Aquest mes us proposem canviar de gènere i parar atenció en un seguit d’obres que, tot i comptar amb clàssics de la nostra literatura com Josep Pla, Gaziel o Marià Manent, sovint no tenen la visibilitat que es mereixen.
No són pocs els poetes que en algun moment han afrontat la necessitat d’encetar un dietari. En una entrevista publicada fa uns anys a Serra d’Or, el poeta i també escriptor de dietaris Àlex Susanna considerava ambdós gèneres com “vasos comunicants i complementaris: en contraposició a la poesia, que va a la …

La Poesia Concreta ha estat un dels més destacats moviments artístics-literaris nascuts al segle XX.
Estretament vinculada amb la poesia visual, a la poesia concreta els vessants  visuals i espacials tenen el mateix nivell d’importància que la rima o el ritme en la poesia més tradicional.
Fent servir només lletres i  l’espai blanc del full de paper la poesia concreta es proposà fer del paper un llenç i de la paraula una imatge que no només es llegeix, també s’observa en el seu moviment.
La poesia concreta neix paral·lelament al Brasil i a …

La revolució tecnològica ha possibilitat noves formes d’experimentació poètica i també maneres diferents de difondre la poesia i interactuar amb els lectors. Micròfons, taules de so, sons pregravats, projeccions… són elements cada dia més presents als recitals de polipoesia i spoken word. Tot i que també ha despertat rebuig, de fet, de tecnologia associada a la creació literària n’hem tinguda fa segles: el paper, la ploma, la impremta… també són tecnologia.
La història més recent d’aquesta relació té un moment clau en els anys seixanta, quan poetes “concrets” francesos com Henri …

De la mateixa manera que el caminant davant del mar de boira de Caspar David Friedrich, el poeta romàntic era un individu preocupat per la seva pròpia existència personal. Era algú que vivia reclòs en la seva intimitat o a la recerca de experiències sublims o de sentiments desbocats. Amb la mirada posada en el passat, per tal de donar sentit a la pàtria del present, i anhelant conèixer terres i cultures exòtiques, amb el desig íntim d’experimentar aventures que el convertissin en un heroi, potser de final tràgic.
Nascut entre …

El mar, amb la seva immensitat i la seva musicalitat rítmica, hipnotitzant. La mar, amb la seva dualitat per proveir de vida, i al mateix temps, per manllevar-la. Amb una potència que atresora la bellesa més tendre i la rauxa més violenta. Aquest mar té des del principi dels temps una indubtable influència en l’ànima de l’ésser humà, i per extensió, en la dels poetes. El son de la mar ha encomanat el seu ritme al cant dels homes i se n’ha apoderat fins a l’obsessió.
El mar és un símbol …

La història de l’homosexualitat –del desig homosexual– és la història d’un rebuig, d’un ultratge i d’un silenci; i la cultura seria l’espai, –sovint de lluita– per acabar amb l’opacitat, la prohibició i el silenci darrera del qual, condem-nats de per vida, han viscut tants al llarg del temps. Davant del tradicional menyspreu i l’insult, és imperatiu per el col·lectiu LGTB (Lèsbic-Gai-Transsexual-Bisexual) –i per a la societat en el seu conjunt–  la tasca de recuperació del seu món, de la seva cultura, de la seva visibilitat, que comportarà la recuperació del …

Des dels albors de la humanitat, l’ésser humà s’ha interessat per l’associació entre les diferents disciplines de l’art, les influèn-cies i interferències entre elles. Pintura i Poesia són –juntament amb la música– les expressions més consubstancials a la natura humana, existint una relació entre elles des d’antic. Una relació de complementarietat que sovint donarà fruit com a estímul i font d’inspiració per a la creació bé d’un poema a partir d’una pintura, bé d’una pintura a partir d’imatges poètiques. Punts de contacte que cristal·litzaran en afinitats i col·laboracions entre poetes …

Pot la poesia ser neutral? Déu ser-ho? Si partim de la noció elemental que la poesia és paraula i és comunicació i per tant és fruit d’una activitat humana (tot i suposar un ús del llenguatge d’una alta valoració estètica), la poesia no pot restar al marge de la història ni de l’esdevenir de la societat, com tampoc pot quedar al marge de l’evolució del llenguatge. Ningú és neutral com tampoc ho són la paraula i la poesia que mai són alienes a la societat i sempre encarnen una avaluació …

La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XI i XIII a les corts occitanes (Provença, Aquitània i Gascunya), així com els Pirineus, els comtats de la Marca Hispànica i el nord d’Itàlia. Consta d’un corpus d’unes 2.500 poesies i es té constància d’uns 350 trobadors entre els quals destaquen Guilhèm d’Aquitània, el Papa Climent IV o Ricard I Cor de Lleó, rei d’Anglaterra. Entre els autors catalans, destaquen els “Tres Guillems”: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
El terme trobador es feia servir per a …

La literatura turca es pot dividir en tres etapes al llarg de la seva història: el període preislàmic, el període d’adopció de l’Islam i el període d’influència de la literatura occidental.
Durant molts segles van conviure a la poesia turca dues corrents poètiques diferenciades, la poesia Diwan, identificada amb l’aristocràcia i els intel·lectuals, i la poesia popular, pròpia dels trobadors i dels místics derviches.
Mentre que a la poesia popular, els trobadors estructuraven els seus poemes en estrofes de quatre versos de rima lliure (kesma) i els místics derviches seguien la mètrica …