Suite Barcelona: La Fusina
El Born des del carrer Fusina.
A primera llum el celatge llisca per l’empedrat del carrer, mirall de l’alba. Plovisqueja. Em neixen ganes de deixar-me menar per la vida. Els dies i els anys són viatgers de l’eternitat. Tot em convida. El pensament és lluny d’on habita. M’acompanyen els esperits d’antics caminals, i la meva pròpia casa, enfinestrada a orient, és ara viatge. M’apropo a la llum. Obro de bat a bat els finestrals i l’oreig em du, d’enllà de les muralles de la riba del meu mar, la sentor incerta de la platja, les veus dels mariners que el plany del campaneig amaga. Visc l’inevitable assalt dels dies. A tocar, flors d’encès esclat s’obren a la vida. El temps en tancarà els joiells a les magranes. No tornaré a penar per penes ara absents. El primer minut, passada mitjanit, ja és el dia. Estenc la mà i lentament em duc la pluja als llavis.
Maig, dilluns cinc de mil set-cents i deu.
Comencem Suite Barcelona a casa del narrador, a La Fusina. Avui trobem un carrer al barri de la Ribera amb aquest nom, que era l’equivalent a “foneria” en català antic. Hi havia una foneria que donava nom a un carrer situat al costat del pla d’en Llull, a tocar del Born, i que seguia la mateixa direcció de l’actual carrer de la Fusina.
A la Barcelona del 1700, la Fusina era part del quarter de Mar, a tocar de la muralla de llevant, entre el portal Nou i el de Sant Daniel. Hi convivien cases, jardins i horts adosats a la muralla, però era també un sector industrial de la ciutat, que aprofitava el pas del Rec Comtal. Amb la Ribera (la de principis del segle XVIII), la Fusina fou una de les àrees més afectades per la construcció de la Ciutadella.
Restes arqueològiques a El Born Centre Cultural
Albert García Espuche explica (Barcelona 1700, pp. 33-37) que la Fusina formava part d’una “Barcelona pobra i perifèrica, que semblava per moments acorralada contra les muralles”. En situar el domicili del seu personatge a la Fusina, Jordi Carrió ens suggereix que potser és d’orígen més humil que els nobles, juristes o clergues que vivien a barris més benestants. Així descriu Garcia Espuche barris com el de la Fusina:
A la vora […] d’habitatges i tallers humils, d’estables, terrats de candelers, estricadors de paraires, fusines d’argenters, fargues per a diversos usos i altres espais industriosos, força horts i jardins alegraven els carrers de la perifèria urbana. I en aquestes zones pobres es podia trobar, també, alguna casa destacada, de la mateixa manera que ens els barris acabalats obria porta, discretament, algun habitatge modest. [p. 37]
O potser no tan humil: la formació que dóna a entendre la llengua del narrador de Suite Barcelona ens permet pensar que el nostre melòman i lletraferit enamorat podria habitar una d’aquestes “cases destacades” de què ens parla García Espuche. Hauria triat viure en aquella Barcelona desapareguda, diversa i plena de vida, a tocar del Born, on només has d’obrir la finestra perquè l’aire et porti el mar a la cambra.
[Enllaç al mapa: 1. Carrer de la Fusina]
Si voleu saber-ne més:
GARCÍA ESPUCHE, Albert. Barcelona 1700. Barcelona: Empúries, 2010
Interiors domèstics: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, DL 2012.
Deixa el teu comentari!