Ruta literària La Catedral del Mar: Etapa 2
Durant el segle XIII Jaume I ordenà construir un recinte emmurallat que va encabir aquests burgs des de la Rambla fins a Sant Pere de les Puel·les. Aquesta nova muralla media 5.096 m. i les obres no van començar fins onze anys després de la seva mort. El barri de la Ribera, de carrers estrets, tortuosos i entrelligats amb un traçat gairebé sense alterar manté una funció arrelada a la zona nord del barri des dels seus orígens: el treball tèxtil, transformat avui en l’activitat comercial. Des del segle XI, el nou teixit urbà s’anirà definint a l’entorn del monestir de Sant Pere de les Puel·les i de Santa Maria del Mar, i al llarg del Rec Comtal, important curs d’aigua que afavoria l’activitat industrial tèxtil tradicional del barri.
mapa de Barcelona segle XIV
A l’interior del nou perfil urbà, quan la cort s’havia allunyat de les seves portes i el Mediterrani es feia petit davant el comerç a l’Atlàntic, la Barcelona consolidada erigí la ciutat gòtica al voltant de l’estructurat centre geomètric i polític de la plaça Sant Jaume. Mentre, apareixia amb força la ciutat artesanal al voltant de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera, que convertiria Barcelona en una ciutat participativa, corporativa i selectiva de mercaders, navegants, comerciants i professionals: la Barcelona dels gremis. Al barri de la Ribera s’hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat com ho demostra la seva toponímia: Espaseria, Mirallers, Agullers, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc. El motiu de la localització d’aquestes activitats al barri va ser l’esplendor del comerç marítim al segle XIII, esplendor que va disminuir cap al segle XVI per la davallada del tràfic comercial a la Mediterrània.
En l’àmbit artístic, és l’època d’esplendor del gòtic: es construiren la Catedral de Barcelona, les esglésies de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor, el monestir de Santa Maria de Pedralbes, etc. També es va desenvolupar notablement l’arquitectura civil, sobretot en palaus i edificis públics, com el Palau Reial Major, el Palau de la Generalitat, l’Hospital de la Santa Creu, les Drassanes Reials, la Llotja i la Casa de la Ciutat.
Façana actual de l'edicifi de La Llotja
Al creuament del carrer de Canvis Nous amb el de Canvis Vells es trobava la casa on l’Arnau exercia com a canvista. Si continuem caminant per Canvis Vells arribarem al carrer del Consolat de Mar. A la dreta trobem l’antic edifici de La Llotja, molt freqüentat pel protagonista i que en aquella època hi era a peu de platja.
Ver Ruta l’Esglèsia del Mar II en un mapa más grande
Deixa el teu comentari!