Fins al dia d’avui, Ana Merino ha publicat amb èxit dos poemaris més que l’han confirmat ja no com una promesa, sinó com un dels més ferms valors de la poesia espanyola actual: Compañera de celda (2006) on ironia i desencís s’entrelliguen per mostrar les barreres que la realitat posa a la imaginació; i Curación (2010) on les malalties constitueixen un marc de redempció i acceptació del jo, i que li ha valgut un accèssit al Premi Gil de Biedma.
Darrerament, Ana Merino s’ha llençat a més a la creació d’obres …

La consecució del premi Adonis donà a conèixer l’Ana Merino en els circuits poètics, sent per a molts el punt de partida de l’anomenada “Generació del 2000”. Aquesta, tot i ser molt heterogènia, representa un trencament amb la poesia de l’experiència, tendint cap al realisme-meditatiu per una banda i l’irracionalisme cognoscitiu per una altra. En aquesta darrera vessant s’emmarca la poesia d’Ana Merino, la qual és definida per l’autora com “una poesia tancada a una habitació a les fosques”.
Més endavant publica altres dos poemaris: Los días gemelos (1997) i La …

Ana Merino (Madrid, 1971) tot i néixer a Madrid ha viscut llargues temporades a Lleó durant la seva infància. A més, es troba estretament vinculada a dos importants homes d’aquesta ciutat: son pare, l’escriptor i poeta José María Merino; i el seu marit, el pintor Félix de la Concha.
Des de molt petita, el seu pare l’inculcà l’amor per la literatura, desenvolupant un especial interès pels còmics, afició que mai no ha abandonat i que desenvoluparà acadèmicament.
Es llicencià en Història Moderna i Contemporània a la Universidad Autónoma de Madrid el 1995. …