Poeta, boxejador, precursor de les avantguardes… L’obra mestra d’Arthur Cravan va ser la seva vida, i la Barcelona de 1916 –la de les vages, però també la dels exiliats europeus i la passió per la boxa– va ser escenari privilegiat d’aquest poema agredolç i travessat d’ombres que és l’aventura vital d’Arthur Cravan.

Fabian Avenarius Lloyd, nebot d’Oscar Wilde –més conegut pel seu nom artístic, Arthur Cravan– va arribar a Barcelona el desembre de 1915. Com altres artistes i escriptors, la Primera Guerra Mundial el va empènyer a deixar París i refugiar-se en una ciutat neutral.

La seva estada a Barcelona va ser breu –la deixa el Nadal de 1916, camí de Nova York– , però n’han quedat nombrosos documents, alguns d’ells extraordinaris, com a mínim per a un poeta: cartells de boxa, anuncis a diaris, dibuixos, cartes, fotografies… Cap llibre, però.

Qui era Cravan? La resposta a aquesta pregunta no és gens fàcil. Isaki Lacuesta va dedicar una pel·lícula meravellosa a seguir-ne el rastre (Cravan vs Cravan), i Maria Lluïsa Borràs li ha dedicat una documentadíssima biografia. Ella mateixa va ser la comissària d’una exposició que va tenir lloc el 1992 al Palau de la Virreina: val la pena que feu una ullada al catàleg.

A la biografia, Maria Lluïsa Borràs hi escriu:

He llegado a la conclusión, finalmente, que el precursor indiscutible de la provocación como arte, del anti-arte, y a la vez uno de los más desgarrados poetas de la primera mitad del siglo, había hecho suya la teoría de Oscar Wilde que proclamaba que la vida debía reproducir “las maravillas del arte” y que los auténticos discípulos del artista no son los que imitan su estilo sino aquellos que van pareciéndose a su obra, aquellos cuyas vidas se diría creadas por mano del artista. Así, he llegado a ver en la vida de Cravan un ejemplo de ello, uno de los personajes de las inolvidables y siempre subversivas obras de Wilde, el gran, el adorable proscrito. [Arthur Cravan, p. 9]

Aquest adorable provocador neix el 22 de maig de 1887 a Lausana, Suïssa. És el segon fill d’Hélène Clara St. Clair i Otho Holland Lloyd (germà de Constance Mary Lloyd, casada amb Oscar Wilde, va abandonar la família al poc de néixer Cravan). “Cravan” és un pseudònim: sembla que Fabian l’adopta cap al 1912, en honor de la seva companya Renée Bouche, nascuda al poble de Cravans.

Va passar la infància a Lausana, on ja destaquen les seves aptituds per les arts i els esports (també per buscar-se problemes:expulsat del col·legi cantonal, va haver d’acabar els estudis de primària internat en un institut de St. Gallen). Estudia secundària a Anglaterra (més problemes), i ben aviat comença a viatjar: Estats Units, Itàlia i Berlín, d’on seria expulsat. Novament a Lausana, el 1904 coneix el seu cosí Vyvyan Holland, sis mesos més gran que ell, i fill d’Oscar Wilde. És aleshores que Fabian descobreix la dimensió de la figura del seu oncle –l’ovella negra de la família– i comença a jugar amb la fantasia que Wilde fos el seu pare.

Vol ser poeta, i el 1908 rep una herència que el permet instal•lar-se a la capital de la literatura: París. Diuen que en arribar-hi, una de les primeres coses que fa és visitar tots els membres de l’Acadèmia (a casa seva) i presentar-se com a escriptor. També surt de festa, entre altres amb el poeta Blaise Cendrars i el pintor Robert Delaunay: es vesteixen amb robes de colors, sabates desparellades, tatuatges a la vista… Cravan practica l’art de la provocació, i no trigaran a inspirar-s’hi els futuristes.

També escriu. Ho fa signant amb el seu nom i amb pseudònims a una revista que edita ell mateix: Maintenant (Ara). Hi ha qui el recorda anuciant-la i venent-la pels carrers de la ciutat. El tercer número de la revista inclou un dels textos més sonats: “Oscar Wilde és viu”, on explica –amb pretensions de versemblança– una visita que li ha fet el seu oncle… tretze anys després de la seva mort.

París també és l’escenari de la seva passió per la boxa, que el durà a fer-lo campió en la categoria de semipesats. Sembla que l’adversari no es va presentar al combat, però el títol no és cap invenció, i Cravan el faria valer en el futur per guanyar-se la vida, sobretot a Barcelona, on hi aniria fugint de la mobilització per la guerra i seguint les passes del seu germà Otho.

Arriba a finals de 1915 i s’instal·la a Vallcarca, acompanyat de Renée, l’amor que havia conegut a París. Es fa passar alternativament per fill o nebot de Wilde, i freqüenta els gimnasos i els cafès de la ciutat, així com les platges de Tossa de Mar. El punt àlgid de la seva estada a Barcelona és el combat –o potser hauríem de dir-ne farsa– amb el campió del món Jack Johnson a la Monumental, que us explicarem en un post posterior.

El 16 de desembre s’embarca al Montserrat, camí de Nova York. Un altre passatger, Trotski, recordaria haver-li escoltat manifestar les seves preferències per trencar-li la cara a un yankee en un esport noble, que deixar-se fer-se trossos per un alemany. El seu amic Francis Picabia, també establert a Barcelona, deia, en canvi, que Cravan hi anava a donar conferències.

A Amèrica Cravan hi viu una aventura trepidant, que aquí no podem més que resumir: té una relació amb la poetessa Mina Loy, viatja pels Estats Units, Canadà (fugint un altre cop de la mobilització), s’embarca en un pesquer danès, i passa a Mèxic… on torna a dedicar-se a la boxa. Mina Loy s’hi reuneix, i el setembre de 1918 es proposen establir-se a Buenos Aires. Segurament per motius econòmics, viatgen per separat. Mina l’espera inútilment, embarassada de Fabienne, perquè de Cravan no se’n torna a saber res més del cert: el darrer cop que se’l va veure amb vida va ser a Salina Cruz (Mèxic), el novembre de 1918, quan s’endinsava al Pacífic en una barca.

I així, aquesta vida que es volia obra d’art va tenir un final obert i misteriós.

…

Si voleu saber-ne més, us recomanem, a més a més dels llibres de Maria Lluïsa Borràs i la pel·lícula de Lacuesta, l’article “Las vidas misteriosas de Cravan”, que Vicente Molina Foix va publicar a El País l’agost de 2008.

Les properes setmanes podreu llegir a LlegeixB@rcelona les entrades “Cravan i la Barcelona dels defaitistes”, i “Cravan i la boxa a Barcelona”.

Per saber-ne més:
Arthur Cravan, poeta i boxador: Palau de la Virreina, del 21 d’octubre al 13 de desembre de 1992. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 1992.
BORRÀS, Maria Lluïsa. Arthur Cravan: una biografia. Barcelona: Quaderns Crema, cop. 1993.
CRAVAN, Arthur. Maintenant. Córdoba: El Olivo Azul, 2009.
CRAVAN, Arthur. Cartas de amor a Mina Loy. Cáceres: Periférica, cop. 2012.
FANÉS, Fèlix; MINGUET, Joan M. (eds.). Barcelona, zona neutral: 1914-1918. Barcelona: Fundació Joan Miró, DL 2014.
LACUESTA, Isaki. Cravan vs Cravan. [S.l.] : Planeta D, DL 2003.
MOLINA FOIX, Vicente. “Las vidas misteriosas de Cravan”, El País, 17 de agosto de 2008. 
PORTELL, Susana. “La Barcelona de la Primera Guerra Mundial”, L’Avenç n. 408 (gener de 2015), pp. 62-64.
THEROS, Xavier. “Barcelona dadà”, El País, 9 de febrero de 2009.

…

Categories; Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Etapes, Itineraris literaris, Novetat, Poesia Tags: Arthur Cravan, Biblioteca Mercè Rodoreda, Poesia