Inici » Activitats, Destacat, Novetat, Poesia

De Pesansament, Paraula i Obra. “Montserrat Abelló: imatge i paraula”

25 desembre 2012 1.461 views Sense Comentaris

La Biblioteca del Guinardó–Mercè Rodoreda va acollir dins del cicle De Pensament, Paraula i Obra, la presentació del documental “Com cau la tarda” en un acte conduït pel director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) Oriol Izquierdo.

L’acte, que congregà a una setantena d’assistents, va omplir de gom a gom la sala d’actes de la biblioteca per tal de rebre com es mereix a una de les grans poetes de la nostra literatura, i també una de les més veteranes, sinó la què més als 94 anys d’edat; i que ja ens va visitar en el cicle De Pensament, Paraula i Obra en 2005, a la seva setena edició.

En realitat, en aquesta sessió de del nostre cicle, no ens vàrem centrar només en la poesia de la Montserrat Abelló, sinó que ens hem fixat més en la seva figura com a persona, com a àvia, com a mare, com a esposa i com a dona que ha viscut temps convulsos pel nostre país, temps d’exili i repressió, temps de lluita i llibertat. Encara que tot això no es pot separar de la seva faceta poètica.

Durant la introducció de la curtmetratge documental, el president de l’Aula de Poesia de Barcelona, en Jordi Virallonga, definí a la Montserrat Abelló no només com una poeta cabdal de la literatura catalana sinó què també, en la seva tasca de traductora, ha obert el país a d’altres tradicions poètiques, i en especial a la poesia femenina nord-americana.

Per altra banda, les realitzadores del documental Com cau la tarda: la Clara Bofill –néta de la poeta–, la Laura Torres i la Cristina Fort –i en absència de la Sandra Vilar, darrera integrant del quartet, que no va poder assistir a l’acte– que no era aquest un documental “sobre” la Montserrat Abelló, sinó què més era un documental “amb” la Montserrat Abelló àvia i poeta; una dona vitalista i amb caràcter juvenil tot i la seva edat. Per la seva part, la Clara Bofill va assenyalar el gran valor que sentimentalment atorga al treball que s’hi presentava, ja que ella ho considerava un regal per a la seva àvia, la Montserrat Abelló, i per a ella mateixa, ja que ha estat l’excusa perfecta per passar un temps extra amb la seva àvia.

A continuació es projectà el documental Com cau la tarda amb una durada de 25 minuts. L’Oriol Izquierdo el qualificà com un documental que ens aporta el punt de vista optimista del que sempre ha fet gala la Montserrat Abelló, i és que la seva visió sempre ha estat positiva, en contraposició amb d’altres mirades de la seva generació que havien viscut la Guerra Civil, la postguerra i fins i tot la Segona Guerra Mundial, com per exemple la de la pròpia Mercè Rodoreda. La seva experiència de la Segona República és especialment bona i positiva, una experiència de llibertat i catalanista. El tarannà de Montserrat Abelló és juvenil i per això, per afinitat, s’apropa als joves, prenent sempre la iniciativa.

Montserrat Abelló va prendre la paraula per agrair als assistents i organitzadors la celebració de l’acte, i de comprovar “que estima tanta gent i que és estimada per tants” i a mode d’agraïment ens recità el seu poema “Visc i torno a reviure”, que manté com a divisa personal:

Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.

Com a cloenda de l’acte uns joves: la Mireia, la Núria, la Clara Bofill, la Cristina, la Paula, el Víctor, la Clara i la Laura, van portar a terme la lectura de 8 poemes de Montserrat Abelló: El vent damunt la pell, Tenyeix de blau el temps , Assumeixo el risc, Tot moment és si el fas teu, M’amagaré furtivament, Plantar sobre la terra, Parlen les dones  i Avui sóc orgullosa del meu temps.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.