Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: La Rosa de Alejandría, de Manuel Vázquez Montalbán
La Rosa de Alejandría / Manuel Vázquez Montalván.- Barcelona: Planeta, 1997.
Un títol més de la sèrie Carvalho, el detectiu privat ex-agent de la CIA que té el seu despatx a la plaça Reial, amb el seu fidel Biscúter i els seus bars de tota la vida, una cosa important per un gourmet com ell. En aquest llibre de Manuel Vázquez Montalbán una dona apareguda esquarterada serà el detonant de la investigació de Pepe Carvalho, com sempre amb un misteri que s’anirà resolent mentre la seva lúcida mirada ens retrata la realitat. La part més fosca de la realitat, però potser també la més humana. Els llibres de gènere negre serveixen molt bé aquesta finalitat de fer el “retrat” de la societat alhora que resolen un crim, i si parlem de Cavalho aquesta realitat també passa per cremar llibres a la xemeneia i el menjar:
Terminaba el bigotudo dueño-maitre-cocinero en un gorro de cocina blanco, lo que le otorgaba aspecto de mosquetero disfrazado de cocinero para escapar del cardenal Richelieu. Aunque era poeta, no hablaba en verso, pero algún ritmo secreto obedecía cuanto declamaba el menú de cena de fin de año del restaurante La Odisea, a cien metros de la catedral y otros tantos de la Jefatura Superior de Policía, en un callejon llamado Copons, y a copón sagrado le sonaba el nombre a Carvalho, que recordaba blasfemias descafeinadas de su padre, un me cago en el cupón que no llegaba a me cago en el copón.
Deixa el teu comentari!