Barcelona cinema… Nada (Edgar Neville, 1947)
Basada en la novel·la 
homònima de Carmen Laforet, amb la que va guanya la primera convocatòria del Premi Nadal l’any 1944; Nada va ser portada al cinema tres anys després pel madrileny Edgar Neville.
Des de aleshores, no s’ha tornat a adaptar l’èxit de la barcelonina, que comptava amb només vint i tres anys quan la va escriure.
Nada, explica la història d’Andrea, una noia de províncies que comença els seus estudis universitaris de lletres a la ciutat de Barcelona en els anys de la postguerra espanyola. A través de la situació familiar de la protagonista, on trobem profundes seqüeles psicològiques i mancances econòmiques, assistirem a la descripció d’una Espanya decadent, trista i miserable.
A l’any 47 Edgar Neville hi ha era un reconegut director de cinema. Després de divorciar-se, va unir-se sentimentalment a Conchita Montes, amant, musa i actriu principal de moltes de les seves pel·lícules. Precisament va ser l’interès de Conchita (també co-guionista del film) el que va provocar que Neville es fes càrrec de la producció.
Edgar Neville Romrée, IV Compte de Berlanga de Duero, diplomàtic, dramaturg, cineasta, i pintor; mereix un capítol apart dins de la història de la cinematografia espanyola. Personatge a reivindicar donada la quantitat de talents i aficions que va cultivar al llarg de la seva vida, i les personalitats que va conèixer i tractar com, Charles Chaplin, Salvador Dalí, Federico García Lorca, Manuel de Falla, i gran part de la generació del 27. Considerat com addicte al règim, i cultivador d’un cinema més aviat d’entreteniment i humor, fou injustament oblidat al llarg dels anys. Probablement ha sigut un dels millors directors espanyols de postguerra, amb un estil que barreja el sainet més castís, el realisme poètic francès i la screwball comedy de Hollywood. Amb 26 pel·lícules a la seva filmografia, volem reclamar alguns dels seus films més aconseguits com La torre de los siete jorobados (1944), La vida en un hilo (1945), El crimen de la calle de Bordadores (1946), El último caballo (1950), La ironía del dinerio (1957) o el documental folklòric Duende y misterio del flamenco (1952).
Tornant al film que ens ocupa, Nada va ser filmada entre Madrid i Barcelona. El muntatge final s’allargava fins a 110 minuts, però la censura va recomanar un quants talls a Cifesa, l’empresa distribuïdora, que el va deixar en 75 minuts argumentant motius comercials. Actors com Rafael Bardem, que encapçalaven el cartell van desaparèixer del metratge i així també multitud d’exteriors barcelonins van ser eliminats, perdent-se el sabor local.
Només veurem els exteriors de Barcelona un sol cop: Andrea (Conchita Montes), Ena (María Denis) i Jaime (Adriano Rimoldi) a dalt de la muntanya de Montjuïc parlen. S’entreveu el port, la catedral al fons, i una de les xemeneies de Fecsa de l’ Avinguda del Paral·lel. Els estilitzats carrers del barrio chino de Barcelona, van ser construïts als estudis CEA de Madrid.
Obsessius plans contrapicats pretenen mostrar uns sostres que aixafen als personatges, com si estiguessin engabiats en una atmosfera asfixiant. Malgrat l’intent, el film no arriba a descriure la complexitat dels personatges i la realitat insana del pis del Carrer Aribau.
Els talls en el metratge afecten a la narrativa i el relat s’escurça provocant solament el reflex d’allò que prometia la novel·la.
Tot i així val la pena apropar-se a un misteri de família que es precipita en l’oncle Román (Fosco Giachetti) i troba el seu antagonista en la tieta Angustias (María Cañete).
Encara que trobem a faltar el toque Neville, Nada ens regala el moviment de càmera més elaborat de de la seva carrera. Llums, càmera, acció!
Bibliografia:
– Neville, Edgar. Flamenco y cante jondo. [Madrid] : Rey Lear, 2006
Deixa el teu comentari!