LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Barcelona cinema…El perfum : història d’un assassí (Tom Tykwer, 2006)

Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

Barcelona cinema…El perfum : història d’un assassí (Tom Tykwer, 2006)

26 febrer 2015 Sense Comentaris

Tornem a encetar la secció Barcelona cinema, i aquest cop la ciutat comtal es converteix en un escenari de rodatge d’excepció: la França del segle XVIII. Hagués estat possible rodar a París, si cap al 1852 el Baró Haussmann no hagués demolit el laberint de carrers estrets i cases medievals que conformaven el cor de la ciutat. Aquest nou pla urbanístic va obrir enormes avingudes poblades d’edificis neoclàssics, esdevenint la postal parisenca que tots coneixem avui dia. En un primer moment es va pensar en Croàcia, però finalment, els escenaris escollits per recrear la França del 1700 serien Barcelona i altres llocs de Catalunya. El barri gòtic de Barcelona oferia moltes possibilitats i la facilitat per moure’s al territori, van incloure les localitzacions de Girona, Figueres, Cantallops, Besalú i Tortosa. Amb un pressupost de 60 milions d’euros, el perfum, és fins aleshores, la superproducció europea més cara rodada a Barcelona.

Basada en la novel·la homònima de Patrick Süskind, publicada al 1985, i que va ser un gran best-seller traduït a més de 45 llengües; els drets d’aquesta van ser adquirits pel veterà productor Bernd Eichinger per deu milions d’euros després d’una llarguíssima negociació amb l’autor. Segons l’autor només Stanley Kubrick o Milos Forman l’haguessin pogut adaptar amb èxit, però l’oportunitat li va arribar a Tom Tykwer, director i guionista alemany amb treballs destacats com Corre Lola, Corre (1998), La princesa y el guerrero (2000), En el cielo (2002), entre d’altres.

A un dels racons més pudents i fastigosos del regne (Cementiri dels Innocents) va néixer el 17 de juliol de 1738 Jean Baptiste Grenouille, el cinquè fill d’una dona que havia deixat morir altres quatre criatures sota el taulell de la peixateria en el moment del part. Entre caps de peix, tripes, vísceres i tota mena d’immundícia, un nadó crida aferrant-se a la vida. Jean Baptiste passarà de braç en braç, de casa d’acollida en casa d’acollida, sense pena ni glòria. No inspira ni dolents ni bons sentiments, només la indiferència d’una persona que no deixa rastre, que no te olor propi. No obstant això, el nostre protagonista està dotat d’una impressionant capacitat olfactiva que li obre les portes a un univers inimaginable de fragàncies, i incomptables matisos. Un bon dia, a l’aire del vespre Jean Baptiste sent l’aroma més exquisit i sublim que no hagués imaginat mai. És aleshores quan farà tot allò possible per posseir el perfum sense importar-ne els seus actes ni les conseqüències.

Partint de la base de que el llenguatge literari i el cinematogràfic són coses diferents, i al marge de l’opinió del propi Patrick Süskind que encara no l’ha vist ni la veurà (segons les seves pròpies paraules), El perfum de Tom Tykwer és una excel·lent i més que digna adaptació de la novel·la.
La extraordinària història que ens relata Süskind, amb la presència constant del món dels olors i les consegüents acuradíssimes descripcions de les sensacions olfactives del personatge, fan que la adaptació cinematogràfica sigui una empresa complexa sens dubte. Tanmateix, el guió escrit a tres mans i una llarga pre-producció, van fer del film una bona adaptació del text original.

Per acabar d’arrodonir no s’utilitzen grans efectes especials grandiloqüents per mostrar la hipersensibilitat olfactiva del nostre protagonista, i això és un gran encert.

Per ser un film d’època, no cau en la pompositat de vestuaris i/o decorats extrems; al contrari, fa un retrat realista i audaç dels olors més nauseabunds i meravellosos amb l’ús d’imatges potents, coloristes, i vivaces.

El nostre antiheroi és en essència un psicòpata sense empatia, i poder la crítica més repetida ha sigut que el film te moments en que el personatge s’humanitza o es salva d’alguna manera.

Grenouille, interpretat per Ben Whishaw, visitarà al llarg de dos hores i mitja de metratge uns escenaris naturals ideals; una Barcelona que es dissimula però es reconeix clarament si ens fixem una mica.

Som-hi, doncs!

Rodatge als carrers del centre de Barcelona

– La Plaça de la Mercè. Recrea el Mercat de peix de la Rue Aux Fers a París. Serà l’inici i el final del viatge tancant el cercle.

– La Plaça Reial. La plaça porticada que es veu l’arribada de Grenouille a Paris, quan descobreix una botiga de perfums (Herboristeria del Rei).

– El Carrer dels Tres llits, Carrer del Vidre i Carrer Ferran. Arribada de Grenouille a Paris amb el seu amo adober de pells per a realitzar encàrrecs.

– L’Església de Sant Just i Pastor. A la ficció representa la Catedral de Grasse. La façana que apareix com a entrada principal es en realitat la de la Catedral de Girona. Per a l’escena de la missa es van emprar 250 figurants vestits d’època.

– El Carrer del Bisbe, Carrer de Sant Sever, Carrer de la Pietat i Plaça Sant Felip Neri. Itinerari que segueix Jean Baptiste quan cerca la fragància de la noia pellroja venedora de prunes. Amb uns plans dels murs de la Catedral s’inicia un trajecte que recorre la trama de carrerons medievals fins la trobada final a la fantàstica Plaça de Sant Felip Neri.

– El Parc del Laberint d’Horta. Aquí es van recrear els escenaris de la mansió d’Antonine Richis a Grasse, en concret la façana i la terrassa del Palau Desvalls, els jardins de les Boges i el propi laberint. A més d’altres elements, com els gerros de terracota, els salts d’aigua o les escultures clàssiques que decoren el Parc.

– La Plaça Major del Poble Espanyol. Té un gran protagonisme a la pel·lícula. Al principi del film es produeix una el·lipsis, presentant-nos a Jean Baptiste de nit, presoner i a punt de ser executat. Transcorregut el metratge i entenen els motius d’aquesta violenta presentació, presenciem la plaça plena de bat a bat i el balcó del suposat ajuntament de Grasse un altre cop. Per aquesta escena, es van necessitar 800 persones entre actors secundaris i figurants. Es va contractar al grup teatral La Fura dels Baus per a la coreografia de la fastuosa escena final.