La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Història de La Vanguardia
Història de La Vanguardia / Gaziel.-Barcelona: L’Altra Editorial, 2016
Agustí Calvet i Pascual conegut amb el pseudònim de Gaziel per va néixer a Sant Feliu de Guixols l’any 1887 i va morir a Barcelona l’any 1964. Periodista i escriptor cal destacar de les seves obres: La Barcelona de ayer: estampas y crónicas (1919-1933), Meditacions en el desert (1946-1953), Tots els camins duen a Roma: història d’un destí: 1893-1914.
Història de La Vanguardia la va publicar pòstumament per primera vegada a l’any 1971 Edicions Catalanes de París, el 1994 Empúries i el 2016 l’Altra Editorial.
Gaziel va viure i patir el diari per dins ja que va treballar vint-i dos anys a La Vanguardia i en va ser director entre els anys 1920-1936. En aquesta obra ens explica la trajectòria dels primers anys del diari de més difusió de Catalunya i ens dóna a conèixer les misèries i les grandeses d’aquella època en què el diari es va consolidar com a primer diari de l’Estat Espanyol.
La Vanguardia va néixer com a mitjà de difusió d’una facció del partit Liberal però el periodista i director Modesto Sànchez Ortiz va aconseguir que La Vanguardia fos un diari independent de Barcelona integrant com a col·laboradors persones destacades de la cultura com Santiago Rusiñol, Unamuno, Ramon Casas.
Gaziel va anar a Paris i al acabar els seus estudis just quan torna a Barcelona el Miquel de Sants Oliver, li encarrega uns articles que es publicaran sota el títol Diario de un estudiante en París i van tenir tant èxit que Gaziel passar a ser a ser el periodista més llegit de Catalunya.
Va tornar a França com enviat especial de La Vanguardia amb anades i vingudes a Anglaterra, Bèlgica, Itàlia, Suïssa, Grècia i Servia. Es va convertir en periodista sense voler-ho i al morir el seu mentor a l’any 1920 serà el director de La Vanguardia. Va consolidar el diari com el primer de l’Estat Espanyol i un dels principals d’Europa. Però l’any 1936 la Vanguardia va ser intervinguda i el Gaziel es va exiliar a França fins l’any 1940 en que va torna, primer es va instal·lar a Madrid i després a Barcelona. Va continuar escrivint però va deixar de publicar articles polítics.
Un tast: Ja llavors La Vanguardia era instal·lada al carrer Princesa, on encara és avui, i el seu propietari anava adquirit successivament tot de cases rònegues tocant amb la seva pels darreres al carrer Tallers, un dels budells més foscos, estrets i tortuosos de la Barcelona vuitcentista. Les empalmava amb la de La Vanguardia sense ordre ni concert (perquè sempre anava al gra, sense fer cas de les pellofes); i obria naus i més naus, ara cap a una banda, ara cap a una altra, i les anava omplint de rotatives, estereotípies, linotípies, tallers de fotografia i de rotogravat-però sobretot de bobines de paper a dojo. Era la seva obsessió constant.
Deixa el teu comentari!