Viento y joyas / Francisco Casavella.- Barcelona: Random House Mondadori, 2002.

El día del Watusi / Francisco Casavella.- Barcelona: Destino, 2009.

“El día de Watusi fue el 15 de agosto de 1971. Aún no era septiembre y ya habíamos ocupado la portería en la que iba a a trabajar mi madre, un sótano próximo al gran templo que bautiza el barrio donde impone su sombra. Toda la ciudad, y no sólo las familias de comerciantes y empleados a los que ella iba a servir, comulgaba en un exagerado afecto por la quimera arquitectónica. Eran incesantes las cuestaciones populares para que ese delirio creciera aún más- “¡Ya tenemos cinco torres!¡Ya tenemos seis!”, exclamaba ka población con entusiasmo.”

Després del trepidant final de Los juegos feroces tots necessitàvem un respir: l’autor, els lectors i els personatges. Som just després dels esdeveniments del primer llibre. El protagonista, l’amic del Josele, ja no viu a les barraques de Montjuïc, ara la seva mare té una porteria cap a la zona de l’avinguda Gaudí. Pot costar de creure però era una zona eminentment treballadora i de classe mitja-baixa, estem parlant dels primeríssims 70 (del 1971 concretament), encara faltava molt perquè les hordes de turistes convertissin aquella zona en el que és avui. La portería, una vida amb unes perspectives millors i la fi dels estudis i el posar-se a treballar.
Va a petar d’aprenent en un banc, on els treballadors li diuen que com se li ha acudit obrir-hi una llibreta, és el noi per tot, el factòtum, la classe de persona que no apareixia en cap organigrama, perquè d’organigrames aleshores no se’n feien.
Un dels grans moments és quan ja mort Franco li fan endur-se al magatzem un bust del dictador, que no es vegi però tampoc massa amagat no sigui que el necessitin tornar a posar i no el trobin.
El veurem fent de xofer, portant als directors del banc, les seves amants, i als banquers quan en plena transició es converteixen en  partit polític.
El retrat del moment és magnífic, ell no deixa de ser un treballador, un mindundi, que treballa per gent de molts calés, gent que té tot el que vol no només perquè ho pot pagar sinó també perquè hi té dret. Tot això mentre al voltant el país canvia a tota velocitat i la gent deixa a l’armari les camises blaves i altres símbols similars, mentre s’organitza tot perquè tot canvii per quedar-se igual. El moment bull, la societat bull, i ell també, amb les seves velles obsessions, i noves, i les noies i tot un món que se li mostra però se li amaga, perquè tot estarà canviant però hi ha gent que fa les normes i gent que les obeeix, i no es pot passar d’un grup a un altre.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura, Ressenyes