El lector opina
UNA BELLA OPERA PRIMA
Dalmau, Alba. Vonlenska. Premi Recull de Narració “Joaquim Ruyra” 2011. Pagès editors, Lleida 2011.
Alba Dalmau, nascuda a Cardedeu l’any 1987 i llicenciada en comunicació audiovisual, s’ha estrenat com a narradora amb una novel•la breu (una nouvelle, per fer servir l’esclaridora distinció que permet la llengua francesa), guardonada amb el Joaquim Ruyra 2011 de narrativa, dins dels Premis Recull de Blanes, un dels certàmens amb més solera d’entre els molts que es convoquen anualment al llarg de les terres de llengua catalana.
Vonlenska –un centenar clavat de pàgines– és una història ambientada en els paisatges gèlids del nord d’Europa, literàriament ben travada, que transmet al lector una emotivitat continguda i latent, però no per això menys perceptible, que ens parla de les infinites formes que pot prendre la solitud i de les que pot prendre l’amor. I ho fa mitjançant la història d’uns personatges versemblants, herois de la quotidianitat, que, d’alguna manera, necessiten patir una mena de “davallada als inferns” per poder refer el seu camí.
El llibre està escrit amb un estil minuciós, però no per això exempt de dinamisme, un dinamisme que s’accentua per l’ús, al llarg de tota l’obra, del temps present. L’enigmàtic títol que Alba Dalmau li ha donat al•ludeix a un peculiar llenguatge de sons creat pel cantant i compositor islandès de rock Jón Pór Birgisson, a base de síl•labes inconnexes que només busquen produir un impacte expressiu i estètic.
Nihil novum sub sole, ens adverteix la dita clàssica; malgrat això, l’artesà de la paraula té l’obligació de buscar sempre aquell accent que fa de la pròpia mirada un matís innovador. En aquest sentit, la jove autora de Vonlenska posa de manifest una capacitat descriptiva notable i una intuïció afinada a l’hora de triar les paraules. Una petita mostra? saber-nos explicar una escena tan infinitament repetida en la novel•lística de tots els temps com un primer petó amb aquests termes: “les seves boques es troben en aquell punt just de l’univers on els silencis deixen de ser incòmodes.”
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
Deixa el teu comentari!