Recordem… Octavio Paz
Octavio Paz
Nascut el 31 de març de 1914, enmig de la Revolució Mexicana, i mort gairebé a tocar del nou segle, el poeta i assagista mexicà Octavio Paz és una de les figures intel·lectuals més destacades que ha donat la cultura hispanoamericana al llarg del segle passat.
Fill d’un advocat afí a Emiliano Zapata, va tenir el seu primer contacte amb la literatura a través del seu avi, soldat retirat de les forces de Porfirio Díaz, intel·lectual liberal i novel·lista. Els primers escrits d’Octavio Paz van estar influits per poetes com Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez o Antonio Machado. Va publicar Cabellera, el seu primer poema, l’any 1931, i dos anys després Paz apareixia Luna Silvestre, una col·lecció de poemes El 1939 ja se’l considerava un dels poetes joves mexicans amb més futur.
El 1937 va acabar els estudis universitaris de dret i va viatjar a Yucatán per treballar en una escola propera a Mérida. Allà va escriure el seu poema Entre la piedra y la flor (1941, revisat el 1976), on descriu l’explotació dels camperols. Aquell mateix any 1937 visita Espanya durant la Guerra Civil, i mostra la seva solidaritat amb els Republicans participant en l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes. El 1943 rep la Beca Guggenheim i comença els seus estudis a la Universitat de Berkeley, als Estats Units. Dos anys després comença la seva carrera com a diplomàtic, que el portaria a destins com França, la Índia o el Japó.
La seva obra poètica i assagística és tan extensa com original i difícil d’encasellar. La seva poesia, neomodernista en els inicis, manifesta una evident sensibilitat social, però amb els anys s’acostarà a temes existencials, i no serà aliena a la influencia dels surrealistes, que Paz va conèixer durant la seva estada a França, i que van influir molt en la seva formació. Al capdavall, la seva és una poesia molt personal i original, carregada d’imatges de gran bellesa.
Pel que fa a l’assagisme, el seu text més conegut és potser El laberinto de la soledad (1950), un estudi fonamental sobre la identitat mexicana. Però Octavio Paz també serà recordat des de la poesia pels seus assaigs: a ell li devem haver ajudat a difondre i entendre l’obra d’una poeta excepcional, amb Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe (1982). Qui vulgui apropar-se a la poesia de la modernitat, des del romanticisme a les avantguardes, trobarà pocs llibres tan estimulants com Los hijos del limo (1974). I si avui l’obra de Fernando Pessoa és tan coneguda, és en part gràcies a la difusió que en va fer a l’assaig que trobareu a Cuadrivio (1965), acompanyant altres textos sobre Rubén Darío, Ramón López Velarde i Luis Cernuda.
El reconeixement per la seva obra li arribà en vida: entre altres guardons, el 1981 va rebre el Premi Cervantes, i el 1990 li fou lliurat el Premi Nobel de Literatura.
Deixa el teu comentari!