Autor del mes: H.D. (Hilda Doolittle) (1a part)
Hilda Doolittle (Bethelem, EUA, 10 de setembre de 1886 – Zuric, Suïssa, 27 de setembre de 1961) va néixer a Pensilvània, al sí d’una extensa família pertanyent a la comunitat de l’Església Morava. El seu pare era astrònom i professor a la universitat, mentre que la seva mare tenia fortes creences religioses i gran interès per les arts i la música.
Al 1902,a l’institut farà amistat amb Ezra Pound, el qual tindrà una gran influència en la seva vida i obra. El 1905, Pound li lliurarà un feix de poemes d’amor amb el títol de Hilda’s Book. Aquest poemari serà publicat dins les memòries que Doolittle escriurà sobre la seva relació amb Pound, End to Torment: a Memoir of Ezra Pound (1944). Per altra banda, a la universitat on estudiarà literatura grega clàssica, farà amistat amb William Carlos Williams i Marianne Moore.
Durant el 1911, Hilda Doolittle tindrà una relació amb Frances Gregg, una estudiant d’art, amb la qual marxarà a Anglaterra per visitar a Ezra Pound, però ja no tornarà als EUA. Pound, que hi vivia des de feia anys a Londres, la convenç per quedar-s’hi i la introdueix en el cercle dels poetes modernistes britànics.
Pound queda enlluernat per la qualitat i senzillesa de la poesia de Doolittle, a la que donarà el nom de ploma de “H.D. Imagiste” el 1912. Pound publicarà els poemes de H.D. a la revista Poetry sota el títol de Imagists. Serà aquest el punt de partida de l’Imagisme com a moviment literari.
L’Imagisme volia portar a terme una reforma total de la poesia sentimental Victoriana, influenciats pel vers lliure, els tanka i haikus japonesos, el psicoanàlisi, el simbolisme francès i l’avant-garde; es basava en tres simples principis: tractament directe del tema, economia del llenguatge fent servir un llenguatge senzill, i prioritzar la musicalitat de la frase davant l’encorsetament de la mètrica.
La relació de H.D. amb l’imagisme continuà fins l’edició de la darrera antologia anual que entre 1912 i 1915 publicà el grup; i farà servir aquest estil fins el 1930. La seva poesia es caracteritzava per la proximitat als models lírics de Safo, la senzillesa, i l’ús de l’analogia, el símil i el simbolisme. Feia servir el vers lliure, breu i precís. Crea una visió animista del sagrat, i on la natura és símbol de la espiritualitat i mitjà per explorar el subconscient.
Deixa el teu comentari!