La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…La Barcelona lletja
Sens dubte Barcelona és una gran ciutat que destaca per moltes facetes, una de les quals és la seva sorprenent i meravellosa arquitectura. Ara bé, al costat d’aquesta ciutat també existeix una Barcelona, l’arquitectura de la qual fa mal als ulls. Això és el que ha volgut reflectir Lluís Permanyer en el llibre La Barcelona lletja, on el mateix autor deixa com a testimoni un conjunt de fotografies realitzades per ell mateix que van acompanyades d’unes breus explicacions.
Lluís Permanyer és un periodista i assagista nascut a Barcelona l’any 1939. Tot i que és Llicenciat en Dret es va dedicar des de molt jove al periodisme i des del 1966 escriu habitualment a La Vanguardia. Ha esdevingut cronista oficial de Barcelona, ja que ha escrit molts llibres sobre diferents aspectes de la ciutat. Ha guanyat els premis Luca de Tena (1969), Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987) i el Nacional de Periodisme de Catalunya (2008)
Tot i que hem llegit l’edició de 2004 i la ciutat reflectida al llibre ha canviat molt en comparació a la Barcelona actual, val al dir que crida l’atenció que molts llocs dels que parla l’autor continuïn igual.
Per acabar, us donem un petit tast del pròleg del llibre, on l’autor ens explica les seves intencions:
“Hi ha una Barcelona lletja tan òbvia i coneguda que he preferit obviar: la dels grafits, els fanals empaperats d’anuncis, les portes clivellades amb la publicitat dels serrallers, la desesperadament bruta, etcètera.
En el benentès que sobretot oferim, venem, elogiem i presumim de la Ciutat Vella i de l’Eixample, m’ha semblat més raonable centrar-me més bàsicament en aquests dos barris. Si sempre hem mostrat la cara, aquesta vegada jo buscava exhibir la creu. No cal dir que, a més, tampoc no volia deixar-me portar per la facilitat que ofereixen les vergonyes dels barris desballestats i mísers, perquè la Barcelona lletja que de debò té mèrit denunciar és precisament la que s’ha enlairat allà on hi ha diners, cultura i gust, en la qual han projectat bons i fins i tot famosos arquitectes, en la qual habitualment fins i tot també es té cura dels detalls. Només en poques ocasions he caçat fora del vedat que jo mateix havia establert.
He intentat no deixar-me portar per una estètica molt personal, sinó que m’he esforçat a objectivar dins del possible el concepte de lletjor, així com també l’acte de la tria. En cap cas vaig pensar que havia de ser exhaustiu. Es tracta, doncs, d’apuntar una tendència, amb la pretensió que cadacú pugui confegir a partir d’aquí el seu propi catàleg, que en definitiva és sempre quelcom molt personal”
Deixa el teu comentari!