“El nus la flor”, l’Enric Casasses i Φ
El Premi Lletra d’Or és una distinció privada i independent de qualsevol institució o empresa editorial que, des de 1956, es concedeix a Barcelona, i premia cada any el millor llibre publicat l’any anterior en llengua catalana. El premi no té dotació econòmica, sinó que el guanyador rep un botó de solapa d’or, que representa la lletra grega “fi” (Φ). Mai no s’han posat per escrit les bases per a triar l’obra guanyadora, però un dels criteris que se segueixen és que cada autor només pot rebre el premi una vegada en la vida.
La Sílvia Bel, en nom del jurat, va ser l’encarregada de posar-se en contacte amb ell, la resposta de l’Enric va ser: “He d’escombrar abans no es faci fosc perquè és una superstició antiga: no has de remenar la pols a l’hora dels follets”. Tot i així, ‘El nus la flor’ d’Enric Casasses va ser distingit amb el premi Lletra d’Or el passat 2019.
Aquest llibre va sorgir d’una llibreta que l’autor anava omplint des del 2012. Però va ser quan Maria Mauri es va posar en contacte amb l’Enric Casasses i en Daniel Ariño el 2015 que comença a prendre forma. Daniel Ariño tenia ganes de fer un cicle de cançons i li va proposar a en Casasses que aportés les lletres, els poemes. Des d’aleshores que el trio ha anat fent actuacions per diferents fires i festivals. Finalment, el 2018, l’Enric Casasses va portar l’obra a Edicions Poncianes. Va ser la primera vegada que el poeta va trobar una editorial disposada a deixar-li fer tot el que havia imaginat: fer servir diverses tipografies i mides de lletra, incloure dibuixos seus, quadres d’altres autors… a més, el llibre va acomanyat d’un CD amb els poemes musicats. Són un total de dos-cents poemes inèdits de Casasses: “Són poemes que van lligats a un moment de l’aventura vital. A una visió de la relació amorosa. A mirar la vida des de la contemplació, del vespre a la nit”, explica Casasses en una entrevista al Núvol.
El CD, però, sols es troben les 43 peces musicals que Casasses i Ariño van seleccionar per a l’espectacle. Ariño té dues maneres diferents de musicar els poemes: 21 són dits per una veu cantada sobre piano (el cant de Mauri) i 22 són en veu parlada també acompanyada de piano (el recitar de Casasses).
Casasses resumeix l’espectacle com “una suite amb veu i piano sobre poesies meves”. “La Maria canta i va jugant amb els estils. Hi ha músiques més lleugeres, més de cabaret, més flamenques. Sempre dins d’una línia coherent”, afegeix. Ariño, segons Casasses,: “És un compositor de primera. Un músic amb sensibilitat literària. Amb judici i idees. S’ho ha mirat tot molt bé. Quina música casa amb cada poema… De fet, ell ha decidit l’ordre del cicle”.
L’obra literària d’Enric Casasses s’ha expandit en una trentena llarga de llibres i discos i en centenars de recitals. Aquest 2020 publicarà el disc Orbiten amb Don Simon i Telefunken i reeditarà, a Llibres del Segle, Coltells(1999). També prepara una edició de poemes de Víctor Català.
Deixa el teu comentari!