Pàg. 221:

“En Ricardo Soriano no se n’anava i, a ella, els nervis se la menjaven de viu en viu. No li semblava una mala persona. Potser haurien pogut arribar a ser amants. Potser era el que ell volia i no gosava plantejar-l’hi. Potser per això l’havia ajudada tant. En fi, massa interrogants. Els germans Soriano feien una vida molt
tranquil·la, vivien sols amb el seu ancià pare al carrer Vilà i Vilà, no se sabia si eren solters o vidus, no semblaven pas homosexuals…”

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris Tags: Carrer Vilà i Vilà, La Felicitat, Lluís-Anton Baulenas