El lector opina
Héctor Vila. Vint històries de la Barcelona americana … i una pregunta descarada.
Barcelona: Editorial Base, 2008 (Base Hispànica; 42)
Amb aquest llibre veureu Barcelona des d’una altra mirada: la mirada americana. Tot territori és la suma de totes les petjades dels pobles que hi han passat i amb què s’hi han establert vincles, sigui quin sigui el motiu: l’exili, els interessos comercials, cercar una vida més pròspera, les ànsies de llibertat … En aquest trajecte tot allò que està vinculat a les relacions amb el continent americà.
Aquest recorregut per la Ciutat no deixa el passejant indiferent ans el contrari: abduït per tot allò que l’envolta d’una punta a l’altra, creuant-la de la Diagonal a la Barceloneta, permet advertir detalls del nostre entorn que d’altra manera podrien passar-nos desapercebuts, i que poden provocar-nos curiositat. Les empremtes de la memòria -potser, amb major o menor encert- són testimoni del passat, d’un passat que no sempre va ser gloriós i que pot generar controvèrsies i debats més enllà dels fets puntuals que s’expliquen. Aquests senyals o monuments poden ser un encert i alhora un dit a la nafra que rememora desgràcies o èxits relatius segons el prisma amb què es vegin; i és per això que el final queda obert (o no).
L’autor, Héctor Vila, periodista, escriptor i guia turístic és un gran coneixedor de la matèria i ressegueix la història de Barcelona protagonitzada per catalans tant destacats o reconeguts com Artur Mundet, Eusebi Güell, Antoni Gaudí, Manuel d’Amat, Joan Maragall o Manuel Girona, així com també protagonistes americans d’allò més divers, com Simon Bolívar, la Perricholi, associacions d’emigrants com els de Puerto Rico o fins i tot es fa referència a l’Associació d’Amics d’Antonio Machín.
A més a més del caràcter anecdòtic dels fets i històries narrats de manera molt detallada i clara a partir d’edificis, objectes i espais del dia a dia, es revelen secrets que resten amagats, a simple vista: aquestes vint històries poden fer obrir els ulls i reconèixer una Barcelona polièdrica així com també generar un debat crític sobre temes com són el colonialisme i l’esclavisme, un passat de vegades fosc. Arreu de Catalunya, sobretot en pobles de la costa catalana com són Begur i Lloret de Mar, per exemple, hi ha tradició i fins i tot es celebren fires rememorant els “indians”, entenent com a tal aquells que són naturals d’Amèrica del Sud, sense ser-ne aborígens i tot serveix per aprendre.
Si voleu llegir-lo podeu consultar-lo a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, on també podeu trobar més documents sobre aquesta temàtica.
A Barcelona i Catalunya, existeixen diverses entitats dedicades a estudiar els vincles amb el continent americà. En primer lloc, l’Associació d’Americanistes de Catalunya, vinculada a la Universitat de Barcelona, que es dedica a estudis sobre Amèrica i els americanismes, i també la Casa Amèrica Catalunya que enguany commemora el seu 110è aniversari, i que compta amb una biblioteca especialitzada en la cultura i la història d’Amèrica Llatina. Us informem també que el 25, 26 i 27 d’octubre de 2021 tindrà lloc el seminari virtual i presencial: “La biblioteca transoceànica : Pont de lectura e innovació per a la construcció de comunitat”, adreçat a tots els públics, en què professionals de diferents sectors compartiran els seus projectes i la seva visió de la biblioteca com a eina transformadora en què participa el Col·legi de Bibliotecaris.
Anna Nicolau
Deixa el teu comentari!