Martí de Riquer… dramaturg
L’any 1935 guanyava un concurs d’obres còmiques convocat per la publicació El nostre teatre, l’obra Spinoza i els gentils, escrita per un joveníssim Martí de Riquer. Aquest premi li donava la possibilitat de ser representat i publicat a la revista, El nostre teatre, que era una publicació quinzenal d’obres escèniques i d’informació teatral catalana. L’any 1936 s’hi publicava també El triomf de la fonètica, la segona i darrera obra escrita per Martí de Riquer.
Poc se sabia d’aquesta vessant de “comediant” d’un autor conegut i reconegut per ser un dels més grans humanistes que ha donat la nostra cultura, però Quaderns Crema se n’ha fet ressò i ha reeditat en un sol volum aquestes dues obres com a únic testimoni de la dramatúrgia de Martí de Riquer, en les que l’autor reprèn la tradició d’un humor català lliure i absurd, ple de caricatura i de farsa.
Amb uns personatges ben caracteritzats (molt suggeridores les acotacions), ens trobem davant de dues històries curtes desenfadades i divertides, fresques i àgils, satíriques i amb alguns trets de vodevil, que remeten a la tradició del sainet català del segle XIX.
A Spinoza i els gentils un grup de familiars i amics pocavergonyes planegen enganyar a una pobra hereva per quedar-se els diners d’un oncle mort. En una història on l’engany n’és el fil conductor, la que creien que era una pobra hereva és més llesta que ells i el que creien mort, no ho està gens.
JOVE: Poso a la vostra disposició tot el que posseeixo
DALMAU: Moltes gràcies. ¿A quant puja?
JOVE: Vint-i-cinc pessetes
DALMAU: És ben poc. ¿Quina és la vostra professió, que us manté en estat tan precari?
JOVE: Sóc intel·lectual.
DALMAU: No cal que em digueu més, ho comprenc tot. (…)
Primer acte de Spinoza i els gentils
A El triomf de la fonètica, un pare burgès vol casar els seus fills amb els fills del seu soci, que resulten ser esquimals, per millorar el seu negoci de pells de foca. Tot i la resistència inicial dels fills d’acceptar un matrimoni de conveniència, els esdeveniments que se succeiran amb la presència d’altres personatges i el descobriment de fets del passat, portaran a un frenètic desenllaç feliç.
“En El triomf de la fonètica hi ha una gran abundància d’imaginació, d’humor, de sàtira, etc., no acumulades avariciosament i capriciosament com perles precioses i fràgils, sinó donades a doll”.
Josep Palau i Fabre
Deixa el teu comentari!