Marc Pastor (Barcelona, 1977) va saltar a la fama amb la publicació de La mala dona on recreava la seva particular visió sobre Enriqueta Martí, també coneguda com la “Vampira de Barcelona”, després d’aquest llibre de literatura negra va sorprendre a tothom amb L’any de la plaga, un llibre a cavall del gènere apocalíptic, la ciència-ficció i farcit de referències culturalment disperses (manera elegant de dir friki), o per resumir-ho al màxim: i si La invasión de los ultracuerpos es produís avui a Barcelona?
Amb aquesta ruta literària us volem acostar …

No em dic Raquel  / Josefa Contijoch.- Barcelona: Laia, 1989
Josefa Contijoch neix al 1940 a Manlleu  viu rodejada de lletres i paper, ja que  la seva família té una botiga  llibreria papereria i el seu pare regenta una impremta, llegeix tot el que li cau a les mans.
Estudia comerç i llengües, comença escrivint poesies, les primeres  les  escriu  en castellà pels anys 60 ; en Segimon Serrallonga  i l’Armand Quintana  a casa del Miquel Martí  Pol  la van convèncer  d’escriure en català.
 Comença a escriure poesia en català La corda de …

Des de la Biblioteca el Carmel Juan Marsé continuem volent fer-vos passejar per la Barcelona literària.
Aquest cop us proposem la lectura d’un seguit de novel·les ambientades al barri del Carmel.
Podreu resseguir els camins del Pijoaparte d’Últimas tardes con Teresa i observar la ciutat des de la Muntanya del Carmel, o bé fugir de mutants de l’eucaliptus de l’Any de la plaga per les pendents impossibles de l’orografia carmelitana.
Consulteu la guia aquí

Com cada mes us presentem les novetats bibliogràfiques del nostre Espai Barcelona.
Aquest cop en destaquem  501 racons màgics de Barcelona que has de conèixer abans de morir, un llibre farcit d’indrets curiosos i desconeguts de Barcelona.
Es tracta d’una guia diferent i poc convencional per a amants de la nostra ciutat, amb propostes per a descobrir i passejar per  places, parcs, carrers, platges, botigues i racons plens de màgia i encant a tocar de casa teva!
Consulteu la guia

Ja podeu gaudir de les novetats de novel·la barcelonina contemporània arribades a la Biblioteca!
Hi destaquem el flamant Premi Prudenci Bertrana
Consulteu tots els llibres a la guia

L’origen del nom dels Jardins es troba en la vida de Juan Ponce Perujo (Cuevas del Becerro, Màlaga, 1905-1989). Un cop jubilat va tenir una activitat molt destacada a l’Associació de Veïns del Carmel.
PORTAVELLA, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. [Barcelona]: Ajuntament de Barcelona, 1997

Barcelona des del Carmel
MISERACHS, Xavier. Barcelona blanc i negre. Barcelona: Electa, cop. 2003

Vista des del turó de la Rovira,
semblant a la que es pot veure des del turó del Carmel.
Els Barris de Barcelona.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana:
Ajuntament de Barcelona, 1997-2000

Demà una nova etapa, entrarem a …

Sisena etapa:
Sortint del bar Delícias, Muhlberg és el carrer que fa pujada:
Mostra un mapa més gran
Cita literaria:
‘Llegó a la ciudad cuando ya el sol teñía de rosa la cumbre del Carmelo, en el momento en que la Lola, en su casa de la calle Muhlberg, saltaba de la cama para ir al trabajo, destemplada y deprimida, seriamente enojada consigo misma por enésima vez.’
MARSÈ, Juan. Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral, 2005. p. 77-78.

Carrer Mulhberg amb el bar Delícias en
primer pla i la seva pujada

El carrer deu el …

Quarta etapa:
Mostra un mapa més gran

Cita literaria:
‘En el descampado, al final de Gran Vista, empezaba el camino de carro que conducía hasta el parque del Guinardó. Se sentaron un rato en un ruinoso banco de piedra semicircular y luego bajaron por la pendiente cogidos de la mano) entre los pequeños abetos del parque. Se oía el chirrido metálico de los grillos.’

Divendres, cinquena etapa.

Tercera etapa:
Veure mapa més gran

Cita literaria:
‘Subiendo hacia la calle Gran Vista, el murciano reflexionó acerca de si le convenía ir a casa o esperar al Sans en el lugar convenido. Se decidió por lo último. Montó en la motocicleta y se lanzó carretera abajo sumido en vagos y molestos remordimientos.(…) Ahora ya no quedaba ni una luz encendida en las laderas del Monte Carmelo.’

Dilluns, agenda literaria pels propers dies.

El barri del Carmel va crèixer molt entre els anys 40 i els anys 70.

CANDEL, Francesc. Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62, 1964
“Fa pocs anys, el cens de barraques, a Barcelona, més o menys era així: a Montjuïc, entre els fondals, les altures i els rodats, més de 30.000 persones en barraques i semibarraques. Unes 12.000 a Pequín i al Camp de la Bóta. 2.900 a la zona de Llevant. Unes 1.200 barraques escampades pels vessants del Carmel. Pels volts de la Torrassa i de Collblanc, unes 2.800 persones allotjades …