Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

10 juny 2017 Sense Comentaris

LA NEU FECUNDA

Gabriel Janer Manila. Ha nevat sobre Yesterday. Ed. Proa. Barcelona, 2016. Demaneu la reserva d’aquest document

El gènere memorialístic té molts lectors devots, ja que permet conèixer, a través d’un fil conductor biogràfic, la lletra menuda d’una societat determinada. A mesura que el curs inexorable del temps es va enduent la presència física dels protagonistes, va quedant per a la posteritat la memòria de literats, artistes, científics, empresaris o polítics –dones i homes de les més diverses branques d’activitat–, fixada en uns textos que reflecteixen la seva experiència viscuda en primera persona.

I és dins d’aquest gènere que s’inscriu el nou treball de Gabriel Janer Manila, novel·lista, assagista i pedagog (Algaida, Mallorca, 1940). Hi podem resseguir la peripècia d’un infant i adolescent en l’entorn rural del Pla de Mallorca, i el seu gradual –i no sempre feliç– aprenentatge del món sota l’empremta d’una guerra cruel, les ferides de la qual encara supuraven.

En un català de Mallorca genuí i pulcre, i amb la immortal balada de Paul McCartney com a banda sonora, Janer fa desfilar davant dels nostres ulls un relat d’estretors materials i morals que contrasten amb la puixança incontenible d’uns joves que, com els joves de totes les èpoques, havien plantat uns somnis i havien de bregar cada hora, sense concessió al defalliment, per fer-los créixer.

Com no podia ser altrament, tractant-se d’algú que ha dedicat un nombre ingent d’hores de la seva vida a les aules, el paper dels mestres hi adquireix un protagonisme notable; els dels primers anys i els de la universitat, els religiosos i els laics, els vocacionals, els resignats i els mediocres, sense oblidar l’homenatge als qui van ser objecte de represàlia per les seves idees renovadores i progressistes.

Al llarg de gairebé quatre-centes pàgines, l’autor va construint un fresc que ens mostra amb una gran vivesa tots els elements d’un temps i d’un país: des de l’omnipresència del nacionalcatolicisme fins als jocs infantils, el teatre popular i el No-Do i, en definitiva, unes formes de vida que sorprenen per la gran distància que sembla separar-les de les actuals.

La mirada de l’home d’avui, que ja ha sobrepassat generosament el cap de les set dècades i s’asseu a contemplar el paisatge deixat enrere amb una mixtura de nostàlgia i de serenor profundament mediterrània, ens fa avinent la neu que hi ha caigut. Tanmateix, és la saó d’aquesta mateixa neu la que ha sabut fecundar una saviesa capaç de regalar-nos una obra literària ben sòlida, de la qual aquest llibre constitueix una mostra excel·lent.

MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

 

 

.

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.