Endinsar-se en l’univers de Mercè Rodoreda pot ser, per a molts, una aventura plena de goig i de dolor. Goig per la sensibilitat extrema amb què construeix personatges, històries i paisatges; dolor per la manera com els desbudella o els destrueix al servei del missatge i de la trama.
En totes les seves obres utilitza, en diferents mesures, elements fantàstics que li permeten explorar sense límits la realitat, el desig i la memòria individual i col·lectiva.
A La mort i la primavera, obra publicada pòstumament, Rodoreda porta aquesta dualitat goig–dolor fins als …