el lector opina
EL FAR. Maria Carme Roca. Columna Edicions. Premi Prudenci Bertrana 2018
Serà en el decurs d’una celebració familiar que la protagonista constarà que la seva mare no és la persona que ha cregut sempre que era. Per descobrir el secret que amaga decidirà treure l’entrellat remuntant-se als orígens familiars a l’illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l’any 1864.
Maria Carme Roca un cop més ens demostra la importància de recuperar la memòria històrica, tant de la terra on transcorren les seves novel·les com la dels personatges que les viuen. Compartir el viatge, al que ens convida a -través del temps i l’espai- amb la guia de la seva magistral ploma, aconsegueix fer-nos formar part de la història. I el que és encara més important, que ens preguntem per la pròpia. Som qui creiem ser? Heretem els pecats o les virtuts dels nostres avantpassats? Restem condemnats a la incertesa i el neguit de la ignorància?
No podrem evitar traslladar-nos més enllà de l’illa de Buda i per uns instants sentir-nos transportats Mediterrani enllà i evocar les eternes preguntes dels antics grecs: d’on venim? Qui som? Cap a on anem?
Qui hagi viscut al Delta de l’Ebre tornarà a sentir el paratge feréstec i salvatge que ha incitat als seus colons a romandre en lluita diària, forjant una manera de fer i de ser característica de la gent d’aquestes contrades.
La història posa també de manifest com les dones són part fonamental com una força més de la natura, que no tan sols és no es pot dominar, limitar o controlar, si no que són la energia sorda i invisible que mou l’espècie arrelant-se a un territori, construint així la identitat de la comunitat.
En definitiva, el Far ens fa adonar-nos que res és el que sembla i que la primera i més meravellosa recerca és a la pròpia nissaga.
©Mayte Duarte
Deixa el teu comentari!