Recordem a … J.V. Foix
Josep Vicenç Foix, poeta, periodista i assagista, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes, va néixer a Sarrià (població incorporada a Barcelona el 1922) el 28 de gener de 1893. Estudià a l’escola del poble, i al acabar el batxillerat, començà els estudis de Dret, abandonant la carrera al segon curs.
La seva afició a la lectura, el va portar a llegir els clàssics llatins, grecs, francesos i catalans.
A partir de 1917 s’incorpora a La Revista de la mà de Joaquim Folguera. Durant aquests anys inicia una intensa activitat literària, periodística i intel·lectual i s’interessa per les avantguardes literàries i pictòriques. Els anys següents, Foix col·labora en diverses publicacions com Trossos -que dirigirà-, La Cònsola, L’Amic de les Arts o La Publicitat, on col·laborà des de 1923 fins 1936. L’any 1927 publica Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poemàtica. També va desenvolupar una activitat política considerable, i va defensar posicions nacionalistes i catalanistes.
L’esclat de la Guerra Civil li va impedir publicar Sol, i de dol, que no va veure la llum fins l’any 1947. Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, els quals adapta amb una originalitat singular. Al finalitzar la Guerra Civil, es veu obligat a deixar el periodisme i se centra en la publicació de la seva obra poètica.
Paral·lelament, el poeta col·labora amb joves artistes catalans que es retroben amb l’art d’avantguarda català. Així, fa obres conjuntes amb joves integrants del grup “Dau al Set”, sobretot amb Joan Ponç. Foix, vol tornar a la tradició i a la vegada relacionar-se amb els corrents literaris més actuals. El vers que resumeix el seu pensament és: «M’exalta el nou i m’enamora el vell».
L’obra de Foix és redescoberta a partir dels anys 50 i 60, per part d’una nova generació de poetes com Gabriel Ferrater o Pere Gimferrer i artistes plàstics, que el consideren i el veuen com un mestre, i l’assenyalen com el gran poeta català del segle XX.
El 1956 publica Del diari 1918, una continuació de Gertrudis o KRTU, però, alhora, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. D’entre la seva obra poètica, destaquen: On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964).
El 1961 el poeta és escollit membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1973 li és concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i entre d’altres reconeixements també va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premio Nacional de las Letras Españolas (1984).
J. V. Foix morí a casa seva el 29 de gener de 1987, l’endemà mateix del seu aniversari, als 94 anys.
Deixa el teu comentari!