Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: L’illa de Maians, de Quim Monzó

19 maig 2017 64 views Sense Comentaris

quimilla

L’illa de Maians / Quim Monzó.- Barcelona: Quaderns Crema, 2007.

Després de dos llibres experimentals (L’udol del griso al caire de les clavegueres i Self service (aquest a quatre mans amb Biel Mesquida)) Quim Monzó va adoptar un estil més llegible i es va dedicar molt especialment als contes. Aquest llibre del 1985 és el seu tercer recull i els seus trets característics hi són ben presents. Són relats curts, de vegades quasi microrelats, i qualsevol cosa pot passar, Monzó absorveix altres tendències i estils i els aboca en un gènere que a casa nostra (tot i tenir mestres del conte) començava a donar senyals d’esgotament o de previsibilitat. Si el conte com a gènere literari va viure un cert ressorgiment a partir dels anys 80 del segle XX va ser sobretot gràcies a escriptors com Quim Monzó que el van fer evolucionar, i que en certa manera van preparar el terreny per Sergi Pàmies o Empar Moliner.

Els contes d’aquest recull amb alguna excepció estan ambientats a Barcelona, però podria ser qualsevol altra ciutat, o podria ser com l’illa de Maians, una part de la ciutat que ja no existeix que ha estat engolida.

Només en una cosa aquella casa és semblant a la seva: és una torre de dos pisos amb jardí; ho ha vist quan hi ha arribat i, per confirmar-ho, hi ha l’escala que puja al pis superior, escala que veu des d’on és ara. Durant un segon pensa si no pot ser que, simplement, s’hagi equivocat de carrer: en aquella urbanització tots els carrers i totes les cases s’assemblen. Però de seguida s’avergonyeix d’haver-ho suposat. Encara que hagués passat exactament allò, ¿com és que aquella dona que hi ha asseguda davant del televisor l’ha reconegut i ha actuat amb tanta normalitat que fins i tot a ell li ha costat força estona adonar-se que era en un lloc estrany? Sent l’impuls de recollir americana i cartera i sortir-ne corrents, ficar-se dins de l’auto i buscar la casa de debó, que, suposa, no deu ser pas lluny. L’home ha apartat les cortines de la finestra de la sala i observa, enllà del jardí, les cases del davant: la perspectiva és del tot semblant a la que veu des de la finestra de casa seva.

-¿Que et passa res? -fa la dona-. Sembles inquiet.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.