En paraules de Joan Amades:
“En aquest mateix indret començava un carrer que després de fer catorze angles o voltes, anava a sortir al de l’Argenteria on encara se’n conserva un tros. Era el carrer més típic i més interessant de Barcelona, considerat sota un punt de vista pictòric. S’anomenava carrer de Baseia.
Sobre el significat d’aquest nom s’han fet moltes disquisicions. Hom ha dit si era el nom d’una família noble antiga que tenia una fortalesa o castell vers aquest indret destinat a defensar la ciutat contra enemics vinguts per mar. …

Pàg. 94:
“Un home baixava xiulant pel carrer Basea, un obrer barceloní, tot sol, quina tristor, tan lluny de les coses de la vida. l el carrer Basea en aquell tram ja no existia i la Nonnita va mirar cap a la dreta perquè hi havia la seva palmereta, miraculosament intacta, encara, miraculosament sola enmig del solar.”