Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Dante, 750 anys

19 maig 2015 Sense Comentaris

Il·lustració de Miquel Barceló

Enguany es compleixen 750 del naixement d’un dels poetes més universals de la literatura. L’obra de Dante Alighieri (Florència, 1265 — Ravenna, 14 de setembre de 1321), també conegut a Catalunya com a “el Dant”, pertany sense dubte als clàssics, sobretot pel que fa a la seva obra més coneguda, que ell titulà Commedia i Boccaccio rebatejà, amb fortuna, com a “Divina Commedia”.

La vida de Dante fou marcada per la seva participació en la convulsa vida política de la seva ciutat: conseller, ambaixador… el 1302 haguè d’emprendre l’exili, que el portà a Verona, a la Lunigiana, i a Ravenna, on moriria el mateix any que posava fi a la tercera part de la Commedia.

A més de la seva obra de més renom, Dante va escriure també les conegudes com a obres poètiques i les doctrinals. Les  poètiques, en italià, pertanyen al corrent stilnovista. En formen part la Vita Nova, i moltes poesies soltes, reunides posteriorment amb el títol genèric de Rime. La Vita Nova conté una sèrie de poesies amoroses dedicades majoritàriament a Beatriu. Les Rime, també stilnovistes, tot i que predominar-hi el tema amorós, són més variades. S’hi destaquen les dedicades a Beatriu, i també les rime pietrose, a donna Pietra, amb marcada influència del poeta Arnaut Daniel. 

Pel que fa a les obres doctrinals, destaquen el: Convivio, De vulgari eloquentia i De monarchia (les dues darreres, escrites en llatí). El Convivio havia d’incloure  catorze  comentaris de cançons originals seves, però només arribà a escrirue’n tres, a més de la introducció. De vulgari eloquentia, també inacabada, és una defensa de les llengües vulgars, sobretot com a llengües literàries. Finalment, a De Monarchia proclama la independència de l’estat i de l’esglèsia.

[Font: Enciclopèdia.cat]

 

A la biblioteca trobareu diverses traduccions de les obres de Dante:

 

Comedia. Barcelona: Seix Barral, 2004. 3 vols. Traducció i notes d’Ángel Crespo.

De vulgari eloquentia. Vic: Eumo, 1995. Traducció de Pep Gómez Pallarès.

Divina comèdia. Barcelona: Edicions 62, 1986. 2 vols. Traducció de Josep Maria de Sagarra.

Divina comedia. Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], 2003. 3 vols. Traducció i notes d’Ángel Crespo. Il·lustracions de Miquel Barceló.

Libro de canciones y otros poemas. Tres Cantos: Akal, 2014. Traducció de Raffaele Pinto.

Monarquía. Madrid: Tecnos, cop. 1992. Traducció i notes de Laureano Robles Carcedo i Luis Frayle Delgado.

Saps la terra on floreix el llimoner? Barcelona: Proa, 1999. Recull de poemes de Dante, Petrarca i Miquel Àngel. Traducció de Miquel Desclot.

Vida nova. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. Traducció de Manuel de Montoliu.

 

I també:

AUERBACH, Eric. Dante, poeta del mundo terrenal. Barcelona: El Acantilado, 2008.

BRUNI, Leonardo. Vides de Dante i de Petrarca. [Martorell]: Adesiara, 2014

CRESPO, Ángel. Dante y su obra. Barcelona: El Acantilado, 1999.

SANTAYANA, George. Tres poetas filósofos: Lucrecio, Dante, Goethe. Madrid: Tecnos, cop. 1995.

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.