El lector opina
LA RECERCA ETERNA
La ciutat de Déu. Joan Calsina. Columna Edicions, 2018.
Amb aquesta novel·la, que es va veure afavorida amb la Beca a la Creació Literària Emili Teixidor, el poeta, traductor i docent Joan Calsina Forrellad (Sabadell, 1983), s’estrena com a autor narratiu.
El fil conductor de l’obra està constituït per la narració d’un viatge, llarg i carregat d’incerteses; el que ha d’emprendre el franciscà Giovanni de Pian del Càrpine, atenent un encàrrec diplomàtic de la més alta autoritat del món cristià, el Sant Pare de Roma. Situat al cor de l’Europa del segle XIII, el relat ens condueix a través dels camins, les muntanyes i les ciutats fins a les ignotes estepes on el continent s’endinsa en les immensitats asiàtiques.
En les successives etapes del seu periple cap a Orient, sense possibilitat de retrocedir, el clergue haurà de fer front a tota mena de perills i de situacions insòlites que el posaran davant de reptes que mai abans, al llarg d’una vida consagrada a la devoció i a l’estudi, no havia ni tan sols imaginat, amb la qual cosa el viatge no esdevé només un descobriment de gents i de paisatges, sinó també –i potser en primer terme– un procés de descobriment interior.
Calsina ha reeixit a construir un text narratiu que atrapa el lector, i ho aconsegueix, entre d’altres elements, per mitjà d’una successió d’escenaris ben suggestius: des d’una sòrdida taverna mig perduda en la profunditat dels boscos fins a la cel·la austera d’un monestir, passant per un mercat amb tot el seu ventall de gustos i de flaires, o la refinada sensualitat d’una celebració nocturna en el campament dels tàrtars.
En aquest sentit, mereix ser remarcat l’ingent treball de documentació que s’intueix darrere el text, tenint en compte la descripció minuciosa d’indrets, ambients i circumstàncies que reprodueixen amb rigor l’atmosfera social, cultural i espiritual de l’Europa de la Baixa Edat Mitjana.
Tanmateix, i com passa sempre amb les bones obres literàries, la novel·la ens brinda un segon nivell de lectura, més aprofundit, a partir del qual ens podem sentir convidats a reflexionar sobre la complexitat de la psicologia humana i alguns dels seus replecs més íntims: l’ambició, la supèrbia, la gelosia i l’afany de poder, però també la set de coneixement, la solidaritat i l’instint de supervivència en condicions extremes.
Narrada en primera persona, l’autor no pretén en cap cas reproduir-hi amb fidelitat acadèmica l’escriptura d’un monjo medieval, sinó que ha optat per un registre que vol ser neutre per tal de cedir el protagonisme a la nostra imaginació. En qualsevol cas, som davant d’un treball acuradament concebut i elaborat, que ha de suposar una lectura grata per als bons aficionats a la narrativa de rerefons històric. El desenllaç, vagament obscur i obert, contribueix a perllongar l’atmosfera una mica inquietant que acompanya el lector, encara una estona després d’haver assolit el punt final i d’haver tancat el llibre, en el seu recorregut a través d’aquest viatge a la recerca de La ciutat de Déu.
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
Deixa el teu comentari!