Javier Pérez Andújar és un escriptor nascut a Sant Adrià del Besós el 1965, que ha conreat l’assaig i la novel•la. És Llicenciat en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Ha col•laborat als programes de televisió Saló de Lectura i L’hora del lector. Ha estat redactor en cap de la revista Taifa i ha escrit articles per fanzine Mondo Brutto i el diaris El País i El Periòdico. L’ 11 de febrer de 2014 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona i el 2016 pronuncià el pregó de les festes de la Mercè.
Catalanes todos, tal com explica l’autor al pròleg, és una versió modificada i ampliada de la seva primera obra Catalanes todos: Las 15 visitas de Franco a Cataluña. El llibre ens conta l’evolució de varis personatges imaginaris i reals des del franquisme fins al 2013. Entre els personatges cal destacar: Juanito Oliva, que després de fer la guerra amb els nacionals va treballant en les feines que li aconsegueixen els seus amics; José Batiste, que és un supervivent de la “Checa” i acaba sent funcionari municipal d’Hisenda; Ricardo Salvatierra, cap d’espionatge;el inquietant Jaime Casellas; i el capellà Leopoldo Roca.
La novel•la té referències a tots els districtes de la ciutat, tot i que tenen major protagonisme Ciutat Vella, L’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i Sant Martí.
Finalment us oferim un petit fragment del llibre:

“Barcelona se había convertido en un queso en Porcioles. Era el año 1962 y la especulación del suelo iba a reemplazar al estraperlo. Los constructores y los especuladores se repartían en su sucia timba de póker las montañas y los campos que rodeaban la ciudad, amparados por las leyes de una dictadura militar. Junto a las huertas de las afueras, que se resistían a la invasión no heroicamente como aldeas galas sino ajenas al mundo como abuelas sordas, empezaron a elevarse altísimos bloques de pisos, colmenas no aptas para abejas reina, y también se multiplicaban los tejados de uralita, las paredes de chapa ondulada, las casas de tablones, las barrcas, igual que una infección de hongos salvajes. Era necesario dar cabida a esa ingente cantidad de mano de obra que llegaba entonces a montones día a día a Barcelona. Aquella tierra de cultivo del extrarradio barcelonés estaba cambiando las hormigas por las hormigoneras. Todo lo que pudiera edificarse se ponía a la venta y así es como la ciudad le puso otra vez precio a su propia piel.”

 

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura, Ressenyes