Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Novetat, Poesia

Construir la transparència. Antologia de l’obra poètica de Miquel-Lluís Muntané

16 setembre 2018 811 views Sense Comentaris

portada llibreAmb aquest suggerent títol s’ha reunit en forma d’antologia poètica una selecció de la poesia de Miquel-Lluís Muntané. L’ateneista i activista cultural des de fa ja molts anys ha anat, llibre a llibre, oferint als seus lectors un itinerari ètic amb una poesia profunda i a la vegada propera que arribava al moll de l’os de la sensibilitat fent-se ressò d’un llegat, del que el mateix Miquel-Lluís n’ha deixat testimoni a partir de cites que encapçalaren alguns dels seus poemes des de Salvador Espriu a Josep Palau i Fabre, a més a més de complicitats poètiques com les de Miquel Martí i Pol o Feliu Formosa, entre d’altres; poetes que, com Muntané, han mantingut un clar compromís amb el temps que els va tocar viure.

Qualsevol llibre és un fruit d’un arbre les arrels del qual no sempre hi són palesament presents, aquest excel·lent llibre però és fruit del gran diàleg poètic que Muntané ha mantingut amb poetes cabdals no només de la literatura catalana sinó també d’altres llengües, des de la poesia de Celso Emilio Ferreiro a la de Neruda, un gran vers del qual ha inspirat el títol d’aquesta antologia. D’entre ells, i de les moltes col·laboracions, hi trobem una de molt propera, la del poeta i crític Vicenç Llorca que ha tingut cura d’aquesta edició. El seu estudi introductori així com la molt bona selecció dels poemes de cadascun dels llibres d’en Muntané, ofereixen als seguidors de Miquel-Lluís Muntané la possibilitat de recordar alguns ports d’aquest llarg viatge que comença amb L’esperança del jonc el 1980 i que té com darrera estació, La qualitat de la fusta (2016). I per aquells que s’apropen per primera vegada a la seva poesia, trobaran la subtilesa dels símbols, la perfecció formal en el llenguatge del vers i, per a mí el més important, la capacitat màgica del que sap tensar en l’arc del poema la força punyent de qui lluita i sobreviu i remou les aigües de la vida per oferir-nos glopades de llum que romandran, com bons amics en la memòria, per recordar-nos el bo i millor que  dins nostre ens espera. L’estil sentenciós, l’ideari vital, la brújula ètica com a nord del camí de la vida, s’hi troben sovint en la seva poesia. En tenim molts exemples: “Qui causa dany és sempre perdedor”, o “res no en pertany amb tanta força/com allò que hem viscut”. Una gran poesia és per a mí aquella que emmiralla en el cor allò que hem oblidat i que ens espera. Poesia de veritat, d’intensitat que dialoga amb el nen que un dia vam ser, amb l’ésser humà que pregunta al mateix temps que batega en la vida, en un gran llibre que ens convida a això, a  mirar cor endins per “construir la transparència”.

Guillem Vallejo

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.