Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… La plaça del Diamant

8 setembre 2017 60 views Sense Comentaris

   Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 1908 i va morir a Girona l’any 1983. L’any 1933 es pagà la publicació de la seva primera novel•la Sóc una dona honrada? I que juntament amb Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d’un home, tots dos de 1934 forma el seu corpus novel•lístic d’abans de la Guerra Civil. Es va exiliar el 1939, on va passar uns anys durs i el 1952 es va traslladar a Ginebra, on va poder tornar a dedicar-se a l’activitat literària que havia abandonat amb Aloma (1938) i alguns contes. Amb Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), Carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), i Mirall trencat (1974), escrita ja a Romanyà de la Selva va rebre múltiples reconeixements, que li van fer merèixer el Premi d’ Honor de les Lletres Catalanes el 1980 . A finals de la dècada dels 70 torna a Catalunya.

La protagonista de La plaça del Diamant és Natàlia una jove òrfena de mare que en un ball a Gràcia coneix Quimet, que li posa el nom de Colometa. Posteriorment ella trenca amb Pere, el seu promès i marxa a viure amb Quimet amb qui es casarà i tindrà fills. Veurem l’evolució d’aquesta família des de la Primera República fins la postguerra.
Els escenaris de la novel•la es centren sobretot en Gràcia i L’Eixample, encara que hi ha referències a Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc
Finalment, us donem un petit tast de la novel•la:

“ I vaig tornar a córrer. I ell al meu darrera. Les botigues tancades amb la persiana de canaleta avall i els aparadors plens de coses quietes com ara tinters i assecants i postals i nines i roba desplegada i pots d’ alumini i gèneres de punt…I vam sortir al carrer Gran, i jo amunt, i ell al meu darrera i tots dos corrent, al cap d’anys, encara de vegades ho explicava, la Colometa, el dia que la vaig conèixer a la plaça del Diamant, va arrencar a córrer i davant mateix de la parada del tranvia, ¡pataplaf!, els enagos per terra.”

 

Plaça diamant

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.