La Biblioteca El Carmel- Juan Marsé recomana…La gran rutina de Valentí Puig
La gran rutina / Puig, Valentí. Barcelona : Edicions 62, 2006
La gran rutina / Puig, Valentí eBiblio
Valentí Puig (Palma de Mallorca 1949) ha publicat contes: Dones que fumen (1983), Maniobres privades (1999); poesia: Molta més que tardor (2004); assaigs: l’home de l’abric (1988), Por un futuro perfecto (2004) i novel•les: Complot (1986), Somni Delta (1987), Primera fuga (1987)
A La gran rutina Barcelona no només fa d’escenari dels personatges d’aquesta novel•la, és a més una protagonista paral•lela a les histories que ens explica el narrador. És el 2004, l’Estat espanyol ha canviat de president i sortirà de la guerra de Iraq, això sembla que no importa gaire al Daniel, a l’Amadeu, al Marcel i al Ventura.
El Daniel, és l’hereu d’una impremta i editorial, ara absorbida per la més gran que hi ha a Barcelona; el Víctor és pintor i pare de quatre filles;el Marcel Petrus fa de banquer i l’Amadeu Prat de polític de segona fila de Convergència, amics des de l’època d’estudiants de l’internat dels pares Congressistes mantenen fins ara, a la seixantena de la seva vida, una amistat tan llarga com fràgil com totes les amistats.
Els quatre amics ja casats i pares compren una mas a Viluma al Tarragonès i amb la “troupe” de dones, fills, nets i amigues, burgesia barcelonina progressista, hi passen els caps de setmana .
” I si Marcel fos corrupte?”
“No ho serà molt més que altres”
Són preguntes i respostes sempre relatives perquè les èpoques són igualment corruptibles. Via telèfon mòbil la pregunta era d’Amadeu Prat i la resposta de Daniel Marquet…..
Era un matí serè d’abril de l’any 2004. Ja s’escampaven les primeres remors sobre la fallida de Metabank.
Així comença la novel•la amb la sospita d’activitats fraudulentes d’un d’ells. A partir d’aquest punt el narrador va explicant com són o com estan els amics i les seves famílies, mentre la societat barcelonina va substituint unes aparences per unes altres.
Els protagonistes de la novel·la són: en Marcel de bona casa amb estudis a l’estranger, una vida privada adequada i aparentment feliç ara sembla un estafador amb tots els ets i uts; el Ventura Dols que quan las dictadura de l’abstracta imperava a Barcelona, ell tomba cap al realisme pictòric ; l’Amadeu que ha arribat als seixanta sense fer el ridícul, però sempre en segona fila i finalment el Daniel hereu d’una família de bons artesans però sense visió de futur i que viu aplicant la política d’anar fent, semblen els quatre personatges principals d’aquesta novel•la, però realment és la història de les quatre famílies que ens retraten l’evolució de tres generacions de barcelonins.
Deixa el teu comentari!