Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

Los Mil Días: Etapa 3

22 juliol 2013 729 views Sense Comentaris

A continuació baixem fins l’avinguda Meridiana, que apareix al relat Viejos presagios.

A esas horas el tráfico de entrada por la avenida Meridiana es muy intenso y el rumor llega a la pequeña rambla a través del destartalado paisaje urbano que los separa. Aún y así es una tarde agradable, de las primeras de octubre. El señor Ribas parece relajarse contemplando la fuga de azules en dirección al mar. No se siente fracasado, ni mucho menos, es otra cosa. Él es hijo de una generación que sí sabía lo que es el fracaso, el más tremendo de los fracasos. Y a pesar de la triste y desesperanzada educación que en tales condiciones le pudieron proporcionar,siempre ha considerado que la inteligencia no es fruto de privilegios y que ese punto de democracia nadie lo puede evitar. Este último recodo de idealismo le impidió ver que si no puede evitarse, sí puede prohibirse su manifestación. Sólo ha sido necesario ajustar los medios técnicos y que desaparecieran los impedimentos que un régimen político caduco imponía.” –> pàg. 154

 

L’AVINGUDA MERIDIANA

L’avinguda Meridiana és un vial que comença al passeig de Pujades i finalitza a  la unió de l’autopista C-33 i les autovies C-17 i C-58 prop del límit amb el terme municipal de Montcada i Reixach. El seu llarg traçat fa que travesssi diferents barris com Sant Martí, el Clot, Sant Andreu i l’Eixample

Projectat mitjançant el pla de l’Eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà, en el seu primer tram rectilini coincideix aproximadament amb el meridià de Greenwech, motiu i origen del seu nom. Més enllà del tram rectilini, Cerdà establí un suau gir al vial, per la part oest del poble de Sant Andreu de Palomar projectant sobre aquest nou eix viari un petit eixample per a l’esmentat poble.

La creació d’una nova línia de ferrocarril aprofità el traçat de l’avinguda. Fou construïda l’estació del Nord, coneguda primerament com a estació de Saragossa i més tard, de Vilanova, que era el nom del carrer proper que hi donava accés. La línia fèrria fou coneguda  amb el nom de Ferrocarril del Nord, per diferenciar-la de la línia M.Z.A., que passava per la Sagrera. La futura avinguda es convertí, doncs, en un eix ferroviari i no fou fins al soterrament de la línia que començà la vida urbana en aquest important eix.

Al final de la dècada del 1940 ja s’havia cobert el ferrocarril des de la plaça de les Glòries Catalanes fins al passeig de Fabra i Puig. Després de la febre constructiva dels anys 60, l’avinguda es convertí en la sortida nord de Barcelona per als vehicles de motor i tot el traçat ferroviari fou totalment soterrat.

 

Fonts:  Enciclopèdia de Barcelona vol. 4. Directors: Ramon Albech i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales.2005

Els secrets dels carrers de Barcelona. Jose Luis Caballero i David Escamilla. L’Arca. 2009

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.