La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Cuentos para un año
Dins del cicle “Parlem amb… Trobades amb el món del llibre” que organitza Biblioteques de Barcelona, la traductora Marilena de Chiara i l’escriptor i crític de teatre Marcos Ordóñez conversaran sobre Cuentos para un año, de Luigi Pirandello a la Biblioteca Horta-Can Mariner el dimecres 27 de juny a les 7 de la tarda.
Luigi Pirandello (Agrigent, Sicília, 1867-Roma, 1936), Premi Nobel de Literatura 1934, és un autor conegut i reconegut com a dramaturg, però no ho és tant per la seva obra narrativa, tot i que, tant en els seus relats, com en les seves novel•les, sobretot El difunt Mattia Pascal (1904) que va suposar un gran èxit en el moment de la seva publicació per capítols a la revista Nuova Antologia, i en els seus assaigs, Arte e Scienza i L’ummorismo, es troben les claus i els accents del que serà la seva exitosa producció teatral posterior.
L’editorial Nórdica ha publicat Cuentos para un año, una obra en 3 volums (La vida desnuda, Mundo de papel, Tengo mucho que contarle) que recull tots els contes que l’escriptor sicilià va escriure al llarg de la seva vida. Pirandello s’havia proposat escriure 365 contes, però no hi va ser a temps a causa d’una pulmonia que li va provocar la mort. Tot i ser la part menys coneguda de tota la seva producció literària, és, però, la que l’autor sentia més propera, la que l’acompanyaria per més temps, des de la seva adolescència fins a la seva mort, i amb la que experimentaria els recursos que després aplicaria en els altres gèneres.
“Aquestes Novelle per un anno de Pirandello són decisives, perquè d’aquestes novelle i dels romanzi, n’ha sortit gairebé tot el teatre d’aquest autor —per no dir tot. (…) El teatre de Pirandello és molt important, però aquest teatre, vist en l’estat primigeni, de primer raig, a través de les relacions que l’originaren, és literalment emocionant. El gran esforç, Pirandello el féu en el teatre: això li donà molts diners i una fama universal. Però aquest teatre, abans de ser escenificat, vist com el seu primer esborrany, té potser més autenticitat. En el teatre, el contrast de la dialèctica humana que Pirandello utilitza és més cru i més directe: en les novel•les és més matisat i potser més real”
Josep Pla. Notes disperses
Són contes molt diversos pel que fa a la temàtica: la bogeria, les supersticions, la cotidianitat…; de registres molt diferents que passen des de la fantasia més absurda a la crònica real…; amb punts de vista i estils variats… però malgrat sembli el contrari, el que proporciona aquesta diversitat és la possiblitat de dibuixar un imaginari que ens fa entendre la cultura i la societat italiana, sobretot la siciliana, alhora que pot extrapolar-se a una visió més general de la condició humana.
La traducció d’aquesta obra ingent (2300 pàgines) ha estat a càrrec de Marilena de Chiara (Nàpols, 1980), llicenciada en Ciències de la Comunicació Social amb l’especialitat de Teories de l’Espectacle i doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, d’on també ha estat profesora de literatura comparada i cultura clàssica. Va fer la tesi doctoral sobre Samuel Beckett i Luigi Pirandello i la seva investigació d’Eduardo de Filippo en el teatre català actual va rebre una beca del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA).
“En Pirandello el humorismo es la base de la creación”. Marilena de Chiara
Trobareu les obres de Pirandello a les Biblioteques de Barcelona
Deixa el teu comentari!