estètica, la psicologia i la filosofia.
“Què significa, exactament, la percepció majoritària que Shakespeare és a la base de la creació de tants guions de films i sèries de televisió?” es pregunten els autors a l’inici d’aquest treball; per a donar-hi resposta, es cabussen en la televisió i en el cinema contemporanis per analitzar, per exemple, el poder d’atracció que exerceixen els personatges malignes, la dramatització de la natura, la construcció de trames corals o la pulsió del mimetisme. D’igual manera, el diàleg que ens proposen entre els textos del dramaturg isabelí i els actuals ens proporciona una major familiaritat amb els arguments shakespearians, alhora que ens permet afinar la mirada sobre els relats de ficció contemporanis.
Entre altres virtuts, aquest llibre –que està dividit en deu capítols i completat amb una rica relació bibliogràfica i filmogràfica– compta la de poder satisfer els interessos d’un públic notablement ampli i plural, perquè no és un treball específicament adreçat a especialistes i erudits, sinó a qualsevol persona de cultura mitjana i, sobretot, que se senti tocada per una certa curiositat intel·lectual.
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
Deixa el teu comentari!