La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… La casa dels cors trencats
La casa dels cors trencats va ser definida com una “fantasia a la manera russa sobre temes eminentment anglesos” ja que l’obra respira un cert aire txekhovià.
L’acció se situa en una casa governada pel vell i excèntric capità Shotover on hi viu amb la seva filla Hesione i el marit d’aquesta, l’Hector Husabye. A aquesta casa hi arriben la jove Ellie Dunn, el seu promès, Alfred Mangan i el pare de l’Ellie, Mazzini Dunn, convidats per Hesione que pretén evitar el matrimoni de conveniència de l’Ellie. A més, a la casa es presenten, després de vint-i-tres anys d’absència, l’Ariadne Utterwood, filla petita del capità, i en Randall Utterwood, cunyat de l’Ariadne.
De mica en mica, s’aniran veient les veritables identitats de tots aquest personatges, els seus interessos reals i els motius que tenen per actuar com ho fan. En aquesta farsa, res no és el que sembla i les relacions entre els personatges porten a descobrir l’únic aspecte que tenen tots en comú: el cor trencat.
La casa dels cors trencats és un fresc magnífic de relacions impossibles en un món a la deriva marcat pel conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial que satiritza sobre la societat britànica mentre s’aboca en el desastre.
“Capità: L’interès d’un home pel món només és el sobrant del seu interès per si mateix. Quan ets jove , el recipient encara no és ple, i per tant no et preocupa res més que els teus propis assumptes. Quan et fas gran el recipient ja vessa; i ets un polític, o un filòsof, o un explorador, o un aventurer. Quan arribes a vell, el recipient s’asseca: ja no vessa res; tornes a ser una criatura. (…)”
George Bernard Shaw va néixer a Dublín el 1856. L’any 1876 es va establir a Londres on molt aviat es va manifestar com a socialista actiu, ferm pacifista i gran orador. Va formar part de la Fabian Society que aspirava a la transformació de la societat amb mètodes no revolucionaris.
Malgrat la seva timidesa es va convertir en un intel·lectual enginyós, fins i tot controvertit, amb un to provocador i crític envers la societat del seu temps. El classisme immobilista, la hipocresia religiosa, l’explotació dels treballadors o la desigualtat entre homes i dones, eren objecte de les seves crítiques més ferotges i temes habituals en la seva producció teatral.
Shaw va ser peça clau en el revifament del teatre britànic que es va produir a finals del segle XIX, sota la influència d’Ibsen. Entre les seves obres destaquen L’home i les armes (1898), Pigmalió (1913), Santa Joana (1924) i la que per molts és la seva millor obra La casa dels cors trencats (1919). A més de dramaturg i novel·lista també va exercir de periodista i crític teatral i va publicar assaigs sobre Ibsen i Wagner.
L’any 1925 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura i l’any 1938 va obtenir l’Oscar al millor guió adaptat per Pigmalió.
Després d’una llarga i intensa vida, va morir el 1950 a la seva residència de Hertforshide on hi havia viscut des del 1906.
Deixa el teu comentari!