El Lector opina
Joan Maragall. Poesia completa. Edició a cura de Glòria Casals i Lluís Quintana. Edicions 62, 2011. Demaneu la reserva del document
L’any passat, el dia 10 d’octubre del 2010, va ser el 150è aniversari del naixement del poeta Joan Maragall i, enguany, el dia 20 de desembre, es complirà el centenari de la seva mort. Aquest doble aniversari ha impulsat un seguit d’activitats i publicacions, a més de la celebració oficial de l’Any Maragall.
D’entre les diverses obres editades per aquesta efemèride i adquirides per la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, voldríem destacar l’aparició de la Poesia completa de l’autor, editada a cura de Glòria Casals i Lluís Quintana, especialistes en la poesia de Maragall.
L’obra conté, a més dels cinc llibres publicats en vida de Joan Maragall —Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911)—, la resta de poemes esparsos que va compondre (apareguts en publicacions periòdiques o conservats inèdits en vida de l’autor) i els agrupa en tres seccions per facilitar una lectura cronològica del conjunt (1896-1905, 1906-1911 i poemes no datats), a més de l’obra dramàtica en vers Nausica. El volum es tanca amb uns índexs de títols i de primers versos que en faciliten la consulta i el fan més còmode i manejable per a qualsevol mena de consulta o de lectura que el lector en vulgui fer.
Aquesta publicació ens permet per primera vegada disposar de tota la producció poètica original de Maragall d’una manera còmoda i accessible, fet que, sens dubte, posarà a l’abast d’un públic molt ampli el conjunt de l’obra maragalliana, ampliarà l’abast dels estudis i dels coneixements sobre un dels nostres més grans poetes i, amb tota probabilitat, oferirà nous punts de vista, noves perspectives, en l’estudi de la seva obra.
La poesia de Joan Maragall, conscientment allunyada de les formes retòriques del nostre romanticisme, se situa en l’inici de la modernitat poètica de la literatura catalana i ha assolit una enorme popularitat sostinguda a través dels anys. Tot i els canvis estètics que s’han anat succeint, la seva obra s’ha mantingut com un punt de referència constant i gairebé inalterable en la memòria d’una bona part de la gent del país. La seva capacitat de captar i transmetre emocions personals i perdurables, la seva originalitat i sinceritat, han fet que la seva poesia, superant els obstacles lògics de l’època en què fou escrita, sigui encara avui una poesia viva i actual, clàssica i alhora moderna. Tal com Josep Pla assenyalà amb la seva característica agudesa, Maragall, per l’època en què escriví, “treballà amb una llengua precària, dura, empedreïda, anquilosada, notòriament esguerradeta. Barceloní poc airejat, el seu lèxic és d’una visible limitació. Des del punt de vista de l’escriptura de Carner o de Sagarra, és un cas de depauperació acusadíssima. Per a l’home d’avui, però, per a la sensibilitat dels nostres dies, Maragall és més poeta que Verdaguer, Carner o Sagarra.”
Espero que ho pugin comprovar llegint l’obra que els presentem.
Marcel Fité
Deixa el teu comentari!